La poesia és l’art de la immensa minoria, però un dia serem majoria i el món serà molt millor.
I la pitjor solitud és aquella que s’esdevé sense estar sol. I, si a sobre de no estar sol, tothom està eufòric, aleshores és un drama.
El camí recte no és el camí natural. Arrisquem-nos a anar camp a través.
L’univers l’anem construint entre tots, minut a minut, si acceptem allò que ens ve donat, no som més que uns conformistes perpetuadors de models caducs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada