Una altra manera de celebrar | Lletres i fils

Lletes i fils - estiu 2025

Si a Pòntia dels Cards hi ha una altra manera de viure també hi ha una altra manera de celebrar, per això la seva festa major es planifica amb activitats pensades en el gaudi i benestar de tothom: persones, animals i, per descomptat, tenint en compte el respecte cap a la Mare Terra. Tota activitat genera una petjada, un impacte en el medi, però en aquest petit poble dels Pirineus volen que aquest sigui mínim.

La festa començarà divendres al vespre amb el tradicional “Correespècies”, un joc en què, per grups, els veïns recorren els carrers del poble a la recerca d’ocells i papallones. Cada grup anota totes les espècies que veu, així com els cants d’ocells que reconeix. Si poden també fan fotografies, acostant-se a l’espècie sense causar-li cap molèstia ni espantar-la. A més també s’han de passar diferents proves com buscar arbres i plantes. Un joc entretingut en què posen a prova els seus coneixements i es diverteixen observant i escoltant sons de la natura. En finalitzar es reuneixen tots a la placeta de la Dent de Lleó per compartir les seves troballes, fent una posada en comú de les espècies, mostrant fotografies i escoltant àudios de cants d’ocells. El “correespècies” acaba amb una traca de melodies que omplen el poble amb la música de diferents ocells, no només d’aquells que han gravat, sinó de tots els que, entre les fulles i branques dels arbres de la placeta, s’afegeixen a la festa.

La festa continuarà dissabte al matí amb una remullada al Gorg dels Pollancres, on es pot accedir per un camí planer i accessible per a tothom, el camí de la riera dels Bedolls. Després d’un bany refrescant tornaran pel mateix lloc fent parada a la font del Salze, i qui ho vulgui podrà pintar una aquarel·la, escriure un poema o fotografiar els bells paratges d’aquest entorn únic.

L’activitat central de la festa tindrà lloc dissabte al vespre-nit, en el sopar popular al passeig de les Ravenisses, un àpat en què els veïns porten plats, gots, coberts i tovallons de casa i preparen un plat per a compartir, entre els quals hi haurà: gaspatxo amb herbes, sopa freda de cogombre, iogurt i fonoll, trinxat de patates amb salsa de ravenissa, canapès d’herbes, tàrtar d’ortiga especiada, amanida de llenties i plantes perfumades, etc. A cada taula també hi haurà gerres d’aigua i sucs de fruita naturals. Com a novetat, enguany una sorpresa espera als veïns de Pòntia dels Cards: una veïna ha preparat unes postres molt especials per a arrodonir aquest àpat popular: pecats de xocolata amb espècies, que no són altres que unes galetes de romaní perfumades amb llimona i uns bombons de xocolata amb gingebre.

Després de sopar començarà el concert a càrrec dels Amics de la natura, un duet format per l’Oliver i la Margarida, dos veïns del poble que amb la seves guitarres i la seva veu oferiran cançons de tots els temps, de diferents grups i estils. Aquells que vulguin podran seguir el concert asseguts, sortir a ballar o afegir-se a cantar aquells temes coneguts per a tots. La música s’allargarà fins a la una de la matinada aproximadament, hora en què cadascú retornarà a casa deixant el passeig de les Ravenisses sense cap deixalla, com si allà no s’hi hagués celebrat cap esdeveniment.

Diumenge, últim dia de festa major, hi haurà jocs al carrer per a la quitxalla, conta-contes a la placeta de la Dent de Lleó i exposició a l'Escola de Bosc de les obres creades el dia anterior a la font del Salze: aquarel·les, fotografies i poemes. La festa es clourà a la tarda, amb danses populars al passeig de les Ravenisses.

A Pòntia dels Cards se senten orgullosos amb la seva manera de viure i la seva manera de celebrar, i és que en un món on el soroll i la brutícia sembla que s’han convertit en emblemes de la diversió, en aquest petit poble dels Pirineus han decidit conviure i festejar de forma més pausada, amable i respectuosa, posant les persones, els animals i el planeta al centre.

