El palau de les granotes - Jostein Gaarder
 |
| Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Anna Casassas |
–En realitat no és el temps que passa, noiet.
–Els qui passem som nosaltres?
–Sense nosaltres el temps no tindria agulles.
–I doncs què fa el temps?
–El temps cura totes les ferides. I en fa de noves.
–O sigui que és bo i dolent alhora – vaig comentar.
–Sí, totes dues coses.
(...)
–Aquí el temps gairebé s'ha parat del tot.
–Gairebé del tot. Perquè és impossible amagar-se del temps. Qui juga a amagar amb el temps, només juga a amagar-se d'ell mateix.
«Buscar una criatura que s'ha perdut en un bosc gran deu ser prou difícil», vaig pensar, «però encara deu ser més difícil trobar un nen que s'ha perdut en un somni.».
–Ni jo ni el teu avi podem sortir a córrer pel món i sentir l'escalfor del sol a la cara igual que tu, perquè només som una fantasia. I encara que no hagi estat assegut a la falda del teu avi ni a la de cap altra persona de carn i d'ossos, he estat present a molts dels contes que t'explicava. O has oblidat que el teu avi t'explicava molts contes sobre gnoms i prínceps i palaus alts i blancs on sempre passaven coses emocionants?
A veces no es fácil para un adulto encontrarse a sí mismo y mucho menos para un niño que, lleno de sueños, deambula por su imaginación. Creo que el libro es fascinante de leer.
ResponElimina.
saludos poéticos
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Así es, difícil para un adulto no saber lidiar consigo mismo, a un niño todavía le cuesta más. Es un libro muy bonito, de fantasía y magia con grandes reflexiones.
EliminaSaludos poéticos Ryk@rdo.
Molt d'acord amb lo del temps ...una ficció que ens persegueix i ens atabala, moltes vegades.
ResponEliminaBona lectura ;)
Ben cert, quantes vegades no sabem com gestionar el temps? Mica en mica es va aprenent ja que també les circumstàncies i experiències de la vida et porten a viure de diferents formes.
EliminaGràcies, Artur, bona tarda ;)
Jostein Gaarder sempre és molt poètic, molt espiritual i molt misteriós. A mi m'agrada molt. Li hevllegit uns quants llibres, però no pas aquest. Me l'apunto.
ResponEliminaJo aquest és el segon que llegeixo d'ell, el primer va ser el de 'La mida justa', que ja em va agradar malgrat el final... (crec que ja ho vam comentar). Aquest l'he trobat molt interessant, una història de fantasia però que amaga bones reflexions. Crec que et pot agradar ;)
EliminaBen cert, ni te pots amagar del temps ni de tu mateix.
ResponEliminaGràcies pels retalls!.
Aferradetes, bonica.
Així és, a vegades ho intentem, amagar-nos del temps o de nosaltres, però de res no serveix, en un moment o altre t'acabes trobant.
EliminaGràcies a tu nina, aferradetes.
Per més que ens amaguem, el temps sempre ens trobarà...Renoi les granotes si viuen en un palau, viuen millor que jo, he, he...M'agraden els fragments del llibre.
ResponEliminaBona nit, Núria.
És inevitable voler amagar-se del temps...
EliminaI ja veus, quines granotes més espavilades, hehe.
És una llibre entretingut, no gaire llarg i amb reflexions boniques sobre la vida.
Bon vespre, Roser