Dimecres de haikus | Febrer

Dibuix de Carme Rosanas

Menudes, blaves,

ufanoses destaquen

les campanetes.

(4/2/26)

Gavià argentat - Girona (gener 2026)

Obre les ales

alça el vol des de l'aigua

sol i veloç.

Es remou l'aigua

mentre les ales s'obren

amb energia.

(11/2/26)

Paper fet a mà, del Molí Paperer de Capellades

Paper plantable:

el rego amb paraules

creixen els versos.

(18/2/26)

Sant Vicenç de Castellet (novembre 2025)

El seu refugi

és entre dues tiges

fins que desperti.

(25/2/26)

Seguint amb el repte que em vaig proposar d'escriure un haiku cada dimecres, comparteixo els escrits aquest mes de febrer. Gràcies Carme per la inspiració del primer d'ells amb el dibuix d'aquestes campanetes. El segon dimecres aquest gavià em va inspirar per escriure'n un parell. El tercer dimecres estava cercant una foto i al meu costat, damunt la taula de l'escriptori, tenia aquest paper del Molí Paperer de Capellades quan em van sortir aquestes paraules, així que ja vaig tenir l'haiku. Aquest és un paper fet a mà, sense additius, s'hi pot escriure o bé plantar-lo en una torreta, regar-lo i al cap d'uns dies en naixeran les flors; encara no ho he provat, de moment el faré servir per imprimir-hi uns poemes per a una exposició que faré pròximament. I l'últim haiku ha sorgit gràcies a aquest cargolet que vaig captar el mes de novembre passat.

Read More

Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis)

Gavià argentat adult - Empuriabrava (juliol 2024)

Gavià argentat adult - Girona (gener 2026)

Gavià argentat adult - Girona (gener 2026)

Gavià argentat jove - Pineda de Mar (juliol 2024)

Una parella de gavians argentats - Pineda de Mar (juliol 2024)

Gavià argentat jove sobrevolant el mar a Pineda de Mar (juliol 2024)

Nom en català: Gavià argentat de potes grogues

Nom científic: Larus michahellis

Ja havia compartit informació i algunes imatges del gavià argentat en una altra publicació, en què vaig mostrar les diferències amb la gavina riallera i la gavina corsa i explicar una mica les característiques de cadascun. Podeu trobar la publicació aquí: Gavines i gavians

En aquesta entrada publico algunes fotografies més de gavians argentats, tant d'exemplars adults, amb les potes i el bec de color groc, com d'exemplars joves, que com es pot veure són bruns. 

Read More

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (II)

Traducció d'Ariadna Pous

Arreu del món, cada any es llencen 931 milions de tones de menjar, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Fins a un terç del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries sense que s'hagi arribat a consumir. Això vindria a ser l'equivalent a un bilió de dòlars en menjar cada any, prou per alimentar dos milions de persones, o quatre vegades totes les persones que passen fam al món.

El malbaratament alimentari no és només una tragèdia humana, sinó també ambiental. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, fins a un 10 per cent de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir al malbaratament d'aliments.

Al voltant del 80 per cent dels deu milions de carabasses que es conreen al Regne Unit es fan servir com a decoració per a la festivitat de Halloween i després es llencen sense menjar-les, cosa que es calcula que genera unes 18.000 tones de residus alimentaris. (Als Estats Units, amb aquesta estranya obsessió que tenen pel Halloween, se n'arriben a llençar 900.000 tones.) La fruita i hortalissa que no es ven i que els espigoladors tampoc no agafen es descarta i es torna a enterrar al sòl. «Mires els camps, i et preguntes: com pot ser?».

La gent no entén que som part de la natura, i que això és un cicle natural. com més aviat entenguem que ens cal encaixar amb la natura en comptes de dominar-la, millor.

Més aviat del que es tracta és de ser conscients dels residus inherents en tot allò que fem i consumim, molt sovint de manera despreocupada, perquè d'aquesta manera com a mínim podrem tenir un debat honest sobre els residus, i sobre la veritable escala del nostre malbaratament. Quan ens comprem un mòbil nou, els residus no només són la capsa on ens arriba, ni el mòbil mateix. També són les terres arrasades per extreure'n les matèries primeres, els boscos talats i destrossats per fer-ne l'embalatge, els químics tòxics abocats als rius per fabricar els plàstics que conté. També el dany a les persones i els llocs a qui encolomem aquests residus.

