dimecres, de febrer 02, 2022

Lletres i fils | Febrer 2022

.

Continuem amb un nova proposta de Lletres i fils i aquest cop ho farem escrivint acròstics (també anomenats alfapoemes) que són poemes en què les lletres inicials de cada vers escrites en vertical formen una paraula o frase. 

Aquí al blog en tinc quatre, un per a cada estació de l'any, si els voleu llegir ho podeu fer aquí: Alfapoemes-Acròstics.
 
Normalment deixo via lliure perquè cadascú escrigui què vulgui però tal i com vam fer el juny de l'any passat escrivint tautogrames he pensat que ara podríem atrevir-nos amb els acròstics també.
En podeu escriure amb la paraula que vulgueu, i si us en surten amb diferents paraules doncs endavant.
Quants acròstics sortiran? Som-hi! 

 
PROPOSTES REBUDES 

En la nit calorosa al porxO
Somio el teu assetJ
Trencant motllos,
Inclement i afamadA
Mestressa del nostre gaudÍ
Atiant el foc de l'amoR
Rebel, irreverent i tòrriD
-Somni o malson futiL.
Teixidor d'un «divertimentO»
Efluent del meu "leitmotiV".
-Artur- Blue instant-

Rítmicament
Esmicoles 
Les hores
Lentament
O ràpidament
Transcorren
Guies
El temps.
-Núria Lorente-

Prudent i dolça
Als ulls dels altres soc.
Una més vull ser.
Lleial i tolerant
Apassionada en i per tot. 
Rere teu
Espais de temps
Llenço a les hores
Lents moments
O corredissos instants
Tant se val!
Guarda’ls però…
En la memòria del teu passar.
-Maria Varu-

Com un regal que ens duu l'hivern
Inquiets i regirats els pètals
Creixen i alegren la petita selva.
La primavera deixa missatges
A cada mes de l'any, un senyal.
Mimoses, ciclamens i ametllers a l'hivern
Els geranis i les hortènsies a l'estiu.
No oblida la tardor: crisantems i pensaments ens la recorden.
-Carme Rosanas- Col·lecció de moments

Fosca i claror
Acompanyen a l'home
Ningú se n'escapa
Abans o després.
La llum o l'ombra,
Se'ns aferra.
-Salluna-

T'estimarem
I et recordarem sempre
En els nostres cors seràs.
Tieta. Mare. Germana.
Avia. Amiga. 
-Núria Lorente-

Racons a la natura
Especials i acollidors
Frescos o calorosos
Unics per a cadascú.
Gràcies a ells
Imaginem i desconnectem,
Somiem altres móns, altres vides.
-Núria Lorente-
 

divendres, de gener 28, 2022

Assedegada... | Escribir Jugando

.

Assedegada

he travessat el desert
a la recerca d'un preuat pou. 
He deixat que les fulles 
em cobrissin de colors ocres 
en una tardor massa nostàlgica. 
I ara, en aquest hivern cru, 
suporto el fred de la neu glaçada. 
Desconec quin és el meu camí. 
Avanço sense destí amb el pes 
de la incertesa instal·lat damunt meu. 
I em demano: arribarà la primavera 
i continuaré sense trobar el flascó 
que em permeti descobrir el meu lloc 
al món i (re)construir, maó a maó, 
els fonaments de la meva llar interna?
 

La meva aportació a 'Escribir jugando', del blog de Lídia Castro Navàs. Escriure un relat o poesia (màxim 100 paraules) inspirant-te en la carta i la imatge del dau: un flascó. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb la construcció del maó.

 

dissabte, de gener 22, 2022

La merla canta... | Lletres i fils



La merla canta
trencant aquest silenci
que m'acompanya.
 
Cant a la vida
la foscor que s'apaga
la llum retorna.

Somnis encesos
solitud i tristesa
amb força es fonen.
 

Una altra aportació a Lletres i fils de gener, amb tres haikus que formen aquest poema.

dilluns, de gener 10, 2022

Remeis | Relats conjunts

Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell-lloc

No són especialment bonics, aquests blocs de pisos, però un d'ells significa molt per a mi. De petita l'àvia Remei venia a buscar-me a l'escola cada tarda i em portava al tercer pis del bloc que hi ha just a sobre del nou local que he llogat i que estic acabant de condicionar. 

A casa de l'àvia m'hi quedava fins al vespre, quan els pares venien de treballar i tornava a casa amb ells. M'agradava molt estar amb l'àvia. Sempre em preparava aquell berenar tan bo i alhora tan senzill i que, ara que ja soc gran, encara em faig molts dies: pa amb oli, formatge, xocolata i un got de llet. Tot i que ara la llet l'he substituïda per algun te o infusió. Quan acabava de berenar feia els deures i després l'àvia m'explicava un conte. Així va néixer la meva passió per la lectura.
I ara soc aquí, just davant d'aquest bloc on l'àvia va viure fins l'últim dia de la seva vida. Un cop visitats diferents locals aquest em va semblar el més adient: pel lloc on està ubicat, perquè és acollidor i està distribuït tal i com volia.
Entro dins del local, on els prestatges ja estan col·locats i també les taules i cadires. Falta omplir-ho amb els llibres i tes, que ja han arribat, i preparar-me per a la inauguració, d'aquí una setmana.
El primer que faré avui és posar el cartell: 'Llibreria-Teteria Remeis'. He triat aquest nom, en primer lloc, com a homenatge a l'àvia. I també perquè, tant els llibres con els tes, són remeis. Remeis per l'ànima, remeis per acompanyar la soledat i remeis per trobar-nos millor: els llibres ens ajuden anímicament, i els tes, físicament. Llegir un llibre tot prenent un te, prendre un te amb la companyia d'un llibre. 
El meu somni fet realitat, les meves passions juntes en el millor espai. Sota de l'edifici on vaig passar moments bonics de la meva infantesa espero viure-hi bons moments a la meva edat adulta, treballant en allò que m'agrada, oferint remeis a qui ho necessiti.
 

dimecres, de gener 05, 2022

Abraço aquesta solitud... | Lletres i fils



Abraço aquesta solitud
que acompanya els meus dies,
dies de boira i foscor.
Des d'aquesta cambra que m'acull,
on transcorren les hores
enmig d'un feixuc silenci,
miro per la finestra
deixant que els meus ulls reposin
damunt d'unes branques nues.
Són llargs, els hiverns,
però sempre torna la primavera
i amb ella tot reneix;
els ocells jugaran a estimar-se,
els insectes volaran entre les flors
i el cant de les merles
serà la melodia
que acompanyarà els meus dies,
dies de llum i color
que faran menys feixuga
la soledat del meu cor.

diumenge, de gener 02, 2022

Lletres i fils | Gener 2022

Imatge extreta de la web Pixabay

Primer de tot desitjar-vos un bon any 2022 ple de salut i bons moments per recordar. Amb el desig també que les paraules ens acompanyin i poguem compartir-les arriba la primera proposta de l'any, l'onzena del repte Lletres i fils.

Com ja sabeu he volgut que aquest primer fil de l'any fos participatiu i vaig proposar, als qui més vau respondre l'any passat, que em diguéssiu una paraula cada un, més la que hi he afegit jo. I aquest ha estat el resultat:
Carme - merla
salluna - solitud
Artur - silenci
Núria - llum
Moltes gràcies per les vostres paraules i ara el repte és escriure un text on apareguin totes quatre. L'extensió és lliure així com el gènere: relat, poema, carta, diàleg, reflexió, dietari... el que us inspirin aquests quatre mots. I qui vulgui escriure més d'un text, endavant! I si voleu el podeu acompanyar d'una fotografia, dibuix, música... 

Si és la primera vegada que passes per aquí pots conèixer el llistat de fils i les bases d'aquesta proposta visitant la pàgina del blog: Lletres i fils.
T'animes a participar-hi? ?

 
PROPOSTES REBUDES: 

· Salluna: Solitud
· Artur: Dia de Reis  

dijous, de desembre 30, 2021

La Veu de Torre Llobeta - Número 77



Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps... 
Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca.

ÀNIMA DE SOMRIURES
Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets negatius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i especialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a més de provocar somriures, li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat. A l’actuació que ha ofert aquesta tarda grans i petits s’han divertit escoltant amb atenció les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven. Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han acostat a saludar-lo, i com en altres ocasions una nena li ha donat un tros de paper que ell s’ha guardat a la motxilla. 
Ara que ja s’ha tret el maquillatge s’asseu al llit i llegeix les paraules que li han dedicat:
“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.


Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 77

dimecres, de desembre 08, 2021

Estels | Lletres i fils


Passegem, un cop més, per aquests carrers empedrats, solitaris i silenciosos. Fa una tarda freda de desembre però dins nostre l'escalfor ens acompanya. La nostra mirada es dirigeix a cada detall que no deixem escapar, tot i que coneixem cada racó d'aquest pintoresc poble que visitem tantes vegades. Contemplem també els tions que cada any llueixen per les festes nadalenques.
Enfilem el carrer de la Muntanya fins a dalt de tot, on seiem en un dels bancs de la placeta. Agafo la mà de la Mariona, l'altra me l'emporto a la panxa.
–La noto bellugar-se –dic a la Mariona.
–Està revolucionada –confirma posant-me la seva mà a la panxa.
Totes dues somriem. Comença a fosquejar i davant nostre el llum d'un fanal s'encén. I l'estel, present en aquestes dates, també. Després d'observar-lo fixament uns instants se m'il·luminen els ulls.
–I si li posem Estel? –proposo alegrament.
–Sí! Per què no?! –respon entusiasmada la Mariona sense pensar-s'ho gens.
–Aquí ens vam conèixer –recordo amb tendresa.
–I aquí ens vam fer el primer petó.
–Estel, un nom molt bonic
–Quina bona pensada has tingut, Gisela.
–Aquí sempre ens passen vivències màgiques.
La Mariona i jo ens quedem abraçades amb la llum de l'estel que, davant nostre, il·lumina el carrer. Dins meu un altre Estel creix i, d'aquí uns mesos, posarà més llum a les nostres vides.

 
Aquesta és la meva aportació a la proposta Lletres i fils de desembre. 

dijous, de desembre 02, 2021

Lletres i fils | Desembre 2021

L'Estel de Mura

Arribem a l'última proposta de Lletres fils d'enguany amb aquesta imatge de l'Estel de Mura. Per si voleu saber d'on ve i us serveix d'inspiració us deixo l'enllaç a una entrada d'un altre blog on s'explica: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2010/12/lestel-de-mura.html
L'Estel de Mura doncs presideix els carrers del poble per les dates nadalenques i m'ha semblat adient per a la proposta d'aquest desembre. La fotografia és de fa uns anys. 
Dit això, què us inspira? Poema, relat, carta, reflexió, haiku, tanka... el que vulgueu.
 
Aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat a la proposta al llarg de l'any, feta amb l'objectiu d'ajudar a trobar inspiració per imaginar històries, escriure-les i gaudir-ne, sense cap tipus d'obligació. L'any que ve continuem!
I si és el primer cop que passeu per aquí i voleu fer un cop d'ull a les propostes anteriors cliqueu aquí.
 
Us animeu a participar?

 
PROPOSTES REBUDES:  

· Salluna: Llumetes
· Núria: Estels