Per la quantitat moderada de fotos que té publicades, dedueixo que fa
poc temps que forma part del club de fotoaddictes que metrallen l’espai
cibernètic cada dos per tres. O bé és que l’Arlette pertany a la mena
de persones a qui no ens entusiasma compartir gaire informació i la
utilitzem amb comptagotes. Queda clar, com a mínim, que no pateix la
diarrea exhibicionista d’altres usuaris i no exposa res personal que la
pugui comprometre.
Els sentiments no es poden canviar tan fàcilment, i les situacions que no acceptes no te les pots treure del cap així com així…
La vida no és mai lineal, té espai i temps, i els humans estem sotmesos a la seva força gravitatòria, a moviments centrífugs i centrípets. Tornados i tsunamis que ens sacsegen mentre estem vius. Potser són fenòmens inevitables, similars als que s’esdevenen en l’univers: en un moment determinat esclata una situació en mil bocins.
Al final, som nosaltres qui escollim entre la confiança o la desesperació. Jo vull confiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada