Com cada dissabte en Pol, la Mar i en
Roger es troben a casa d’algun d’ells per esmorzar, xerrar i idear plans de tot tipus. Tots tres són amics de l’escola,
i passen bones estones tant a classe com fora d’ella. Avui són a casa d’en Pol
i la conversa que tenen és prou significativa.
–Què voldreu ser de grans? –comença
demanant en Pol– Jo ho tinc molt clar: biòleg, com la mare. M’encanta el món
dels animals i les plantes.
–A mi l’assignatura que més m’agrada és la
de dibuix –diu en Roger– Podria dibuixar animals i plantes i els podries fer
servir per la teva feina, Pol.
–I tu, Mar què hi dius? Què t’agradaria ser
de gran? –demanen tots dos alhora.
–A mi m’agrada explicar històries –diu la
Mar amb timidesa, és la que menys parla de tots tres sempre.
–Pots ser periodista doncs –li fa en Pol.
–El que m’agrada és escriure i explicar
històries sobre animals, i plantes, i arbres, i flors...–diu la Mar emocionada– a casa tinc molts llibres sobre natura, boscos, mars i rius, m’encanta
llegir-los.
–Ostres doncs podríem crear alguna cosa, no
trobeu? –proposa en Pol– A veure, tu Roger dibuixes, la Mar pot escriure una
història a partir dels teus dibuixos i jo explico la part de ciències.
–I quin nom li podem posar a la nostra
empresa? –demana entusiasmat en Roger.
–Mmm... i si en pensem un i votem el que
més ens agradi? -suggereix en Pol.
–Sí! Va, la setmana que ve, que esmorzarem
a casa meva, hem de dir tots un nom i triarem –diu la Mar.
La mare d’en Pol, que ha sentit tota la
conversa mentre els serveix l’esmorzar, també hi diu la seva.
–Apunteu maneres, eh! Sembla que teniu les
coses ben clares!
–Mare, ja saps que vull fer el mateix que
tu, sempre t’ho he dit. I si a més tinc col·laboradors que són amics meus serà
fantàstic -expressa en Pol mentre es beu un got de suc de taronja.
En Roger es va menjant la sopa, però ja està
pensant quin serà el seu proper dibuix. La Mar, que no té gaire gana, pensa
quina història escriurà. I en Pol ja pensa en un nom per a la
seva empresa.
–Entusiasme, innocència, il·lusió. Que
aquestes ganes de crear les porteu sempre dins, i feu el que feu quan sigueu
grans, que la creativitat us acompanyi d’una manera o altra -expressa finalment
la mare d’en Pol.
