Unes altres vacances | Relats d'estiu de la Carme

Refugi de l'Illa, Principat d'Andorra - Foto de Xavier Pujol

Després del cansament per la ruta d’aquest primer dia de vacances, l’Aina arriba al refugi de l’Illa amb la intenció de descansar. S’ha omplert la vista i l’ànima de paisatges meravellosos, s’ha embriagat del so de cascades d’aigua, s’ha refrescat les mans i la cara en algunes fonts, ha notat el sol i el vent a la pell, s’ha descalçat per sentir l’herba als peus. Es mereix una pausa, físicament però també anímicament. Aquest primer dia ha estat fantàstic, però un estiu més, i ja en fa uns quants, ha de passar les vacances sola. Per diferents circumstàncies la vida l’ha allunyada de persones que havien estat importants per a ella, però a vegades cadascú segueix els seus camins.

Entra al refugi i, en una de les taules, dues cares conegudes la saluden:

–Hola, Aina! Quina casualitat! –expressa sorprès en Víctor.

–Seu amb nosaltres –la convida l’Alfred.

–Hola nois, sí que és casualitat trobar-nos aquí, tan lluny de casa, oi? –fa l’Aina, i tots tres fan una rialla d’assentiment.

En Víctor i l’Alfred són veïns de l’Aina, viuen al mateix carrer, gairebé davant per davant, però coincideixen poc, només en comptades ocasions.

Després d’una bona estona en què mantenen una conversa agradable i de parlar de les rutes planificades, en Víctor no dubta gens i demana:

–Per què no vens amb nosaltres, Aina? 

–I tant, així estaràs acompanyada –afirma l’Alfred.

–No vull ser cap molèstia, potser voleu anar a la vostra –fa l’Aina amb timidesa.

–Molèstia cap ni una! Si et convidem és perquè volem compartir –afirma en Víctor.

–I serà una manera de conèixer-nos una mica més també, vivim tan a prop però hem interactuat poc –diu l’Alfred.

–Gràcies, nois! Doncs va, compartiré aquests dies amb vosaltres –diu l’Aina mentre se li il·luminen els ulls i un somriure se li dibuixa als llavis.

Mentre al refugi de l’Illa van entrant i sortint alguns excursionistes, l’Aina, en Víctor i l’Alfred continuen conversant alegrament. Per a ella ha estat una sorpresa ben agradable trobar uns veïns aquí dalt, a més de 100 quilòmetres de la seva ciutat. A vegades hi ha persones que són ben a prop i gairebé no coneixes, i en una estona vas descobrint aspectes d’elles que fan que t'hi sentis a gust i amb qui pots compartir més que veïnatge. Per a l’Aina, aquest estiu les vacances han començat d’una altra manera: amb menys soledat, amb més ganes de resseguir rutes en bona companyia.

---

La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme.

Aniré passant pels vostres blogs i posant-me al dia, he fet vacances i, tot i que he passat més dies a casa que no pas a fora, la desconnexió digital sempre va bé.