---

La meva aportació a Lletres i fils, edició estiu 2025.

Doncs m'ha sortit una segona part del text 'Una altra manera de viure' i he retornat a aquest poble fictici per imaginar una altra manera de celebrar. Quan vaig escriure el primer text no tenia pensat continuar la història, però pensant en què podria escriure per al Lletres i fils em va venir aquesta idea. 

Sobre els plats del sopar popular, he agafat diferents idees de la web Gastronomia salvatge. 

Us animeu a anar a la festa major de Pòntia dels Cards? És aquest cap de setmana, encara hi som a temps ;-) Us imagineu una celebració on tots els carrers queden nets, no hi ha actes incívics i es fan actes que no causin patiment a d'altres persones o animals? És molt fantasiós, ho sé, podria ser un relat de ciència-ficció aquest, però per somniar que no quedi. I és que amb les paraules podem crear el món que voldríem. 

Regals de la natura

"A cada passeig a la natura un rep molt més del que buscava" John Muir

El passat diumenge 15 de juny, l'últim d'aquesta primavera, vaig sortir a fer una passejada no gaire llarga a prop de casa, d'hora al matí, abans que el sol comencés a escalfar de valent. Anava amb la idea de trobar hipèric, no per collir-ne, sinó simplement perquè m'agrada observar la forma de les seves flors amb aquell groc lluent. I sí, en vaig trobar, però a més també em vaig emportar algunes sorpreses; si anem sense expectatives, amb la mirada oberta, posant atenció al nostre voltant, la natura ens ofereix regals que ens canvien l'estat d'ànim. 

M'hi acompanyeu? A continuació comencem un passeig virtual per les diferents espècies que vaig trobar.

Hipèric, pericó o herba de Sant Joan

Com dues estrelles 

No hi podia faltar un angelet de dent de lleó

Tres angelets junts! Demanem tres desitjos?

La primera papallona del dia: una saltabardisses cintada

Volava i saltava de "cinta a cinta"

I finalment va trobar un lloc que li va agradar més, no creieu? ;-)

Vidiella

La segona papallona del dia: una margenera comuna

La margenera comuna es pot confondre fàcilment amb la bruna de bosc

Un gafarró. No s'hi va estar gaire en aquesta branca, el temps just per fotografiar-lo

La blanqueta de la col no hi podia faltar

Una corretjola

I un grup de corretjoles al final del camí

I fins aquí aquesta passejada plena de sorpreses agradables. Vaig a ampliar una mica d'informació sobre les dues papallones que vaig fotografiar per primer cop: la saltabardisses cintada i la margenera comuna.

Saltabardisses cintada - Pyronia bathseba

Típica dels ambients mediterranis, on a vegades pot assolir una gran abundància i convertir-se en una de les espècies dominants. És especialment comuna en boscos oberts i en matollars intercalats amb prats.

Vola al final de la primavera i a principis d'estiu. En ambients molt càlids els primers exemplars poden aparèixer al mes d'abril. Passa l'hivern com a eruga jove.

Margenera comuna - Lassiommata megera

Molt generalista i comuna al nostre territori, on pot aparèixer des del nivell de mar fins l'alta muntanya. Pot viure en ambients molt diversos, inclosos els que es troben fortament humanitzats. Semblant per la mida i el color a la bruna de bosc, amb la qual es pot confondre fàcilment. Morfològicament, se'n diferencia bé per la presència d'una banda d'ocels ben visibles al revers de l'ala posterior, absents en el cas de la bruna de bosc. 

He de dir que de moment em costa distingir la bruna de bosc i la margenera comuna, segons com estigui feta la fotografia es pot apreciar més o menys. Així que es tractarà d'observar bé quan n'hi hagi alguna a prop, de bruna o margenera, i si es poden fotografiar, després comparar. Tot és pràctica i aprenentatge.

