El vol de l'estel - Laetitia Colombani

Traducció del francès de Valèria Gaillard

La Lena ho coneixia de manera teòrica, però n'ha copsat l'abast en instal·lar-se aquí: l'Índia és el mercat de mà d'obra infantil més gran del món. Ha vist reportatges sobre les manufactures de la Carpet Belt, al nord, on els infants estan encadenats als telers i treballen fins a vint hores diàries, tot l'any. Un esclavatge modern que esclafa les capes més pobres de la societat.

---

Hi ha combats que no es guanyen amb cops de puny. I violències que tots els cursos d'autodefensa del món no podrien aturar.

---

Ella copsa, en aquest moment, l'abisme que separa les castes altes de les més desafortunades, des de fa segles i segles, aquest abisme que engoleix milions d'homes, dones i nens, i que ningú aquí, ningú, sembla voler omplir o tancar.

Cortines | Relats d'estiu de la Carme

.

Avui hi he tornat a passar per davant i m'he aturat per veure-la de nou: la casa on vaig viure la infantesa amb els pares i germans. Records i imatges han retornat amb força: els jocs al bosc amagats entre els arbres, els banys d'estiu a la riera, algunes nevades hivernals... i les rialles sinceres, esporàdiques i despreocupades.

Fa temps que està igual la casa, mig amagada rere un fullam espès, amb la cortina blanca al balcó que sempre està passada. I llavors penso en la nostra de cortina, aquella amb què ens cobrim per por de ser ferits una altra vegada. És una cortina fina, però pesa, és un vel feixuc de dur. Si l'obrim revelarem el nostre interior, allà on resideixen les nostres pors, però també els nostres somnis més íntims, aquells que el nostre cor té guardats.

Asseguda davant de la casa duc les mans al pit i em dic que és hora d'atrevir-s'hi i, a poc a poc, anar movent la cortina per descobrir l'essència. Amb els records d'una infantesa feliç m'aixeco per desfer camí i em prometo que tornaré a somriure, a il·lusionar-me i retrobar-me amb la nena interior que hi ha dins meu. 

---

La meva aprotació als Relats d'estiu de la Carme:
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/07/relat-de-juliol-de-la-carme-finestra.html

El Brogit - Número 486

Rellotge de sol a Can Burguès, Santa Eulàlia de Ronçana

La fina agulla
ressegueix les hores
que marca l'astre.

Una altra col·laboració a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, aquest cop amb un haiku a partir de la fotografia d'aquest rellotge de sol.

I en aquest darrer número, a la contraportada de la revista també m'hi han publicat una fotografia meva juntament amb altres imatges escollides d'Instagram. Gràcies per incloure'm en aquesta secció.

.

La trena - Laetitia Colombani

Traducció d'Anna Casassas

La culpabilitat era una vella companya que s'imposava a tot arreu sense haver-hi estat convidada. Era la tanca publicitària al mig d'un camp, la berruga al mig d'una cara, ingrata, inútil, però inevitable: hi era sempre. S'hi havia de conviure. 

---

Torna al front com un bon soldat, es torna a posar la màscara que ha dut sempre i que li escau tant, la de la dona somrient a qui tot li surt bé. No se li ha esquerdat, no la té ni rascada.

---

La Smita ha sentit més d'un cop aquestes xifres que l'esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s'immuta. El món les ha abandonat.

Pinzellades d'emocions | Lletres i fils

Des que era una nena la Rita va tenir certa dificultat per encaixar en un entorn que se li feia hostil. A l'escola no tenia cap amiga i, quan a l'hora del pati els seus companys jugaven i es divertien, ella es quedava en un racó amb una llibreta i llapis de colors, cosa que provocava motius de burla.

Els pares treballaven tot el dia i, les poques hores que eren a casa, mai no li preguntaven com se sentia; només es preocupaven per les seves notes cada trimestre, però no s'interessaven pels seus sentiments. La Rita va créixer envoltada d'escasses mostres d'afecte i d'aquesta manera s'aïllava i es tancava cada cop més en ella mateixa.
A l'adolescència la seva soledat es va agreujar, especialment quan va decidir que no volia continuar estudiant. Ningú no va entendre la seva decisió i a partir de llavors va ser quan més va necessitar expressar les seves inquietuds, el seu món interior. La Rita agafava els pinzells i treia la seva ira, la seva desesperança.

Ara mateix, davant de la seva primera exposició, rememora els camins que ha hagut de recórrer per arribar fins aquí. Observa cada un dels seus quadres i el seu significat. Ràbia, tristesa, por... cada un d'ells representa un estat d'ànim. Els dos últims, l'alegria i l'amor, són els més valuosos, conscient que per poder arribar-hi ha hagut de passar per tots els altres, per aquells que són més desagradables.
Amb fermesa i coratge, la Rita s'ha anat desprenent de les cuirasses que s'havia anat formant, i amb les seves pinzellades mostra tot allò que, com ella, tota persona experimenta a la vida. Cada pinzellada una emoció, un sentiment. Cada pinzellada un esclat de plenitud que s'ha obert dins seu.

---

La meva aportació a Lletres i fils del mes de juny.

Lletres i fils - Juny 2023

Arriba una nova edició de la proposta Lletres i fils i aquesta vegada a partir d'una frase que cal incloure en el text: 'Cada pinzellada una emoció'. La podeu posar on vulgueu, al principi, al mig, al final... i podeu escriure un poema, un relat, carta, reflexió... i de l'extensió que vulgueu.

Vinga doncs, us animeu a participar-hi?

---

PROPOSTES REBUDES

· qui sap si: Cada pinzellada una emoció
· Sa lluna: La cançó

· Núria: Pinzellades d'emocions 

· Carme: Lletres i fils de juny

· Artur: L'atracció per la pintura

---

Després d'una llarga caminada, quan la resta dels excursionistes reposen al refugi, l'Enric pren la capsa d'aquarel·les i el blog i es posa a pintar el paisatge.
Sent una veu femenina al seu darrere que diu: "Cada pinzellada una emoció". Es gira per conèixer qui li ha parlat i només veu com s'allunya una daina, corrent muntanya amunt...
-Xavier Pujol-

La meva mare - Tahar Ben Jelloun

Traducció d'Eulàlia Sandaran

La mare ha treballat tota la seva vida; a les cuines, per tota la casa. No ha tingut la vida fàcil. Recordo la vida sense nevera, sense cuina de gas, sense aigua corrent, sense telèfon. La mare s'ha cansat molt.

---

La mare també ha esdevingut "gemegaire i capriciosa". La malaltia, l'avorriment i la solitud li han afavorit les males inclinacions. Insisteix, es repeteix i cansa els que estan al seu costat. A vegades se n'adona i demana que no donem importància a aquestes "petites coses"

---

Què estava dient? Recorda'm el que deia, ja no em recordo de les coses recents, però recordo molt bé les coses llunyanes, és curiós, els records més antics em són fidels, no ens abandonen, mentre que els d'aquest matí, no els he conservat, no sé què n'he fet, potser han caigut per terra com les ulleres. Els vells records ens acompanyen fins a la tomba. En què es converteixen després?, no ho sé pas.

---

Des que hem vingut a aquesta casa no tinc sol; sembla que l'hivern visqui a casa nostra, un llarg hivern. M'agradava aquesta estació, a Fes, quan el fred em mossegava els dits i la punta del nas. M'embolicava amb unes quantes flassades de llana i tremolava tot rient. Avui les flassades són velles, no són de llana sinó d'una matèria que no conec.

---

La mort, la veritable, la insuportable pèrdua i absència, és la malaltia: dies i nits interminables de degradació, de sofriment i d'impotència. És això la mort, i no la fracció de segon en què el cor es para.

Tanka El Brogit - Número 485

Foto: Gonçal Portabella

Damunt de l'aigua
els arbres xiuxiuegen
ecos de somnis.
Remoguts per les ones,
ben altius, persisteixen.

Continuem amb la publicació a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, aquest cop amb una tanka, publicada al darrer número del mes d'abril. En aquesta ocasió amb un article sobre el mite de Narcís i Eco, escrit per Miquel Palau, que és qui publica un article cada mes sobre algun tema, i la col·laboració d'una companya i la meva en aquesta secció d'Haikús, Tankes i més... 

.

Vola la fulla 
remolí vers l'aigua
sura pel mirall.
-qui sap si-

Només la gota
desfà amb els seus cercles
la pau dels arbres.
Les branques esbotzades,
els troncs ben clivellats.
-Carme Rosanas-

Reflex a l'aigua
d'uns arbres que respiren.
Gota que romp.
-sa lluna-

Plora la gota
de rosada matinal.
Cau molt lentament
en son llit humit i fred
bàlsam de ma tristesa.
-qui sap si-

Ondes sonores
entre els arbres arrelen
al mig de l'aigua.
-Xavier Pujol-