La Veu de Torre Llobeta - Número 77

Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps... 

Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca.

---

ÀNIMA DE SOMRIURES

Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets negatius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i especialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a més de provocar somriures, li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat. A l’actuació que ha ofert aquesta tarda grans i petits s’han divertit escoltant amb atenció les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven. Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han acostat a saludar-lo, i com en altres ocasions una nena li ha donat un tros de paper que ell s’ha guardat a la motxilla. 

Ara que ja s’ha tret el maquillatge s’asseu al llit i llegeix les paraules que li han dedicat:

“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.

---

Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 77

El silenci - 21 claus japoneses de la felicitat

Shizukesa - El silenci

El silenci és un dels tresors personals, un dels millors regals que ens podem fer. En un món de soroll constant, de màquines que emeten sons sense pausa, d'aparells electrònics sempre connectats, de cotxes i sirenes, de contaminació acústica i converses sense fi, buscar la quietud sembla cosa de gent estranya o inadaptada. Sí, el silenci té mala fama, però és una font de riquesa personal i de plenitud. I el soroll és font segura d'angoixes i desequilibri.

En els darrers anys, moltes universitats i institucions han elaborat estudis científics sobre els avantatges que ens aporta el silenci. En ells s'hi destaca que el soroll alt provoca ansietat, tensió i estrès, i augmenta la pressió de la sang, la qual cosa malmet el cor. Davant d'això, el silenci ens calma, fa descansar el cervell, augmenta la concentració i la creativitat, i ajuda a reforçar el sistema immunològic.

 

Immersos en un món en què cal omplir-ho tot, també ens sentim obligats a omplir el silenci. Quants cops, només aribar a casa, engeguem la televisió o la ràdio només per ocupar aquest silenci amb soroll? Quants cops ens han convidat a un llon on hi ha la televisió engegada, simplement per evitar el silenci?

Hi ha moltes persones que se senten incòmodes en silenci: si estan soles, perquè senten una espècie d'inquietud, temor o soledat; i, si estan acompanyades, perquè tenen por que es creï una situació de buit i incomoditat, de no saber què dir i, per evitar-ho, es llencen a parlar sense pensar o a buscar paraules i soroll en els altres o en els electrodomèstics. 

Quan ens envoltem de soroll no ens queda espai per a la instrospecció, per escoltar-nos, per deixar que el cervell sigui lliure i pensi el que vulgui. O, simplement, perquè descansi. I això és negatiu per al nostre cor i el nostre cervell. I és perjudicial per a la nostra calma i el nostre camí a la recerca de la pau i la felicitat. Si el cervell pogués parlar-nos, ens diria que el deixéssim descansar, que apaguéssim el mòbil, la televisió i les xerrades perquè sí.

 

Com tot allò que condueix al que busquem, costarà un esforç inicial Però cal que vencem aquestes reticències, els prejudicis i els temors, i atrevir-nos-hi una mica. No és difícil un cop es comença, i els beneficis que notem ens ajudaran a avançar des del primer moment.

Comencem a poc a poc, provant de no engegar la televisió quan arribem a casa. Quedem-nos una estona a soles sense soroll, no fa falta que fem exercicis de relaxació ni meditació. Estiguem una estona sense música ni paraules externes. Descobrirem que el cos es relaxa i que, curiosament, els sentits s'engrandeixen. No és que es desenvolupin, sinó que es relaxen i es tornen més perceptius. Paradoxalment, estar en silenci ens ajuda a escoltar millor cada so... i, sobretot, a escoltar millor la nostra veu interior. 

Tenim moltes coses a dir-nos, sense ni tan sols pensar-les, i habitualment les tapem i no les deixem sortir: no ens escoltem, no sentim el que el nostre cervell pensa, el que la nostra imaginació vol imaginar.

Fem un altre exercici: en un ambient sorollós, tractem de desconnectar, d'abaixar la potència de la nostra oïda, d'imaginar que totes les veus i sons s'han fet mínims i no ens interfereixen.

I, més endavant, busquem la tranquil·litat, la trobada del silenci. Anem a una habitació on no arribin les veus i practiquem el silenci. Veuràs que bonica que és la seva veu.

A partir d'avui, regala't cada dia una estona de silenci: veuràs que és tan gratificant i enriquidor com una xerrada.

---

Tercer i últim dels conceptes que he triat del llibre "21 claus japoneses de la felicitat", de Miyuki Yoshimura. Podeu llegir i/o escoltar "Escoltar i entendre" i "Humilitat i modèstia" a les dues publicacions anteriors. I la resta de claus les podeu descobrir al llibre. En general ha estat una lectura interessant, amena, amb bons consells. Hi ha conceptes que sembla que hauríem de tenir clars però a l'hora de posar-los en pràctica se'ns escapen. És qüestió d'anar-hi treballant i interioritzant.

