Ocells al riu Onyar

Cada vegada que vaig a Girona m'agrada passejar pels seus ponts. És tot un clàssic, una rutina que no hi pot faltar. Des del pont de Pedra, passant pel pont de les Peixateries Velles, fins a arribar al pont de Sant Feliu. M'agrada contemplar les cases de l'Onyar, amb les seves façanes de colors reflectides a l'aigua, tant si el cel és serè com si està ennuvolat. I quan travesso els ponts sempre m'aturo a mirar l'aigua del riu i els ocells que hi trobo en cada moment.

A continuació us presento alguns dels ocells que he anat contemplant a l'Onyar. També hi he vist una cuereta torrentera, però va ser més ràpida que jo i no vaig aconseguir fotografiar-la. Espero poder-ho fer en una altra ocasió. La vaig observar vora l'aigua, amb la seva cua llarga i el plomatge groguenc que la distingeix de la cuereta blanca.

Dos corbs marins a la vora del riu. Un d'ells sembla que ens doni la benvinguda amb les ales obertes

Dos gavians descansant vora l'aigua, cadascun pendent del que passa en una banda diferent. Espero que no estiguessin enfadats entre ells!

Un altre gavià, aquest en plena sessió de bany. Per la seva expressió, sembla que s'ho estigui passant d'allò més bé!

Alça el vol o aterra? Per la seva expressió, sembla que vulgui atacar algú! Estaria enfadat per alguna cosa, o potser tenia gana? Què li devia passar pel cap?

Un gavià juvenil que sembla força més tranquil que el seu company. Amb el plomatge marronós i amb cara de bonifaci, costa imaginar-lo amb ganes de baralla!

Un martinet blanc a la vora del riu. Amb el seu plomatge blanc ben lluent, observa l'aigua abans de començar a fer els seus particulars passos de ball per buscar aliment.

En aquesta fotografia el martinet blanc aprofita un moment per posar-se ben guapo i endreçar el plomatge. Ben a prop, uns ànecs collverds descansen tranquil·lament.

Els ànecs collverds són uns habituals en molts llocs. M'agrada observar-los quan es capbussen a l'aigua per buscar menjar, quan neden tranquil·lament o quan avancen per terra. Però també tenen els seus moments de descans, com aquest, que em va fer força gràcia: amb el cap ben amagat entre el plomatge, sembla que s'hagi desconnectat del món per fer una bona migdiada.

I per tancar aquest recorregut pel riu Onyar, no hi podia faltar una última mirada al pont de les Peixateries Velles, un dels racons més fotografiats de Girona. Mai no em canso de contemplar-lo ni de travessar-lo. Un dels clàssics, un ritual que forma part dels passeigs per la ciutat gironina.