Garsa

Anella Verda de Terrassa (abril 2024)

Lleida (novembre 2024)

Lleida (novembre 2024)

Sant Vicenç de Castellet (novembre 2024)

Nom en català: Garsa

Nom científic: Pica pica 

La garsa és una espècie d'ocell de la família dels còrvids. És resident durant tot l'any a la nostra zona i s'adapta a tot tipus d'hàbitats. És de color blanc i negre, amb irisacions de to blau o verd a les vores de les ales i la cua. És un ocell molt sociable, a l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i l'hivern s'aplega en estols més grans. 

S'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, fruita en general, patates i pastanagues. És molt adaptable pel que fa a l'alimentació. 

Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals, situat habitualment a la capçada d'un arbre, però de vegades també entre matolls.

FONT: VIQUIPÈDIA

PD: Un constipat m'ha deixat ben baldada durant una setmana, entre tos i cansament. Avui és el primer dia que he tornat a treballar, encara a mig gas. Aniré passant pels vostres blogs i responent comentaris de mica en mica.

Bambi. Història d'una vida del bosc - Felix Salten

El bosc tornava a cantar amb mil veus, el sol penetrava amb amplis raigs entre les capçades, la claror s'escampava arreu, el fullatge començava a marcir-se; a dalt, en l'aire, cridaven els falcons, i aquí, molt a prop, un picot reia. En Bambi se sentia amenaçat per una cosa obscura, no entenia com els altres podien estar tan alegres i despreocupats, si la vida era tan difícil i perillosa. 

---

Un vespre, després de llamps i trons i tempesta, el cel resplendia blau, net per la pluja, i il·luminat pels raigs del sol de la posta. En les capçades dels arbres del voltant cantaven les merles, els pinsans refilaven, en els matolls xiuxiuejaven les mallerengues, a l'herba i sota els arbusts, a terra, sonava el grallar metàl·lic i trencat dels faisans en crits breus, el picot reia fort i els coloms parrupaven amb un neguit profund d'amor. 

---

Cal estar sol, li havia ensenyat l'Ancià feia temps, quan en Bambi encara era una criatura. I l'Ancià li havia revelat molts coneixements, molts secrets. De tots els seus ensenyaments, el més important havia estat aquest: cal estar sol. Quan hom vol ser conscient de si mateix, quan es vol entendre l'existència, quan es vol arribar a la saviesa, cal estar sol.

Corb marí gros

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (febrer 2024)

Riu Cardener, Manresa (març 2024)

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (desembre 2024)

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (desembre 2024)

Nom en català: Corb marí gros

Nom científic: Phalacrocorax carbo 

Els corbs marins són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria tenen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies tenen plomatge blanc i negre. Moltes espècies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc. El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes.

Són ocells costaners, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Tots són pescadors, se submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, en profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Niuen en colònies, arbres, illots rocallosos o penya-segats.

Als Països Catalans se n'observen dues espècies: el corb marí gros, com a hivernant molt comú, i el corb marí emplomallat, com a sedentari més freqüent.

FONT: VIQUIPÈDIA

· En aquesta altra entrada també esmento els corbs marins:

Dia 24 - Repte 25 dies d'escriptura