 |
. |
–Ocupes part del meu espai, i
contamines! -exclama la Pikala.
–Ocupo més espai perquè soc més
gros, i més necessari -respon en Fumnegre.
–Més necessari, dius? Jo passo
per camins estrets on tu no hi caps!
–I
jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en
Fumnegre.
–Ni ganes d'anar-hi, per una
autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan
lluminós.
–A les ciutats també tenim cel i
sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...
–I per què no t'hi quedes, sota
el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la
Pikala.
–No només nosaltres traiem fum:
hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som
els únics culpables!
–Bé, almenys admets que
contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?
–Quan em vinguin a buscar, o vols
que marxi tot sol?
–Doncs ja estan tardant! I
mentrestant hem de respirar el teu fum!
–I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?
–Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.
–És clar que hauré marxat,
arribaré a ciutat ben depressa.
–Jo ho podré admirar tot a menys
velocitat.
La Pikala i en Fumnegre continuen
discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que
se'ls fan eterns, arriba una parella.
–I aquesta bicicleta, quan hem
vingut ja hi era -diu l'Oliver.
–Algú la deu haver deixat aquí
abandonada -fa la Mont.
–I
si ens l'emportem, es veu bé, oi?
–Emportem-nos-la! Podré anar al
Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.
–Va, carreguem-la al cotxe i cap a
casa!
La Pikala veu com
l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.
–Potser és millor que estiguem
units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.
–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.
–No et preocupis, estaràs a prop
de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.
–Contaminaràs
menys...
–Sí... i tu hi sortiràs
guanyant.
I la Pikala i en Fumngre, havent
reduït distàncies i sabent que cada un fa falta,
emprenen junts el camí.
Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab dialectal marroquí).