Camins de vida

. . Com foc que crema el sol encén els núvols.  Flames al cel. -Núria Lorente- Les flamarades pel camí ens acompanyen quan l'any s'acaba. -Xavier Pujol- Núvols que cremen al bell mig d'un cel grisós. L'arbre s'ho mira. -M. Roser Algué- Haiku publicat al número 480 de la revista 'El Brogit' de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikús, tankes i més'. Anteriorment ja havia col·laborat amb El Brogit i amb aquesta fotografia, que vaig capturar fa temps, he escrit aquest haikú reprenent així la meva aportació en aquest espai.

. . En aquesta entrada us vull parlar del camí de la Séquia, entre Balsareny i Manresa. Amb un recorregut de gairebé 25 quilòmetres, el canal medieval de la Séquia es va construir el segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, a Balsareny, fins a la capital del Bages. Actualment continua en ple funcionament i subministra tota l'aigua que necessita la ciutat i altres poblacions de la comarca. És un camí planer amb molt poc desnivell, es pot fer a peu o en bicicleta i en el seu recorregut hi trobem bosc mediterrani, principalment alzina, roure i pi blanc. També hi trobem camps de conreu, principalment de secà, on predominen l'ordi, el blat i, en menor grau, la civada.  I al llarg del recorregut anem trobant ponts, aqüeductes, ermites, masos, etc. Fa dues setmanes vaig acabar una formació en Interpretació i educació ambiental i actualment estic fent les pràctiques del curs i estic treballant en un projecte on aquest espai, el camí de la Séquia, n'és el protagonista. El passa

. . – Ocupes part del meu espai, i contamines! -exclama la Pikala. – Ocupo més espai perquè soc més gros, i més necessari -respon en Fumnegre. – Més necessari, dius? Jo passo per camins estrets on tu no hi caps! – I jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar  –ataca en Fumnegre. – Ni ganes d'anar-hi, per una autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan lluminós. – A les ciutats també tenim cel i sol, i parcs amb arbres, i zones verdes... – I per què no t'hi quedes, sota el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la Pikala. –No només nosaltres traiem fum: hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som els únics culpables! – Bé, almenys admets que contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí? – Quan em vinguin a buscar, o vols que marxi tot sol? – Doncs ja estan tardant! I mentrestant hem de respirar el teu fum! – I  tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?

. . Última proposta de Lletres i fils per aquest 2022 amb aquesta peculiar imatge. Per una banda un arbre, una bicicleta i un cel ben clar amb un bon sol, a l'altre costat un cotxe que treu una fumera que ho deixa tot de color negre... La imatge forma part d'un mural urbà per conscienciar sobre el medi ambient.  Què us inspira? Som-hi amb les vostres aportacions! PROPOSTES REBUDES · Carme: Lletres i fils de desembre · Núria: La Pikala i en Fumnegre · Sa lluna: Viatge de nuvis · Artur: La carta als Reis Mags