Humilitat i modèstia - 21 claus japoneses de la felicitat

Kenkyo - Humilitat i modèstia

 

Quan som nens al Japó ens expliquen fàbules que trasnmeten valors tradicionals. Si hagués de definir les principals característiques de l'esperit japonès, sens dubte una d'elles seria el comportament humil. Això no vol dir que tots els japonesos siguin modestos ni que, al llarg del temps, aquesta virtut hagi perdut part de la seva influència per l'empenta dels nous costums i la globalització. El que està clar és que actuar de forma modesta, comportar-se amb humilitat, ens ajuda a assolir tranquil·litat a la vida, quelcom fonamental per ser més feliços. N'hi ha prou en pensar que l'origen del comportament humil va sorgir per garantir la pau als pobles.

Expliquen alguns sociòlegs que la modèstia al Japó va aparèixer a les societats rurals, com a forma d'evitar conflictes als llocs on hi havia nombrosa població, que vivia molt propera i en contacte diari amb els altres. Si tothom es comportava amb humilitat, sense presumir de les terres que tenia o d'haver aconseguit una gran collita, els conflictes disminuïen. Si les persones més afavorides, en lloc de burlar-se dels altres, ajudaven els menys afortunats i els tractaven com a iguals, els problemes eren menors La clau era no destacar, no cridar l'atenció ni presumir.

Una dita molt coneguda afirma que el clau que sobresurt aviat serà aixafat pel martell. Al contrari que a altres societats, on els nens se'ls inculca des de ben petits el valor de destacar, a nosaltres ens ensenyen a casa i a l'escola, a no presumir: a no mostrar, si en tenim, més talent, més diners, més bellesa o millor fortuna.

 

Com pot ajudar-nos la modèstia a ser més feliços? De diferents maneres. És possible que a tots ens agradés tenir més diners, però un cop tenim el necessari per viure, no serà això el que ens farà viure en plenitud. Si ens dediquem a buscar més diners per aconseguir un cotxe més potent i cridaner, o per tenir un armari ple de vestits de marca, malgastarem el nostre temps i el nostre cervell: posarem totes les nostres forces a aconseguir i aconseguir, i deixarem en un segon pla allò essencial: viure en pau i amb alegria. Qui no coneix a persones que tenen molts béns i no són felices?

Assolir un estat d'harmonia, cultivar els ingredients que ens fan feliços, requereix un esforç, i si dediquem aquest esforç i aquest temps a buscar diners, potser ens farem rics, però perdrem la nostra oportunitat d'aconseguir allò que busquem.

De la mateixa manera, cal evitar la presumpció. I no només material, també intel·lectual. Segur qeu tots coneixem situacions com aquesta: una persona entra en un espai públic o un sopar familiar i es fa amb la conversa. Corregeix a tothom amb el seu coneixement i demostra com n'és de cult i tot el que sap. Quan se'n va, tothom respira tranquil i se n'alegra que se n'hagi anat.

Igualment, tots sabem que mostrar fortuna, econòmica i d'altres tipus, provoca enveja. I l'enveja no és una bona companya. No és bo ni patir-la ni que altres la sentin cap a nosaltres. Perquè provocar-la? És millor viure com si tinguéssim menys del que tenim, encara que avui se sol fer el contrari; aparentar –i fins i tot endeutar-se per aconseguir objectes– és triplement dolent: ens fa perdre temps de vida feliç i ens condueix pel camí erroni; fa que els altres ens envegin i ens desitgin el mal; i fins i tot pot fer que els deutes se'ns mengin. Siguem intel·ligents, vivim amb menys i mostrem menys. 

---

Segon dels conceptes que he triat del llibre '21 claus japoneses de la felicitat', de Miyuki Yoshimura. Igual que "Escoltar i entendre", la "Humilitat i la modèstia" també són dos valors bàsics i necessaris per anar per la vida.

Escoltar i entendre | 21 claus japoneses de la felicitat - Miyuki Yoshimura

Haragei - Escoltar i entendre

Si hi ha una idea japonesa que resulti estranya i incomprensible als occidentals, aquesta és el haragei. És a dir, l'intercanvi d'opinions i sentiments sense expressar-los amb paraules evidents. A Japó estem acostumats a escoltar els altres abans d'emetre una opinió clara o rotunda, tant en l'àmbit familiar i en les relacions socials com a la feina. «Llegir l'aire» abans de parlar i dir les coses de forma indirecta i subtil forma part de la nostra cultura. 

Qui no ha assistit, a la televisió, a una reunió amb amics o a un sopar, a discussions que no porten enlloc, on els participants tenen les seves idees clares i, en lloc d'escoltar les opinions de l'altre, repeteixen a crits, una vegada i una altra, la seva pròpia?

Per més satisfets que estiguem del nostre coneixement d'un tema, escoltar altres punts de vista i altres plantejaments sempre és enriquidor. Potser aprenguem i descobrim alguna cosa que no sabíem. Potser, simplement, descobrim els motius que impedeixen als altres arribar al vertader assumpte que es tracta.

