dilluns, de setembre 08, 2025

El blau entre nosaltres - Ayesha Harruna Attah


El cos absorbeix la calor de la música, gira quan augmenta el volum i alenteix quan el ritme canvia. El cos giravolta. I finalment, se sent lliure. Lliure de la por que sempre l'ha seguida. La por que l'ha escollida La por que sovint li talla la llengua i fa que li costi trobar les paraules, que sovint li fa caure les llàgrimes. La por que l'ofega tant que fins i tot ara, quan se n'alça per damunt, no se'n pot desfer del tot.


La van fer estar en un barracó durant moltes llunes abans que l'obliguessin a pujar a un vaixell. D'entrada, van deixar que jugués per allà, perquè era una nena. Però quan es va descobrir que els esclaus tramaven saltar per la borda, van encadenar tothom a un pal o a una altra persona. Va fer tot el viatge encastada al cos de dues persones. Massa cossos en un espai petit de fusta. Centenars de criatures, dones i homes. 


Et presenten la guerra com una cosa gloriosa. «Estem posant fi a l'esclavitud», diuen. «Estem posant fi al sacrifici humà, això farà que la Costa d'Or sigui segura». Però valien això, les vides que s'han perdut?

4 comentaris:

  1. Quantes vides s'han perdut cercant la llibertat!
    Qui ha tingut por, encara que les seves circumstàncies canviïn, no se'n pot desfer del tot...
    Gràcies pels retalls!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons quines experiències s'hagin viscut costa molt que la por se'n vagi del tot... queda a dins, i en qualsevol moment torna sense poder-hi fer res més que conviure-hi.
      Gràcies a tu, nina.
      Aferadetes, preciosa!

      Elimina
  2. És horrorós que tot s'hagi de resoldre per la violència i per els guerres. De fet no es resol res. Potser es canvia una manera de malviure per una altra i amb moltes mors entremig.

    Gràcies pels retalls... em sembla que ha de ser un llibre dur.

    Per molt anys Núria, encara que ja sigui vespre, espero que hagis passat un bon dia i que puguis celebrar molts sants més.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, la violència i les guerres no arreglen res, al contrari. És incomprensible i inhumà que es recorri a elles per intentar resoldre els problemes.

      És una història dura sobre esclavitud i racisme, un llibre que commou.

      I moltes gràcies per la teva felicitació Carme, ha estat un bon dia.

      Una abraçada!

      Elimina