diumenge, de juny 15, 2025

Hipèric, Herba de Sant Joan o Pericó



Nom en català: Hipèric
Nom científic: Hypericum perforatum

Avui parlaré de l'Herba de Sant Joan, que també es pot anomenar hipèric, pericó, herba dels colps o herba foradada, entre altres noms comuns. 
Les flors de l'Herba de Sant Joan tenen forma d'estrella de cinc puntes, i són d'un color groc intens. Es pot trobar fàcilment a les vores dels camins i la seva recol·lecció ha passat de generació en generació. La tradició diu que ha de ser la nit de Sant Joan, però tot i així, les condicions per a recol·lectar-la aquella nit no sempre es donen, així que va bé consultar el calendari llunar, i recollir les flors una nit de lluna plena (la més propera a Sant Joan). La raó per la qual es preparava la nit del solstici d'estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes. 

Són diverses les propietats que se li atribueixen a l'herba de Sant Joan, entre elles es pot destacar els beneficis estomacals i diürètics per via interna, i com a cicatritzant de cremades, ferides lleus i alleugeriment de dolors provocats per colps si és per via externa gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants. 

Si voleu ampliar informació i saber com recollir les seves flors, deixo enllaç a la següent web:

dimarts, de juny 10, 2025

Setmana de la Natura: Gràcies


Fa uns dies va acabar la Setmana de la Natura: durant dues setmanes des d'aquest espai he fet divulgació d'espècies d'ocells, plantes i papallones, he compartit retalls de llibres i hem escrit a partir de la frase 'Hi ha d'haver una altra manera de viure', en un Lletres i fils extra i especial per a l'ocasió; gràcies Carme i Sa lluna per sumar-vos-hi. 
Agrair-vos també per haver passat per aquí a interessar-vos per les espècies, espero que hagueu après alguna cosa o, si més no, potser heu conegut alguna espècie. 

Com que la natura hi és tot l'any, cal implicar-s'hi sempre que sigui possible, cadascú dins de les seves possibilitats i de la forma que pugui. Encara que ens sembli poc el que puguem fer, per petit que sigui el nostre gest, la nostra acció, tota aportació per a la seva defensa i conservació és benvinguda. 
Des del blog seguiré amb la divulgació d'espècies, de forma més espaiada, així com publicant retalls de llibres relacionats amb la natura i altres idees o propostes que se m'acudeixin.

Gràcies un cop més i seguim el camí dels llibres, l'escriptura i la natura. 

dijous, de juny 05, 2025

Una altra manera de viure | Lletres i fils Setmana de la Natura

A Pòntia dels Cards, un petit poble dels Pirineus, és l’últim dia de la Setmana de la Natura, que com cada any coincideix amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Fa quinze dies que van començar a programar activitats relacionades amb el medi natural, però no només durant dues setmanes pensen en la natura, sinó que al llarg de l’any treballen per a la seva conservació i mostren com una altra manera de viure és possible.

Els primers habitants d’aquest poble que fa tretze anys estava abandonat van ser una parella que, cansats del ritme de vida accelerat que duien a la cuitat, van decidir fer un gir radical a la seva vida i anar-se’n a un escenari completament nou per a ells. Amb el temps més persones anaven arribant a Pòntia dels Cards, i han convertit el poble en un referent on el respecte i la conservació vers la natura són part de la seva identitat.
Actualment són vint-i-cinc, les cases habitades, i cada una d’elles porta el nom d’un ocell: Ca l’Oreneta, Cal Pardal, Can Rossinyol, Ca l’Abellerol, ca la Cadernera, Can Cargolet, Ca la Cuereta... i els carrers també tenen el nom d’alguna espècie, així podem trobar el carrer de la Rosella, el passatge de les Ravenisses, la placeta de les Malves amb la font de la Dent de lleó, i a fora del nucli, l’Aiguamoll de la Fotja, un espai natural restaurat amb un mirador per a l’observació d’aus i un entorn amb camins senyalitzats per a fer rutes.

Al poble hi ha un hort comunitari, una escola de bosc i una botiga on es poden comprar productes fets pels mateixos vilatans com sabons i detergents, pa, pastissos, galetes, coques... a més cada setmana ofereixen tallers de cuina per preparar plats amb plantes silvestres que es poden trobar per l’entorn. A fora de la botiga la seva propietària hi va crear un jardí per atraure papallones, i tot sovint les plantes i les flors reben la visita d’alguna espècie: la blanqueta de la col, la bruna de bosc, la blaveta, la papallona reina i, com no podia ser d’altra manera, la pòntia comuna, el símbol de Pòntia dels Cards.

Avui, Dia Mundial del Medi Ambient i per a tancar la Setmana de la Natura es pot visitar, a l’escola de bosc, una exposició amb fotografies, il·lustracions, poemes i reflexions amb el títol de ‘Hi ha d’haver una altra manera de viure’. Tots els habitants han contribuït a l’exposició aportant fotos i aquarel·les d’espècies de la natura, altres han escrit poemes, i alguns han fet reflexions perquè tothom qui visiti l’exposició pugui qüestionar-se el model de vida actual, proposant alhora alternatives per a crear un món en què la connexió amb la natura hi sigui present i la sostenibilitat formi part del dia a dia de cada un de nosaltres.

Com que el respecte, la conservació i l’estima per la natura són la identitat de Pòntia dels Cards, a més d’aquesta exposició per a la Setmana de la Natura, a l’escola de bosc n’hi ha una de permanent, acompanyada d’un audiovisual, amb el títol de ‘Reduïm més, reciclem menys’, en què la reducció de residus i la reutilització passen per davant del reciclatge, que sempre ha de ser l’últim pas. A l’exposició i l’audiovisual es proposen alternatives als plàstics posant èmfasi també en comprar només allò que és necessari. 

La divulgació i l’educació ambiental són constants en aquest poblet dels Pirineus, que és un exemple de com viure en harmonia amb la Mare Terra. Despertar la consciència, reflexionar sobre el model de societat i implementar canvis en el dia a dia és el que els mou, el que els empeny a transmetre-ho a altres persones, perquè els habitants de Pòntia dels Cards saben molt bé que... hi ha una altra manera de viure.


La meva aportació a Lletres i fils, especial Setmana de la Natura 2025. 

(*) El poble de Pòntia dels Cards i els noms de cases i carrers són ficticis: he jugat amb el nom d'espècies, algunes d'elles publicades durant la Setmana de la Natura.

dimarts, de juny 03, 2025

Les hores isardes - Xavier Pujol - Enric Domingo

Un llibre fantàstic escrit per en Xavier Pujol, on descriu una ruta pel Pirineu Català durant set dies. Les narracions van acompanyades de fotografies, fetes pel mateix Xavier, i aquarel·les d'Enric Domingo, i totes són una autèntica meravella. En unes i altres hi podem trobar bells paisatges com estanys, muntanyes, animals, boires, flors com l'àrnica, el marcòlic groc, el clavell de pastor, el gerani de bosc, la genciana, etc., i papallones com l'Apol·lo, la Tornassolada, la Cleòpatra llimonera, l'Argentada de muntanya, etc... Text, fotografies i aquarel·les fan una combinació excel·lent que fa de Les hores isardes una lectura per rellegir i unes imatges per admirar una vegada i una altra.

Les hores isardes és més que un simple dietari d'una setmana de ruta. La capacitat descriptiva del Xavier és, realment digne d'elogi. El que fa les seves narracions tan interessants és que les seves paraules estan impregnades de la seva actitud.
L'Enric té un mèrit indescriptible: arribar a un refugi cansat després de triscar durant tot el dia i posar-se a pintar. No hi va haver ni un sol dia que no ho fes.
-Jordi Sant al pròleg-

