Camins de vida

Traducció d'Anna Casassas La culpabilitat era una vella companya que s'imposava a tot arreu sense haver-hi estat convidada. Era la tanca publicitària al mig d'un camp, la berruga al mig d'una cara, ingrata, inútil, però inevitable: hi era sempre. S'hi havia de conviure. * Torna al front com un bon soldat, es torna a posar la màscara que ha dut sempre i que li escau tant, la de la dona somrient a qui tot li surt bé. No se li ha esquerdat, no la té ni rascada. * La Smita ha sentit més d'un cop aquestes xifres que l'esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s'immuta. El món les ha abandonat.

  . Des que era una nena la Rita va tenir certa dificultat per encaixar en un entorn que se li feia hostil. A l'escola no tenia cap amiga i, quan a l'hora del pati els seus companys jugaven i es divertien, ella es quedava en un racó amb una llibreta i llapis de colors, cosa que provocava motius de burla. Els pares treballaven tot el dia i, les poques hores que eren a casa, mai no li preguntaven com se sentia; només es preocupaven per les seves notes cada trimestre, però no s'interessaven pels seus sentiments. La Rita va créixer envoltada d'escasses mostres d'afecte i d'aquesta manera s'aïllava i es tancava cada cop més en ella mateixa. A l'adolescència la seva soledat es va agreujar, especialment quan va decidir que no volia continuar estudiant. Ningú no va entendre la seva decisió i a partir de llavors va ser quan més va necessitar expressar les seves inquietuds, el seu món interior. La Rita agafava els pinzells i treia la seva ira, la seva desesperan

  . Arriba una nova edició de la proposta  Lletres i fils i aquesta vegada a partir d'una frase que cal incloure en el text: 'Cada pinzellada una emoció' . La podeu posar on vulgueu, al principi, al mig, al final... i podeu escriure un poema, un relat, carta, reflexió... i de l'extensió que vulgueu. Vinga doncs, us animeu a participar-hi? PROPOSTES REBUDES · qui sap si: Cada pinzellada una emoció · Sa lluna: La cançó · Núria: Pinzellades d'emocions   · Carme: Lletres i fils de juny · Artur: L'atracció per la pintura Després d'una llarga caminada, quan la resta dels excursionistes reposen al refugi, l'Enric pren la capsa d'aquarel·les i el blog i es posa a pintar el paisatge. Sent una veu femenina al seu darrere que diu: "Cada pinzellada una emoció". Es gira per conèixer qui li ha parlat i només veu com s'allunya una daina, corrent muntanya amunt... -Xavier Pujol-