25 fotografies per tancar el 2025

Vaig començar l'any amb el repte 25 dies d'escriptura i el vull acabar amb 25 fotografies d'aquest 2025. Imatges de les sortides fetes, totes en territori català, algunes ben a prop de casa. He triat les més representatives, les més significatives, cosa que no ha estat fàcil.
M'acompanyeu en aquest recorregut? Som-hi!

Aquest any he anat tres cops a Girona, una ciutat que sempre ve de gust visitar. Passejar per la plaça del Vi, els carrers i carrerons de l'entorn, el barri jueu, els ponts sobre l'Onyar, la Devesa... sens dubte Girona enamora.
En terres gironines també vaig estar, a principis de setembre i per primer cop, als Estanys de Sils, amb una gran varietat d'hàbitats, biodiversitat i camins planers que el fan assequible i agradable per caminar, amb unes vistes que et fan eixamplar la mirada i l'ànima. I ben a prop de Sils, Caldes de Malavella, poble conegut per les seves aigües termals i una bona xarxa de camins per recórrer. 

Tres dies vaig estar-hi, entre Sils i Caldes, en què em vaig omplir de la bellesa i la calma d'espais naturals descobrint camins nous i respirant la tranquil·litat i bona energia del poble de Caldes.

Seguint per terres gironines, aquest cop cap a l'Empordà, on el mes de juliol vaig anar quatre dies a Castelló d'Empúries, visitant també Empuriabrava i Roses. A Castelló en destaca el seu centre històric, amb la Catedral, el rentador públic, la plaça dels Homes amb els seus arcs, el Museu Cúria-Presó i carrers i placetes plens d'encant. A Empuriabrava vaig passejar pel camí de la Muga, en el seu tram final; és la zona que més m'agrada, molt més que els canals pels quals és coneguda Empuriabrava. I de Roses en tinc bons records d'estius de fa anys, quan amb la família hi anàvem de vacances, així que tornar-hi i apreciar-ne els canvis em va portar a temps llunyans.

I de l'Empordà al Garraf, tres dies a Cubelles gaudint del mar abans de la tornada a la feina. A mi, quan més m'agrada estar a la platja, els mesos d'estiu i quan la calor és més forta, és a primera hora del matí i al vespre. I així ho vaig poder fer, respirar l'olor de mar ben d'hora, admirar les últimes estones de llum al capvespre.

Anem cap a terres lleidatanes, amb una visita a Balaguer passejant per la plaça Mercadal i els seus arcs, admirant les fantàstiques vistes des de la Muralla i contemplant l'amplada del riu Segre al seu pas per la capital de la Noguera.

I a la ciutat de Lleida vaig anar-hi un cap de setmana a fer un curs d'ornitologia el mes de maig. N'he escollit dues fotografies del parc de la Mitjana, una zona àmplia per anar descobrint els seus hàbitats i embriagar-se de la bellesa que s'amaga entre els camins.

I a prop de casa, una sortida fotogràfica per Terrassa, el mes d'octubre, amb Crisàlide Comunicació, que organitzen algunes sortides l'any per l'Anella Verda de la població, i en les quals s'aprenen conceptes bàsics de fotografia, natura i medi ambient. Aquesta última va ser per la zona de Torrebonica, admirant-ne la masia (primera fotografia), passant per l'àrea del Pi Gros i els plans de Can Canya, en un paisatge canviant entre camps de conreu i bosc. Una sortida ben enriquidora com totes les altres en què he participat amb Crisàlide, on he après i he descobert llocs que no coneixia.

I al Bages (la comarca on visc) un passeig pel Parc del Llac de Navarcles, a finals de novembre passat, on vaig anar perquè he començat a escriure una cartografia poètica d'aquest lloc. Aquest és un altre espai que m'agrada per la seva bellesa (especialment a la tardor), allà m'hi sento a gust, envoltada d'arbres, ocells, calma. Aviat hi tornaré per seguir amb la cartografia.

En aquesta selecció de fotos de l'any no hi podien faltar imatges de la muntanya màgica: Montserrat. En la majoria de passejos i caminades que faig pel Bages hi és present, i n'he triat aquestes tres: la primera des del Monestir mateix, la segona des de l'Aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor, i la de sota des del camí de Can Padró, a Sant Vicenç de Castellet, en un dia assolellat de primavera. Mai no cansa de mirar ni de retratar-la.

I per acabar aquesta tria dues fotografies molt significatives: la primera és una Blanqueta de la col, i l'he escollit entre totes les imatges d'espècies que he retratat al llarg de l'any. No ha estat fàcil triar aquesta, però poder captar aquesta papallona amb les ales esteses em va emocionar. Si voleu veure més fotos d'espècies de papallones, ocells o flors en trobareu aquí al blog o al meu perfil de Minka.
I la foto de la ploma no correspon a aquest 2025 però l'he escollida perquè és la foto d'un projecte que he començat aquest any, que porta per nom La Ploma. Ja en donaré més detalls properament, però resumint es tracta de la unió de l'escriptura i la natura amb perspectiva ambiental, en format de tallers i exposicions que vull oferir.

---

I fins aquí aquest resum de l'any 2025 en 25 fotografies. Només em queda agrair els qui passeu per aquest espai a deixar comentaris i interactuar, als qui participeu a les diferents propostes i a tots els lectors. 

Que acabeu de passar un bon 2025 al qual li queda poc i que tingueu una molt bona entrada al 2026, en què espero que ens continuem trobant per aquí amb l'escriptura, les paraules i la natura com a punts de connexió i unió.