El Descans | Relats conjunts

Giuditta che decapita Oloferne – Artemisia Gentileschi, 1612-13

La Roser, que fa un mes que treballa a El Descans, es va emportar una sorpresa quan fa deu dies es va substituir el quadre que presideix l’entrada de l’hostal per una obra en què es veu una dona degollant el cap a un home.

–Però a qui se li ha ocorregut posar això aquí? –va exclamar– M’agradava més l’anterior, el d’El concert. Aquest fa esgarrifar. Per què s’ha canviat? –va preguntar a la noia de recepció.
–Ha ha ha! –la recepcionista va riure– El dia 15 de cada mes es canvia, d’aquesta manera hi ha varietat d’obres i autors –va explicar a la Roser.
Així que durant un mes li tocaria veure aquella imatge tan desagradable a l’entrada de El Descans, que en aquells moments va pensar que seria millor anomenar El Martiri.

Des de llavors, la Roser entra a pas lleuger i amb un nus a la gola se’n va directa a les habitacions. Immersa en la seva tasca, es planteja una vegada i una altra les mateixes reflexions respecte a aquella imatge que no es pot treure del cap. Unes reflexions que la condueixen a tres paraules clau, tres sentiments autodestructius: ràbia, odi, venjança. A ella mai no li han agradat les pel·lícules de sang i fetge, no suporta les escenes violentes. Quan navega per les xarxes socials i llegeix “aquestes imatges poden ferir la seva sensibilitat”, passa de llarg. I no entén com els hostes se senten còmodes amb aquesta benvinguda i dormen tranquils.

Però malgrat la negativitat que li provoca la imatge de l’home decapitat, a la Roser li agrada la feina, manté una bona relació amb els companys i, quan acaba la jornada i torna a casa, pensa que cada dia falta un dia menys per canviar el quadre, amb el desig que en el següent no hi hagi cap assassinat, no hi hagi violència.

---

Aportació a Relats conjunts a partir de la imatge proposada.
http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/05/judit-decapita-holofernes.html