La platja estava envoltada de filats espinosos, i a dins s'hi aglomerava una multitud increïble de persones, molts milers, que jeien a la sorra i es tapaven amb mantes. No hi havia res més. Les tanques de filferro, la sorra i el mar. I un vent i un fred que ho cobrien tot de desolació.
Un cop morim, passem a ser pols, aire, res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poden saber com hem viscut i, sobretot, poden evitar caure en els mateixos errors que nosaltres.
Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja.