dijous, de desembre 22, 2022

El Brogit - Número 480

.

Com foc que crema
el sol encén els núvols. 
Flames al cel.
-Núria Lorente-

Les flamarades
pel camí ens acompanyen
quan l'any s'acaba.
-Xavier Pujol-

Núvols que cremen
al bell mig d'un cel grisós.
L'arbre s'ho mira.
-M. Roser Algué-


Haiku publicat al número 480 de la revista 'El Brogit' de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikús, tankes i més'. Anteriorment ja havia col·laborat amb El Brogit i amb aquesta fotografia, que vaig capturar fa temps, he escrit aquest haikú reprenent així la meva aportació en aquest espai.

diumenge, de desembre 11, 2022

Un trosset de la Séquia

.
.

En aquesta entrada us vull parlar del camí de la Séquia, entre Balsareny i Manresa. Amb un recorregut de gairebé 25 quilòmetres, el canal medieval de la Séquia es va construir el segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, a Balsareny, fins a la capital del Bages. Actualment continua en ple funcionament i subministra tota l'aigua que necessita la ciutat i altres poblacions de la comarca.

És un camí planer amb molt poc desnivell, es pot fer a peu o en bicicleta i en el seu recorregut hi trobem bosc mediterrani, principalment alzina, roure i pi blanc. També hi trobem camps de conreu, principalment de secà, on predominen l'ordi, el blat i, en menor grau, la civada. 
I al llarg del recorregut anem trobant ponts, aqüeductes, ermites, masos, etc.

Fa dues setmanes vaig acabar una formació en Interpretació i educació ambiental i actualment estic fent les pràctiques del curs i estic treballant en un projecte on aquest espai, el camí de la Séquia, n'és el protagonista.
El passat divendres vaig anar a fer el tram del Bosc de la Sala, al terme municipal de Sallent, un dels més bonics, especialment en aquesta època. Vaig prendre notes per al projecte i vaig fer algunes fotografies que comparteixo amb vosaltres. El matí va començar amb molta boira però finalment el sol es va acabar imposant. 

Us inspiren a escriure alguna cosa? 🍁📝🌿

.

.

.

.

.

.

.

Amfiteatre de la Sala

.

.

.

.

Santa Magdalena de Bell-lloc

dijous, de desembre 08, 2022

La Pikala i en Fumnegre | Lletres i fils

.
Ocupes part del meu espai, i contamines! -exclama la Pikala.
Ocupo més espai perquè soc més gros, i més necessari -respon en Fumnegre.
Més necessari, dius? Jo passo per camins estrets on tu no hi caps!
I jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en Fumnegre.
Ni ganes d'anar-hi, per una autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan lluminós.
A les ciutats també tenim cel i sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...
I per què no t'hi quedes, sota el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la Pikala.
–No només nosaltres traiem fum: hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som els únics culpables!
Bé, almenys admets que contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?
Quan em vinguin a buscar, o vols que marxi tot sol?
Doncs ja estan tardant! I mentrestant hem de respirar el teu fum!
I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?
Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.
–És clar que hauré marxat, arribaré a ciutat ben depressa.
Jo ho podré admirar tot a menys velocitat.

La Pikala i en Fumnegre continuen discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que se'ls fan eterns, arriba una parella.

I aquesta bicicleta, quan hem vingut ja hi era -diu l'Oliver.
Algú la deu haver deixat aquí abandonada -fa la Mont.
I si ens l'emportem, es veu bé, oi?
Emportem-nos-la! Podré anar al Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.
Va, carreguem-la al cotxe i cap a casa!

La Pikala veu com l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.

Potser és millor que estiguem units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.
–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.
No et preocupis, estaràs a prop de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.
Contaminaràs menys...
Sí... i tu hi sortiràs guanyant.

I la Pikala i en Fumngre, havent reduït distàncies i sabent que cada un fa falta, emprenen junts el camí.


Aquesta és la meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de desembre. 

Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab dialectal marroquí).


divendres, de desembre 02, 2022

Lletres i fils | Desembre 2022

.

Última proposta de Lletres i fils per aquest 2022 amb aquesta peculiar imatge. Per una banda un arbre, una bicicleta i un cel ben clar amb un bon sol, a l'altre costat un cotxe que treu una fumera que ho deixa tot de color negre. La imatge forma part d'un mural urbà per conscienciar sobre el medi ambient. 
Què us inspira? Som-hi amb les vostres aportacions!


PROPOSTES REBUDES

· Sa lluna: Viatge de nuvis