 |
| . |
A l'espai Art i Vida, una escola on
s'ofereixen tallers i cursos de fotografia, escriptura,
dibuix, pintura, música i dansa s'hi va celebrar, la setmana
passada, el comiat del curs, que enguany ha coincidit amb el desè
aniversari
del centre. Com cada any i com és tradició, es van exposar fotos i
il·lustracions, hi va haver recitals de poesia, lectures de contes i
concert per part dels alumnes de música. A més, per celebrar els
deu anys de l'obertura de portes, des del grup de dansa es va animar
a tothom qui volgués a apuntar-se a les danses populars, oferint una
ballada al pati de l'escola en què hi van participar prop de cent cinquanta persones davant d'un nombrós públic que hi va assistir.
Transcorreguts deu dies de la festa
final, la directora de l'escola ha convocat una reunió per fer-ne
una valoració.
–Bon
dia a tothom –la Clara, directora d'Art i Vida, dona la benvinguda–
Bé, voldria saber les vostres impressions sobre la festa de final de
curs.
–Començo
jo doncs, com a conductora dels grups de dansa he de dir que el fet
que tanta gent s'hi apuntés va fer que la ballada no fos gaire
lluïda. A nivell estètic és maco veure tanta gent, però la
qualitat va ser molt minsa.
–Gràcies
per expressar-ho, Alícia –fa
la Clara assentint amb el cap– la veritat és que penso el mateix.
El que vaig veure no em va acabar d'agradar, va ser un error voler-ho
fer més participatiu.
–Entenc
que no havia de sortir perfecte, però sí que hi ha d'haver un mínim: sentit del
ritme, seguir la música... –aclareix l'Alícia.
–Per
descomptat, no s'ha de ballar com un professional però vaig veure
gent que no sabia ni amb el peu que tocava, ni s'hi havien d'anar a
dreta o esquerra –afegeix en Rafel, professor dels tallers
d'aquarel·la.
–A
més hi ha gent que no ha vingut als assajos, o han vingut molt
poques vegades. Si no practiques com vols aprendre'n i fer-ho
mínimament bé? –puntualitza l'Alícia– Tant per part meva com
dels qui formen part dels grups de dansa regulars hem fet tots els
esforços per ensenyar-ho de la millor manera, però molts ens han
dit que s'ho miraven en vídeo i que ja n'hi havia prou.
–A
mi m'hauria fet gràcia participar-hi –ara és la Joana, conductora
dels tallers de contes, qui parla– però no en tinc ni idea de
ballar, soc molt “patata”, així que per sortir a fer el ridícul
vaig desistir.
–El
mateix dic –parla en Pere, uns dels fotògrafs del centre– He
gravat vídeos de la ballada i quan ho veus en pantalla t'adones de
totes aquestes coses.
–Bé,
reconec que va ser una equivocació voler fer una ballada més
participativa i n'assumeixo la meva responsabilitat. L'any vinent ho
tornarem a fer com sempre: que siguin els grups de dansa habituals
els qui ballin –diu la Clara.
–Em
sembla correcte. Per què, què importa: la quantitat o la qualitat?
–deixa anar l'Alícia, i continua– Però no passa res, Clara,
s'ha fet així per celebrar els deu anys i el resultat no ha estat
l'esperat, tots hem tingut la mateixa sensació i ho hem expressat
sense enfadar-nos ni retreure'ns res.
–
Gràcies,
Alícia. Si us sembla traiem els refrescos de la nevera i fem una
pausa abans de continuar –proposa la Clara– I
sobretot, celebrem la nostra amistat,
que hem anat teixint al llarg de tots aquests anys. Celebrem-ho amb
imatges, amb paraules, amb música, amb dansa. Celebrem que l'art és
la nostra vida i que el compartim amb qui l'aprecia i el
valora.La meva aportació al Lletres i fils del mes de juny. Que per molts anys més poguem continuar compartint amistat blocaire.
