Gràcies

En aquest penúltim dia de l'any 2024 passo per aquí per donar-vos les gràcies: gràcies per visitar aquest espai, per llegir-me, pels vostres comentaris. Després de més d'un any amb el blog inactiu agraeixo que torneu a ser-hi i que vosaltres també continueu actualitzant els vostres blogs..

Durant aquest 2024 m'he dedicat a ordenar els textos del llibre 'Camins de vida', publicat el novembre passat, com explico aquí, i també he dedicat temps a fer alguns tallers d'escriptura, tant personal com creativa, que m'han servit per a aprendre, imaginar i expressar a través de les paraules. L'important és anar escrivint, no perdre el fil.

No em vull allargar gaire així que només comentaré un parell de cosetes més. 

La primera, que em vaig oblidar de dir en la publicació de retorn, la proposta Lletres i fils tornarà, a partir de l'any vinent, amb 4 propostes l'any, que coincidiran amb l'inici de cada estació; per tant, hi haurà proposta cap al 21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre. Si hi voleu participar serà un plaer llegir els vostres textos. 

I en segon lloc, a partir del primer de gener he creat un repte de 25 dies d'escriptura per a començar el 2025. Així que des d'aquest dimecres i fins el 25 de gener, cada dia publicaré una proposta: d'escriptura creativa, d'escriptura més personal, llistes, etc. Si us engresqueu i alguna de les propostes us atrau, encantada que hi participeu. 

I res més, només em queda desitjar-vos una bona sortida i millor entrada al nou any 2025. Gràcies novament i espero que continuem caminant pel món de les paraules.

Colom roquer

Jardins de Torre Girona - Barcelona (29/9/24)

Jardins de Torre Girona (29/9/24) De l'altre costat ;-)

Pineda de Mar (juliol 24)

Sant Vicenç de Castellet (agost 24)

Nom en català: Colom roquer
Nom científic: Columba livia

L'ocell que més es pot trobar, doncs n'hi ha arreu. I com que fa uns dies feia una publicació sobre la pau i ells són els missatgers de la pau, he trobat adient compartir-ne algunes fotos i una mica d'informació com vaig fent amb altres espècies.

El colom ha estat introduït arreu com a font d'alimentació o com a caça. No obstant són una amenaça a la salut de la població ja que poden transmetre malalties als humans, a les aus de corral i la fauna silvestre. Tot i així, la fama dels coloms d'animals insalubres s'ha exagerat. 

Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. Se solen trobar en parelles a l'època de reproducció, però la resta del temps són gregaris. Dormen en relleixos d'espadats, murs i altres estructures elevades, però mai a les branques dels arbres, on no poden mantenir-se adormits. 

S'alimenten a terra en bandes o individualment. Quan són molestats, alcen en vol en grup amb una fressa d'ales característica. Mengen llavors de cereals, lleguminoses i altres plantes herbàcies, però també de brots, fruits, insectes, cucs i caragols. Normalment beuen després de menjar, com altres aus de dieta seca, i també consumeixen aigua per fer baixar la seva temperatura corporal en dies calorosos.

Quan la disponibilitat d'aliments és prou abundant, poden arribar a formar grans bandades i reproduir-se durant tot l'any, cosa que s'esdevé a les ciutats. 

FONT: VIQUIPÈDIA

La Veu de Torre Llobeta - Número 83

Aquesta setmana es va presentar el número 83 de la revista La Veu de Torre Llobeta, publicació editada semestralment pel Grup Dones en Forma de Torre Llobeta. En aquesta edició amb un tema més necessari que mai: la pau. No cal fer esment de com està tot a nivell mundial, és un tema ben complex i sembla que la pau sigui impossible d'assolir, però sí que cadascú de nosaltres podem fer el bé i aportar pau i generositat en els nostres actes. 

Us convido a llegir la revista clicant al següent enllaç: La Veu - número 83

I comparteixo a continuació la meva aportació en aquesta edició amb diferents poemes breus (haikus, tankes i un acròstic) a favor de la pau. Només amb les paraules no podem canviar res, cal actuar, però almenys allò que escrivim que no estigui carregat de (més) odis ni rancúnies.

Versos per a la pau

És gran el somni,

potser una utopia.

La pau vol vèncer.

Plantem llavors 

d'amor i pau dins nostre.

I cada dia

reguem-les, fem-les créixer

fins que arrelin amb força.

Camins de pau

recorrem amb fermesa.

Avancem sempre.

Mots de pau surten

des de l'ànima humana.

El món escolta

aquestes veus que escampen

versos plens d'esperança.

La pau desperta

ben xopa d'esperança.

Els odis moren.

Petits i grans

Arreu del món

Uneixen els cors.

* * *

Paraula oblidada,

Anhelada per tot el món,

Unirem forces per assolir-la.

-sa lluna-

Ara que estem junts - Roc Casagran

La platja estava envoltada de filats espinosos, i a dins s'hi aglomerava una multitud increïble de persones, molts milers, que jeien a la sorra i es tapaven amb mantes. No hi havia res més. Les tanques de filferro, la sorra i el mar. I un vent i un fred que ho cobrien tot de desolació. 

---

Un cop morim, passem a ser pols, aire, res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poden saber com hem viscut i, sobretot, poden evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. 

---

Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja.

Ànec canyella

 

Fotos fetes als Jardins de Torre Girona de Barcelona (28/9/2024).

Nom en català: Ànec canyella

Nom científic: Tadorna ferruginea

L'ànec canyella és una espècie poc comuna a Catalunya, en podem trobar en parcs i jardins com a exemplars escapats en captivitat o procedents del nord d'Àfrica, a finals d'estiu, especialment en anys de sequera. 

El seu plomatge és de color canyella i el bec i les potes són negres. Durant l'època nupcial, els mascles presenten un anell de color negre al coll que els diferencia de les femelles.

Fa uns 58-70 centímetres i la seva alimentació és principalment a base de plantes i llavors que complementa amb petits mol·luscs, crustacis, cucs i insectes aquàtics.

Camins de vida - El Punt Volat

Avui estic de doble celebració: per una banda és el meu aniversari (45 anys) i per l'altra celebro la publicació d'un nou llibre, 'Camins de vida', publicat per El Punt Volat. Avui fa una setmana que el Germán, l'editor, me'l va dur a casa; és emocionant i fa il·lusió veure la recompensa a la feina feta. A més, ha arribat a temps per aquest dia, opció que vaig pensar quan vaig contactar amb l'editorial a mitjans de setembre, així que el millor regal d'aniversari que he pogut tenir.

Faig un resum de la introducció del llibre perquè tingueu una idea del seu contingut. A Camins de vida hi he recopilat poemes i relats escrits des del 2012, any en què vaig començar a escriure de forma habitual. Hi ha textos publicats anteriorment a 'Espill daurat', 'Batecs d'enyor' (2014 i 2016 respectivament), editats i maquetats per Llibres Artesans; 'Llum, ombres, camins, vida' (2018), maquetat i cosit a mà per mi mateixa, i la revista 'Lletres i fils' (2020). També hi ha relats, alguns d'ells publicats a la revista La Veu de Torre Llobeta i en espais de la xarxa, textos de 'Deu anys, deu mots' i altres d'inèdits.

Els textos estan agrupats en quatre apartats: «Camins interiors, camins de sentiments», on tot són poemes i textos en prosa poètica que parlen d'emocions i sentiments, tal com indica el títol els textos són més intimistes. El següent apartat es titula «Veus», on trobareu relats en què les veus de persones i animals prenen protagonisme per explicar-nos històries quotidianes; porta aquest títol també en referència a La Veu de Torre Llobeta. El tercer apartat es titula «Inspira natura», on tots els textos estan inspirats en la natura: haikus, tankes, acròstics, poemes... i per acabar tanca el llibre l'apartat «Aiguabarreig», on hi ha un poti-poti de microtexts i petits poemes de temàtiques diverses.
En resum, un recopilatori des dels inicis en el món de l'escriptura, un recorregut per aquests camins de paraules que expressen emocions i sentiments que van formant part d'aquests Camins de vida.

Vull agrair al Punt Volat la seva professionalitat i amabilitat des del principi. Gràcies per la feina feta: les correccions, la maquetació, la tria de la foto de portada, etc., en tot moment m'han demanat l'opinió abans de tirar res endavant. Estic molt contenta per tot el procés i el resultat final.

Dit això, els 'Camins de vida', ja comencen a caminar. Faré alguna presentació pròximament. Si voleu el llibre me'l podeu demanar i també el podeu adquirir a través de la botiga en línia de l'editorial El Punt Volat: Camins de vida, de Núria Lorente | El punt volat.

Cigonya blanca

 

Cigonya fotografiada a Lleida, prop del riu Segre, el passat diumenge 3 de novembre. Una agradable sorpresa veure-la mentre passejava per la zona. La vaig seguir una estona (a una distància prudencial, sense acostar-m'hi), i vaig poder captar-la. 

Nom en català: Cigonya blanca

Nom científic: Ciconia ciconia

La cigonya blanca, o cigonya simplement, és un ocell de grans dimensions que viu en prats inundats i planes herboses a prop de l'aigua, tot i que actualment i després de diverses reintroduccions podem trobar-la en espais oberts secs. 

El seu plomatge és majoritàriament blanc amb negre a les ales, bec llarg i potes de color vermell (els adults). Mesuren entre 100 i 115 centímetres des de la punta del bec fins al final de la cua, i amb les ales obertes poden arribar entre 155 i 215 centímetres. 

S'alimenta principalment de peixos, tot i que també pot menjar rèptils, granotes i insectes.

La cigonya és un ocell que ha donat origen a moltes llegendes i històries, la més coneguda és la història que els nadons són portats per elles.

Oca comuna

Fotos fetes a l'estany del Parc de la Ciutadella de Barcelona, 24 d'agost de 2024.

Nom en català: Oca comuna o oca vulgar
Nom científic: Anser anser

L'oca comuna és de cos robust i fa uns 74-84 centímetres de llargada. El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits. S'alimenta de pasta, arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals. 

Les bandades d'oca vulgar en vol són més lentes i pesades que les d'altres oques, però s'agilitzen quan perden alçada abans d'aterrar. 

Fa el niu en sòl parcialment entapissat, en freqüència en illes.

De totes les oques grises aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge.

Elogi dels ocells de pas - Jean-Noël Rieffel

Traducció de Francesc Roma i Casanovas

Estar atent, parar esment a les coses, preservar la seva facultat de meravellar, tants comportaments sense sentit en la nostra societat del tot digital. Es fa el papallona amb les pantalles, bombardejat per moltes informacions, obsessionat pel comptador de likes que afalaga l'ego sobre les xarxes anomenades socials. Aquest tempo infernal que capta la nostra atenció, ens crema des de l'interior.

La nostra addicció a les pantalles i a les xarxes socials ens atabala. El telèfon intel·ligent ens torna impacients i epilèptics: geolocalitzats permanentment, "notificats" a cada moment, constantment interromputs per "alarmes" que només ho són de nom. Aquest telèfon omniscient ens sotmet al dictat digital. No hi ha gaire espai per als llargs minuts d'observació que permeten impregnar-se dels ambients naturals i desxifrar la complexitat de les seves impressions. La vida moderna redueix a cendres el silenci, la paciència, el rigor, la contemplació i la solitud.

Avui, sense desconnectar-nos de les pantalles, no pot haver-hi una presència atenta al món. En ebullició constant i a la recerca de visibilitat, perdem de vista allò que és efímer i fràgil: els núvols, les ombres, les bromes, aquestes aus que aixequen el vol. Collim, arrepleguem la felicitat de la naturalesa, meravellem-nos de la realitat. Intentem, en definitiva, atrapar una part del misteri de la vida...

Ànec collverd

Ànec collverd mascle - Estany de Banyoles - 10/10/2023

Ànec collverd femella - Estany de Banyoles - 10/10/2023

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànec collverd mascle - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànecs collverds als Aiguamolls de la Bòbila - Santpedor - 14/10/2023

Nom en català: Ànec collverd
Nom científic: Anas platyrhynchos

L'ànec collverd és un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i 95 cm amb les ales obertes. Habita en rius, rieres, aiguamolls, estanys i grans basses. És dels més comuns i també es pot trobar en zones urbanes com llacs de parcs urbans. 
La femella és de color marronós amb taques, i el mascle té el cap i el coll de color verd, però durant l'estiu canvia el plomatge i el color verd del coll es torna marronós. 
Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d'arbres. S'alimenta de plantes aquàtiques i també de granotes i insectes. 

Emboscats - Sergi Monrabà Net

No cal anar lluny per allunyar-se. Tanmateix, si volem creure que una altra manera de viure és possible, no n'hi ha prou amb dir-ho, és necessari experimentar-ho, ser curiosos i provar alternatives al sistema on vivim. Per a nosaltres, l'estada al bosc no només va ser una manera de trencar la quotidianitat i d'experimentar una forma diferent de viure. Per damunt d'això va esdevenir un veritable aprenentatge. Vam obrir els ulls a tot un món que es mostrava davant nostre i que, fins al moment, havia romàs ocult.

