Camins de vida

  Foto de grup dels participants a l'A Tota Veu Un Sant Jordi més va tenir lloc l' A Tota Veu , una lectura pública de poesia en diferents idiomes organitzada per Òmnium Cultural Bages-Moianès i amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística. Aquesta edició, que ha estat l'onzena, es va celebrar al Passeig de Manresa diumenge al migdia i enguany hi vam participar set parelles. Vam poder escoltar poemes en àrab, aranès, grec, lituà, urdú i persa, xinès i la corresponent traducció al català.  La meva parella lingüística va ser la Tasnim, una noia de Síria amb qui vam llegir un poema del poeta palestí Mahmud Darwish , titulat 'A la meva mare' . La Tasnim el va llegir en àrab i jo en català. És el segon any que participo en aquesta activitat i com l'any anterior, contenta per aquesta experiència bonica i enriquidora. Comparteixo el poema de Mahmud Darwish i un vídeo amb la lectura que vaig fer-ne a l' A Tota Veu.

Foto de Gonçal Portabella Emmirallades les fulles i les branques. Mosaic dins l'aigua. Haiku publicat al número 484 de la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar dins la secció 'Haikús, tankes i més'. * * * * *   A dalt dels núvols les branques arrelades busquen la pluja. -Xavier Pujol-

. Hi havia una vegada una gosseta que es deia Tana i vivia amb la seva mestressa en un petit poble. Un bon dia van conèixer la Núria, una veïna que estimava molt els gossos. La Tana era poruga i tímida, però la Núria tenia tacte, i mica en mica la gosseta li va agafar confiança, doncs sabia que no li volia fer cap mal. Com que la mestressa de la Tana era una senyora gran que tenia dificultats per caminar, la gosseta sortia a passejar amb la Núria i, quan tornaven a casa, la Tana estava tan contenta que es posava a córrer i a jugar amb la seva pilota.  Cada dia, quan s'acostava l'hora en què la Núria anava a buscar-la, ella ja sortia al balcó a esperar-la. Quan la veia venir començava a remenar la cua i la seva mestressa li obria la porta perquè pogués baixar a esperar la seva amiga. La Tana també coneixia molt bé el camí per anar a casa de la seva veïna, on tenien un bol amb aigua per ella i on sempre queia algun tall de pernil. Allà se sentia com a casa: pujava al sofà i s'

Il·lustració d'Arancha Perpiñán Nova proposta de Lletres i fils , en aquesta ocasió amb una il·lustració del conte 'Los guardianes de los pelados' , escrit per Rosa Montero i amb il·lustracions d' Arancha Perpiñán. El conte narra la història de la Carlota i la seva amiga peluda, la Bruna.  Ara ens toca a nosaltres escriure a partir d'aquest dibuix: un poema, un relat, un diàleg, una carta...  Us animeu a participar-hi?  PROPOSTES REBUDES · Artur: Lectura interrompuda · Sa lluna: La petita Núria · Núria: Hi havia una vegada... · Carme: Lletres i fils d'abril · qui sap si: Li diu a cau d'orella