La passejada de després de sopar la fem envoltant el llac en direcció a la presa de Colomers. Una boira, lleugera com un mantell de seda, reposa sobre l'aigua. Infon una mica de misteri al capvespre, com si fóssim dins d'un núvol.
La humitat i la visió fantàstica dels entorns em fa sentir com si passegés dins d'una de les aquarel·les de l'Enric.
La felicitat va i bé com les nuvolades, com la pluja, com les boires... De sobte t'arriba i no saps quant durarà.
-Fragment de Les hores isardes-


· Blog d'en Xavier Pujol: Fita

dilluns, de juny 02, 2025

L'home que fabricava caixes niu - Javi Gómez - Gemma Solà


"Els parcs i carrers del barri es van anar omplint de les caixes niu d'en Paco. Quan alguna persona li preguntava què era allò que penjava, ell els explicava la importància d'ajudar els ocells i els mostrava les diferents espècies que es podien arribar a veure amb una miqueta d'atenció."

L'home que fabricava caixes niu és la història real d'en Paco, que un bon dia decideix que es dedicarà a ajudar els ocells del seu barri construint caixes niu. Un projecte viu i motivador que ens ensenya que si fem les coses amb il·lusió, amb dedicació i en companyia d'aquells que estimem, podem canviar el món i fer-lo una miqueta millor per a tothom.

Al conte hi ha il·lustracions d'ocells amb els seus noms, ideals per a introduir petits i grans en el món de les aus. També explica com fabricar una caixa niu, quins materials utilitzar i quines són les mides adequades segons el tipus d'ocell.

El títol del conte està inspirat en el de l'obra 'L'home que plantava arbres', del francès Jean Giono (1895-1970), que explica la història d'un pastor, de nom Elzéard Bouffier, que decideix recuperar el paisatge d'un lloc desolat dels Alps plantant-hi arbres cada dia al llarg de la seva vida.

Al conte hi surt la frase: "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món", d'Eduardo Galeano (1940-2015), periodista i escriptor uruguaià. La cita s'ha convertit en part del pensament i la motivació de les persones que es dediquen a l'educació ambiental. Dones i homes que transmeten valors i actituds que aposten per formes de pensar i de fer més justes i respectuoses amb la natura i amb les persones. 

Text de Javi Gómez, il·lustracions de Gemma Solà.


diumenge, de juny 01, 2025

Miniguies de camp


Continuem amb la Setmana de la Natura i en la publicació d'avui porto aquestes miniguies per a descobrir la flora i la fauna de Catalunya. A cada una s'hi han inclòs totes aquelles espècies més comunes i abundants que cal conèixer.
Són desplegables i plastificades, això fa que siguin pràctiques de portar. Jo tinc aquestes quatre: arbres, flors, ocells i papallones. Però n'hi ha més: de mamífers, insectes, arbusts, cetacis, tortugues, orquídies, plantes medicinals... fins a un total de 18 publicacions fins al moment.

Si voleu tenir una guia còmoda, amb informació bàsica però útil per a iniciar-se en la natura i conèixer la biodiversitat que ens envolta, aquesta és una bona opció. 

Miniguies de camp, de Cossetània Edicions i Oryx, amb il·lustracions de Toni Llobet i textos de varis autors segons la guia.



Les flors són la part més vistosa de plantes que ens expliquen, només pel fet de ser-hi, el tipus de terreny on arrelen. Amb la seva bellesa atreuen i alimenten, a més de les abelles domèstiques, un munt d'insectes salvatges, pol·linitzadors i pedradors, tant o més amenaçats, fonamentals en la dinàmica dels ecosistemes. Moltes també tenen usos culinaris i medicinals per a nosaltres. Costa, doncs, pensar-hi en termes de "males herbes". 
Malgrat això, l'ús i abús d'herbicides les ha fet desaparèixer gairebé del tot, en alguns punts dels nostres paisatges agraris. Hi pot haver motivacions productivistes, en determinats conreus, però tot sovint, en marges i vores, sobretot, l'erradicació d'aquestes plantes és un empobriment no només estètic, sinó també com a ecosistema viu i dinàmic.
Conèixer-les millor és un primer pas per a valorar-les més. 
De la miniguia: 101 Flors de camp, de marges i vores de Catalunya que cal conèixer