L'home cabirol - Geoffroy Delorme

Traducció de Francesc Roma

Sol al bosc amb els cabirols, no penso en res, no poso cap paraula ni cap definició al que veig, respiro o sento. Estic content sent allà, amb ells, i de poder sentir la natura més que no pas disseccionar-la. Aprofitar aquesta sort de "ser" més que "fer" o "pensar".

---

En aquesta natura que tant m'estimo, alhora tan bella i tan cruel i de la qual els boscos són testimonis, em dic que, si els arbres poguessin parlar, rius sencers de llàgrimes solcarien els nostes boscos. 

---

Els cabirols tenen aquesta capacitat de sentir les emocions, de fer la diferència entre el bé i el mal o entre els que els volen bé i els que els volen mal. Desencisat amb la meva pròpia espècie, que mata salvatgement els meus amics, destrueix el seu medi, falta al respecte al bosc, i ferit per l'actitud del meu entorn, decideixo, a partir d'aquest moment, continuar tant temps com sigui possible en aquesta completa autonomia, viure dins el bosc sense tornar al món humà, inhumà, que definitivament no soc capaç d'entendre.

Deu anys, deu mots: Recopilatori

.

'Deu anys, deu mots' ha estat la proposta d'escriptura que ens ha acompanyat aquest estiu per celebrar el desè aniversari de creació del blog. I bé, vaig anunciar que faria un recopilatori amb tots els textos que heu anat enviant i aquí el tenim. El podeu descarregar clicant al següent enllaç: descarregar fitxer

Ara que s'acosten els mesos freds de l'any, des de casa i amb alguna beguda que ens proporcioni escalfor, podem anar llegint els textos que hem escrit tots els que hi hem participat. Un cop més em queda agrair la vostra escriptura i que hagueu volgut col·laborar a fer possible aquest recopilatori i aquests deu anys.

Preuats amics | Lletres i fils

.

A casa en tinc uns quants, repartits entre el menjador i una habitació. Per mi són imprescindibles ja que gràcies a ells viatjo a altres móns, descobreixo noves cultures, conec històries alegres, tristes, sorprenents, inquietants, algunes molt properes, històries fictícies i històries reals.

M'agrada gaudir-ne asseguda tranquil·lament al sofà mentre em prenc una infusió a l'hivern, o una beguda més refrescant en època de calor. En dies de pluja són la millor companyia mentre sento com cauen les gotes d'aigua. I si hi ha una temperatura agradable i suau, gaudir-ne a l'aire lliure és especialment bonic, en un parc o un bosc enmig dels arbres i un silenci que només trenca el vent o la piuladissa dels ocells. També és especialment màgic gaudir-ne davant del mar, amb el so de fons de les onades que van i vénen. I, per descomptat, m'agrada emportar-me'n quan viatjo en tren o en autobús, el recorregut es fa més plaent.

N'hi ha de tota mena, de diversos gèneres, de més breus i de més extensos; en definitiva, n'hi ha per a tots els gustos i per tota persona que vulgui submergir-s'hi. Per part meva puc afirmar que gràcies a ells he après a canviar la meva mirada, a ampliar coneixements i perspectives, alguns m'han ajudat a entendre'm a mi mateixa, a comprendre el meu món interior i, el més important i valuós, els llibres sempre són el millor suport en moments de soledat.

---

La meva aportació a 'Lletres i fils' del mes d'octubre.

Lletres i fils | Octubre 2022

.

Tornem a una nova proposta de Lletres i fils, i després d'un estiu de paraules obligatòries i límits d'extensió deixem una mica de llibertat per posar-hi les paraules que vulguem, les que ens surtin, en un text més llarg o més curt i del gènere que sigui: poema, relat, diàleg... I ho farem a partir d'aquesta imatge, que vaig fer a les festes de Sants aquest agost passat, on engalanen els carrers i places del barri. 

Què us inspiren aquests llibres? Som-hi amb la imaginació, els llibres ens poden transportar a molts llocs i records.
Us animeu a participar-hi?

---

PROPOSTES REBUDES

· Artur: Lletres i fils 

· Núria: Preuats amics

· Salluna: El jardí

· Carme: Llibres

---

Li agradava llegir,
viure les vides
que entraven pels ulls
i que ella imaginava
de diferents colors,
però, els millors,
els que guardava
amb més estima
eren els blancs.
Folrats de blanc,
amagant
el seu color natural.
Blancs en l'interior
amb milions d'històries
per a escriure i contar.
Llibres en blanc,
fulls verges
amb tants sentiments
i tantes accions
per descobrir
amagades entre tots els fulls.
Calia llegir els altres,
per poder pensar
que hi voldria escriure,
però, s'havia promès,
que només ella els llegiria.
Una rebequeria
pròpia de la seva creativitat.
Cada llibre contenia una història viva,
una que cada cop que s'obria
era diferent,
ella la rellegia amb matisos,
amb giragonses,
amb idees noves
que li sorgien a diari,
que la seva vida
rebia de les altres vides.

Li agradava llegir,

viure les vides

que entraven pels ulls

i que ella imaginava...

-qui sap si-