Més fragments d'aquest llibre aquí: Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I) 

Read More

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I)

Traducció d'Ariadna Pous

Una cosa que sí que fa el reciclatge és mitigar el sentiment de culpa dels consumidors respecte els residus que generen. Si un producte es percep com a reciclat o reciclable, això fa que ens sentim millor quan el comprem, però el cas és que no tenim gaire manera de saber si el que anuncien les etiquetes és veritat o no.

Hem de començar a explicar la veritat sobre el reciclatge: què rutlla i què no. Aquest hauria de ser l'inici d'un debat de debò, que demana de nosaltres que afrontem els efectes del nostre sistema econòmic, i la manera com promou el consum i la generació de residus. Però el problema és complex, i poques vegades és una qüestió de blanc o negre; qualsevol intent de transformar aquest sistema ha d'implicar tots els actors afectats, siguin on siguin. Tot plegat vol temps i voluntat política, coses que de vegades fa l'efecte que no són precisament gaire abundants. Fins que això no passi, la muntanya de brossa no pararà de créixer. I de cremar. 

---

Donem les nostres coses per evitar que acabin en un abocador, i sense ser-ne conscients acaben en un abocador encara pitjor a milers de quilòmetres de distància. Aquesta és la conseqüència del nostre sistema de residus globalitzat: no és un defecte, sinó la manera com funciona el sistema avui dia. I no es tracta de colonialisme en matèria de residus, sinó més aviat del vell colonialisme de sempre: la reapropiació de les terres i la vida dels altres per al nostre benefici personal. Simplement hem desviat la mirada per no veure-ho.

Read More

Gràcies - La Ploma

Salts d'aigua al riu Calders al seu pas per Navarcles (15/1/26)

Avui vull donar les gràcies a les persones que van assistir, dimecres passat, a la presentació del projecte La Ploma. La trobada en línia va ser organitzada per Lidia Luna, de Narrativas y otras lunas, amb qui he fet la formació d'Acompanyar amb l'escriptura i les narratives i que m'ha portat a crear aquest projecte en què s'uneixen escriptura, natura i educació ambiental.

A la presentació vaig explicar la meva trajectòria amb l'escriptura, des que vaig començar l'any 2012 fins a l'actualitat, en què escriure s'ha convertit en un hàbit i una forma d'expressió, ordenació de pensaments i idees i de deixar volar la imaginació. Vaig mostrar els llibres publicats en aquests anys i vaig parlar d'alguns tallers d'escriptura que he fet, fins arribar a aquest últim per poder facilitar i acompanyar la pràctica de l'escriptura, tant personal com creativa amb la natura com a font d'inspiració, autoconeixement i autocura.
Això em va conduir a parlar del meu vincle amb la natura, de com per a mi ha estat i és un refugi, una llar, així com de la importància de connectar-hi amb presència, consciència i amb respecte per al medi i tots els éssers que l'habiten. I també del meu interès en conèixer-la més profundament, des de fa uns anys, començant de forma autodidacta mitjançant guies d'espècies, llibres i consultes a la xarxa, així com amb la realització de la formació en Interpretació i educació ambiental l'any 2022. 

Per a finalitzar la trobada vaig convidar a tancar els ulls per fer un exercici breu de visualització guiada a través del cos, seguit d'un vídeo en què l'aigua n'era la protagonista i vaig proposar escriure a partir del que havien sentit contemplant i escoltant el so de diferents salts d'aigua. 

Precisament avui, dia 2 de febrer, se celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls o zones humides, ecosistemes de gran importància perquè són espais amb molta diversitat biològica, són reguladors del cicle de l'aigua i refugi per a la vida silvestre. Alhora destaquen per la seva vulnerabilitat, així que cal crear consciència per a la seva conservació i preservació. 

Un cop més agrair a tothom qui va venir a escoltar, participar i donar valor a les paraules i la natura. I pel que fa a La Ploma aviat anunciaré algunes activitats.

Read More