Camins de vida

. .   Ahir dissabte 23 d'abril, diada de Sant Jordi, vaig participar a l' A Tota Veu , activitat organitzada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística. Es tracta d'una lectura de poemes per parelles, primer una de les persones llegeix en la seva llengua d'origen i després l'altra llegeix el mateix poema traduït al català.  Vaig participar a la lectura que es va fer a Manresa, en què érem deu parelles, i es van poder escoltar diferents llengües: àrab, aranès, castellà, grec, portuguès, rus,  xinès i català. La meva parella va ser una noia de Rússia, Katherina, que va llegir en rus. Comparteixo el poema, escrit per Irina Samarina i traduït al català per Marianna Soldatova. Hi ha gent "ocàs" i gent "alba". Alguns negatius, altres "benaventurats". Però els que són "benaventurats", sovint somriuen, mentre que els que són "ocàs", solen ser infeliços. Contactant amb alguns et sents

. M'aturo davant del roser i el contemplo posant-hi tots els sentits. Continuo el camí, avançant sense pressa. A banda i banda els prats aviat es tenyiran amb el vermell intens dels pipiripips. Passo per davant d'una masia i admiro les dues roses, de color groc, que llueixen ben obertes al pati. Avanço ara pel costat d'uns camps plens de colza. I més endavant trobo argelaga i romaní. I margarides i dents de lleó a les vores dels camins... Des de sempre he tingut interès per la flora, la fauna i la natura en general, i això és el que m'ha empès a començar un curs de floristeria. Les ganes d'especialitzar-me i poder trobar feina en un sector amb alta demanda han fet decantar la balança entre tota l'oferta formativa. Arribo a la via del tren i torno enrere refent el camí per on he vingut, notant ara l'escalfor del sol a la cara. Els camps de colza i la masia amb els seus arbres fruiters em retornen fins al punt de partida, davant del roser. M'hi aturo un al

. Nova proposta de Lletres i fils, en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text que comenci amb la frase: "Maturo davant del roser i...". No hi ha límit de paraules i es pot acompanyar la publicació amb alguna fotografia, dibuix, música...  Us animeu a escriure i a compartir-ho?   PROPOSTES REBUDES   · Salluna: Nomen Rosae · Maria:  M'aturo · Núria: Guies del camí · Artur: Renéixer    · Carme: M'aturo davant del roser i...   M'aturo davant del roser i junt amb la fragància dels seus pètals m'arriba una melodia: "L'important c'est la rose" Xavier Pujol     M'aturo davant del roser i em pregunto on són les teves flors que jo esperava? A les branques hi tens un munt de fulles verdes, suaus, però... I les roses, aquelles mig grogues mig taronja, roses de te en diuen? Aquelles que tant m'agraden? Digues on són que aniré a buscar-les, digues que fan que el capoll no s'esberla, digues perquè no en percebo la flaire, digues..