Deu anys, deu mots: Participants

.

Amb aquesta entrada vull fer un resum final de tothom qui ha participat a la proposta 'Deu anys, deu mots' amb els textos que he rebut a través del blog principalment, i una persona que hi ha participat des de Facebook. La majoria heu publicat els textos al vostre blog i m'heu deixat comentaris aquí, ja sabeu que Blogger dona problemes així que he anat revisant que no quedés res a la brossa, espero no haver-me deixat ningú. Comparteixo la llista final de tots els participants:

· Amb 10 mots (cada un per separat): Salluna, Artur, Núria Lorente, Carme Rosanas, Àngels Reig, Qui sap si.

· Amb 6 mots: Xavier Pujol: espill, daurat, camins, vida, lletres, fils.

· Amb 2 mots: Joan Millet: espill, batecs.

· Amb tots 10 mots junts en un text: Qui sap si, Artur, Salluna, Núria Lorente, Carme Rosanas, Àngels Reig.

Vuit participants amb un total de 75 textos. Vull donar les gràcies a tots per les vostres aportacions, per haver treballat durant tot l'estiu i per acompanyar-me en aquesta proposta de celebració dels deu anys de blog. Avui s'acaba el termini per enviar la darrera proposta (la dels deu mots junts), si algú vol encara hi és a temps. Entre avui i aquest cap de setmana, qui vulgui, pot enviar algun text.

El recopilatori amb tots els textos el tinc bastant avançat, així que el dia 10 d'octubre el publicaré aquí al blog. Un cop més gràcies i continuem amb l'escriptura i la lectura.

Niadela - Beatriz Montáñez

Vivimos en un mundo macroscópico, donde la seña identitaria de la humanidad es el ruido. Yo he elegido vivir una vida microscópica, donde la seña identitaria sea el silencio. 

---

El rumor se hace más cercano. Desde el borde del talud observo a un grupo de excursionistas caminando por el sendero, cerca del río. Algunos hablan alto, otros chillan, y uno da vueltas sobre sí mismo. Dejan restos de basura y una polvareda de ecos primitivos y faramalleros. Son como un enjambre de abejas que ha perdido a su reina, pero con un fin menos noble. Hablan demasiado y obvian lo que les rodea. Cuando vuelvan a sus casas todo se reducirá a un vago color verde y un paseo por tierra rubia y acantilados negros. Pero recordarán con claridad lo que les contaron y lo que ellos respondieron. Algún día, quizá, aprenderán, como yo he aprendido, que la naturaleza requiere de atención y el espíritu, de las formas nutricias del silencio.

---

La contemplación ayuda a entender el movimiento de la vida, porque en constante movimiento la vida no se entiende.

---

Creo firmemente en la necesidad de poner en marcha una asignatura obligatoria sobre el conocimiento de uno mismo mediante la que los adolescentes avancen hacia la madurez aprendiendo a discernir lo que desean teniendo claro si sus capacidades se adecuan a sus pretensiones. Aunque cada vez está más claro que al sistema en el que vivimos no le interesan las personas sabias, sino más bien una masa domesticada por la incertidumbre.

---

La distracción nos lleva a ser impacientes, y con la impaciencia volvemos a entrar en ese círculo vicioso en el que todo se acelera.

Para aprender a concentrarnos solo hay una vía: la práctica. Dedicar nuestros cinco sentidos a una única cosa cada vez. Educar nuestra mente para que, en este mundo inhóspito en el que todo se sofoca, sea capaz de recuperar la duración, la conciencia del tiempo. 

Deu anys, deu mots - Lletres i fils: Setembre 2022

.

Un espill de records

es reflecteixen dins meu,

alguns de color daurat

altres grisos i negres...

Estan guardats 

a cada batec del meu cor:

batecs plens de somriures

i il·lusions viscudes;

batecs tenyits d'enyor

per les pèrdues i ferides.

Llum i ombres

il·luminen i enfosqueixen

tots els camins de la vida.

Camins de records que bateguen

reflectits en miralls de lletres

que mai no s'esborren ni es desfan:

són els fils de la memòria de cadascú.

La meva aportació a l'últim repte de la proposta 'Deu anys, deu mots' amb totes deu paraules en un text.
Recordo que hi ha de termini tot el mes de setembre per enviar el text amb tots deu mots.

Lletre i fils - Deu anys, deu mots | Setembre 2022

.

Arriba la proposta de Lletres i fils i, com ja vaig avançar, escriureum un text on s'incloguin les deu paraules de la proposta 'Deu anys, deu mots'.

Mantindrem els mots tal i com estan (masculí o femení, singular o plural), l'extensió del text és lliure i tenim tot el mes per publicar-lo. 

Us animeu a participar a l'últim repte d'aquesta proposta estiuenca? 

---

PROPOSTES REBUDES

· Artur: Proposta extratra

· Salluna: Paraules
· Núria: Deu paraules
· Carme: Fil de setembre 

---

Es pentina davant
el vell espill daurat
de l'àvia,
sentint els batecs
desbocats
per l'enyor
de l'estimat.
Davant la llum
que venia del carrer
i que topant amb ella
omplia d'ombres
una part de l'habitació,
recordava mente seguia
endreçant els cabells,
els camins 
per on la vida l'havia dut,
una vida que volia
de lletres amb ploma,´
i que s'havia quedat
rere una munió de fils
i una màquina de cosir.
-qui sap si-

* * * * *

Aquell rierol d'aigües transparents semblava talment un espill. Ja havia clarejat el dia i la llum del sol acaronava el camp daurat des d'on s'obrien camins cap a llocs desconeguts. Vaig seguir-ne un, el que tenia més a la vora, sense saber on em portaria. Tenia uns arbres majestuosos a cada banda i les seves ombres feien que els raigs de sol no caiguessin de ple damunt meu. Un dels arbres tenia unes lletres gravades al tronc. Quanta vida hauran vist! Sense esperar-ho, uns fils invisibles em van unir a aquells éssers vius i els batecs del meu cor es van fer cada cop més intensos. Encara no havia arribat a la fi del camí quan l'enyor cap a aquells éssers que deixava enrere em va colpir l'ànima.

-Àngels Reig-