---

La societat de consum ens domina amb l'estímul positiu, i això fa que a vegades consumim sense plantejar-nos quins efectes pot tenir comprar un producte determinat. Evidentment és impossible ser totalment conseqüents amb tot el que comprem; ara bé, és important que si més no intentem prendre consciència d'on provenen aquests productes i que procurem que siguin de proximitat alhora que mirem de reduir el consum superflu. 

---

Durant el mes del bosc, passàvem llargues estones callats, asseguts a la vora del foc sense fer res, absolutament res. I no era perquè no hi hagués feina, al contrari, sempre hi havia coses per reparar, llenya per recollir o aliments per recol·lectar. No obstant això, ens permetíem el luxe de parar. Avorrir-se és una forma necessària de ser al món. És una manera de dialogar amb el jo interior i de deixar anar la ment. 

---

La salut de l'ànima passa per estar més en contacte amb la natura. I no és una qüestió purament espiritual, només el fet de respirar immers entre arbres té infinitat de beneficis per a la nostra salut física.

Retorn

Després de molt de temps sense passar per aquí torno a actualitzar. La veritat és que em vaig plantejar deixar d'actualitzar durant un temps, no volia anar-me'n sense dir res, però els mesos van anar passant i això va quedar abandonat.

Amb alguns ens hem anat seguint a Instagram, i tot i que també m'agrada actualitzar allà, prefereixo el blog: perquè es pot tenir tot classificat, va més bé buscar per temes i també perquè aquí hi ha més proximitat; les xarxes socials sovint les trobo fredes, distants, amb comptes gestionats per gent que només té la finalitat d'acumular seguidors i "m'agrades".

Doncs bé, m'hi torno a posar amb les actualitzacions de forma puntual: compartint frases i fragments de llibres, textos propis... i hi afegeixo l'apartat de fotografies d'espècies de la natura (ja hi ha algunes actualitzacions fetes el mes passat). Quan passejo per boscos o camins m'agrada fotografiar aquells ocells que trobo, flors, papallones (difícils de captar aquestes últimes), i m'agrada saber quina espècie són.

Amb ganes de llegir-nos i compartir comentaris novament no m'allargo més per avui.
Gràcies a tothom qui continua mantenint vius aquests espais.

Esplugabous

9/12/2022 - Camí de la Sèquia entre Manresa i Balsareny

24/8/2024 - Parc de la Ciutadella

24/8/2024 - Parc de la Ciutadella

24/8/2024 - Parc de la Ciutadella

Nom en català: Esplugabous

Nom científic: Bubulcus ibis

L'esplugabous és una espècie d'ocell que pot arribar als 52 cm. Tot i que el seu hàbitat habitual és l'aquàtic, es pot trobar en pastures, arrossars, conreus llaurats i canals, sovint associat a ramats de bous, vaques o altres animals.

La seva alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos, mentre que en pastures i conreus, insectes i altres invertebrats formen part de la seva dieta. 

En èpoques de reproducció i festeig les seves plomes (principalment coll i cap) agafen una coloració groguenca molt característica, igual que les potes, que també s'aclareixen. 

Nien, a partir de l'abril, a arbres i arbustos prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire.

Martinet blanc

2/9/2023

2/9/2023

19/5/2024

8/6/2024

Fotos fetes al riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet.

Nom en català: Martinet blanc

Nom científic: Egretta garzetta

El martinet blanc el podem trobar en zones embassades, rius i llacs. Fa el niu a llocs tranquils prop de l'aigua, a canyissars, i de vegades als arbres.

S'alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs, insectes i també algun cranc. 

És una espècie força gregària i sedentària, però escassa als mesos d'hivern als Països Catalans. 

Bernat pescaire

30/3/2024

19/5/2024

7/7/2024

11/7/2024

6/7/2024

Fotos fetes al riu Llobregat, a Sant Vicenç de Castellet.

Nom en català: Bernat pescaire

Nom científic: Ardea cinerea

El bernat pescaire és un ocell de grans dimensions, pot arribar al metre d'alçada i es troba sempre present prop de l'aigua, en llocs com aiguamolls, estanys, maresmes, pantans, ribes de rius i llacs.

S'alimenta principalment de peixos, granotes i insectes, però també pot capturar petits mamífers i ocells.