Escoltar els atres enlloc de parlar sense pausa, a més d'evitar-nos estrès i ensenyar-nos alguna cosa, és una forma de respectar els altres. Si un crida, l'altre crida més; si algú no escolta, l'altra part es torna més sorda. 

Escoltar és una forma de respecte. I respectar els qui ens envolten ens ajuda a comprendre'ls i a ser més empàtics. I fa que millorem les relacions amb els altres, cosa que ens genera tranquil·litat. Quan cridem, el cor s'accelera, quan callem, descansa.

Escoltar és el primer pas per comprendre. I comprendre és el primer pas per aprendre.

Escoltem, obrim la nostra oïda i les nostres orelles de l'ànima i de la ment. Sentim el que la vida ha d'explicar-nos: el món. És a dir, les persones i allò que ens envolta. La natura ens parla cada dia, però a vegades no volem posar-hi atenció. Ens parlen la pluja i l'aire, el riu i les muntanyes, els arbres i els deserts. I fins i tot les ciutats: un edifici que brilla al capvespre, un aparadodr cuidat, un forat a l'asfalt.

Escoltar al mitjà que ens envolta ens fa sentir millor i ens ajuda cada dia: si estem oberts a la seva veu, aquest esvoranc no farà que caiguem; si escoltem la nostra companya de feina, podrem descobrir un lloc preciós que ha visitat.

Si posem atenció cada dia en llevar-nos i en sortir de casa, veurem la vida d'una altra manera. Siguem receptius, siguem sensibles a tot allò que el món ens ofereix, de forma gratuïta.

Cada cop que despertem, pensem en la fortuna de poder descobrir tot allò que el dia vol ensenyar-nos i entregar-nos.

---

Primer dels conceptes que he triat del llibre '21 claus japoneses de la felicitat', de Miyuki Yoshimura. 

Bàsic i necessari portar a la pràctica el haragei si volem ser millors persones i mostrar respecte i empatia cap als altres i les diferents formes d'opinió i de veure les coses.

De les 21 claus n'he triat tres, a les següents publicacions compartiré les altres dues.

Estels | Lletres i fils

Passegem, un cop més, per aquests carrers empedrats, solitaris i silenciosos. Fa una tarda freda de desembre però dins nostre l'escalfor ens acompanya. La nostra mirada es dirigeix a cada detall que no deixem escapar, tot i que coneixem cada racó d'aquest pintoresc poble que visitem tantes vegades. Contemplem també els tions que cada any llueixen per les festes nadalenques.

Enfilem el carrer de la Muntanya fins a dalt de tot, on seiem en un dels bancs de la placeta. Agafo la mà de la Mariona, l'altra me l'emporto a la panxa.

–La noto bellugar-se –dic a la Mariona.

–Està revolucionada –confirma posant-me la seva mà a la panxa.

Totes dues somriem. Comença a fosquejar i davant nostre el llum d'un fanal s'encén. I l'estel, present en aquestes dates, també. Després d'observar-lo fixament uns instants se m'il·luminen els ulls.

–I si li posem Estel? –proposo alegrament.

–Sí! Per què no?! –respon entusiasmada la Mariona sense pensar-s'ho gens.

–Aquí ens vam conèixer –recordo amb tendresa.

–I aquí ens vam fer el primer petó.

–Estel, un nom molt bonic

–Quina bona pensada has tingut, Gisela.

–Aquí sempre ens passen vivències màgiques.

La Mariona i jo ens quedem abraçades amb la llum de l'estel que, davant nostre, il·lumina el carrer. Dins meu un altre Estel creix i, d'aquí uns mesos, posarà més llum a les nostres vides.

---

 

Aquesta és la meva aportació a la proposta Lletres i fils de desembre. 

https://nurialaroca.blogspot.com/2021/12/lletres-i-fils-desembre-2021.html

Lletres i fils | Desembre 2021

L'Estel de Mura

Arribem a l'última proposta de Lletres fils d'enguany amb aquesta imatge de l'Estel de Mura. Per si voleu saber d'on ve i us serveix d'inspiració us deixo l'enllaç a una entrada d'un altre blog on s'explica: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2010/12/lestel-de-mura.html

L'Estel de Mura doncs presideix els carrers del poble per les dates nadalenques i m'ha semblat adient per a la proposta d'aquest desembre. La fotografia és de fa uns anys. 

Dit això, què us inspira? Poema, relat, carta, reflexió, haiku, tanka... el que vulgueu.

 

Aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat a la proposta al llarg de l'any, feta amb l'objectiu d'ajudar a trobar inspiració per imaginar històries, escriure-les i gaudir-ne, sense cap tipus d'obligació. L'any que ve continuem!

I si és el primer cop que passeu per aquí i voleu fer un cop d'ull a les propostes anteriors cliqueu aquí.

 

Us animeu a participar?

---

 

PROPOSTES REBUDES:  

· Salluna: Llumetes

· Carme: Hi ha un estel...

· Artur: Les llumenetes de Nadal

· Núria: Estels