Informació sobre les papallones extreta de la web Catalan Butterfly Monitoring Scheme

Lletres i fils | Juny 2025

Oficialment avui comença l'estiu i arriba una nova edició de Lletres i fils amb la següent proposta: escriure un text, de l'extensió i el gènere que es vulgui, on s'incloguin aquestes dues paraules: remullada i postres. 

Som-hi doncs, us animeu a participar-hi? Millor després d'unes bones postres i una remullada per refrescar-nos de la calor, i així les idees també estaran més fresques. 

---

PROPOSTES REBUDES

· Sa lluna: Experiments

· Carme: Lletres i fils estiu 2025

· Núria: Una altra manera de celebrar

Hipèric, Herba de Sant Joan o Pericó

Nom en català: Hipèric

Nom científic: Hypericum perforatum

Avui parlaré de l'Herba de Sant Joan, que també es pot anomenar hipèric, pericó, herba dels colps o herba foradada, entre altres noms comuns. 

Les flors de l'Herba de Sant Joan tenen forma d'estrella de cinc puntes, i són d'un color groc intens. Es pot trobar fàcilment a les vores dels camins i la seva recol·lecció ha passat de generació en generació. La tradició diu que ha de ser la nit de Sant Joan, però tot i així, les condicions per a recol·lectar-la aquella nit no sempre es donen, així que va bé consultar el calendari llunar, i recollir les flors una nit de lluna plena (la més propera a Sant Joan). La raó per la qual es preparava la nit del solstici d'estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes. 

Són diverses les propietats que se li atribueixen a l'herba de Sant Joan, entre elles es pot destacar els beneficis estomacals i diürètics per via interna, i com a cicatritzant de cremades, ferides lleus i alleugeriment de dolors provocats per colps si és per via externa gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants. 

Si voleu ampliar informació i saber com recollir les seves flors, deixo enllaç a la següent web:

Herba de Sant Joan i la màgia de l'oli d'hipèric • Endèmica

Setmana de la Natura: Gràcies

Fa uns dies va acabar la Setmana de la Natura: durant dues setmanes des d'aquest espai he fet divulgació d'espècies d'ocells, plantes i papallones, he compartit retalls de llibres i hem escrit a partir de la frase 'Hi ha d'haver una altra manera de viure', en un Lletres i fils extra i especial per a l'ocasió; gràcies Carme i Sa lluna per sumar-vos-hi. 

Agrair-vos també per haver passat per aquí a interessar-vos per les espècies, espero que hagueu après alguna cosa o, si més no, potser heu conegut alguna espècie. 

Com que la natura hi és tot l'any, cal implicar-s'hi sempre que sigui possible, cadascú dins de les seves possibilitats i de la forma que pugui. Encara que ens sembli poc el que puguem fer, per petit que sigui el nostre gest, la nostra acció, tota aportació per a la seva defensa i conservació és benvinguda. 

Des del blog seguiré amb la divulgació d'espècies, de forma més espaiada, així com publicant retalls de llibres relacionats amb la natura i altres idees o propostes que se m'acudeixin.

Gràcies un cop més i seguim el camí dels llibres, l'escriptura i la natura. 

Una altra manera de viure | Lletres i fils Setmana de la Natura

A Pòntia dels Cards, un petit poble dels Pirineus, és l’últim dia de la Setmana de la Natura, que com cada any coincideix amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Fa quinze dies que van començar a programar activitats relacionades amb el medi natural, però no només durant dues setmanes pensen en la natura, sinó que al llarg de l’any treballen per a la seva conservació i mostren com una altra manera de viure és possible.

Els primers habitants d’aquest poble que fa tretze anys estava abandonat van ser una parella que, cansats del ritme de vida accelerat que duien a la cuitat, van decidir fer un gir radical a la seva vida i anar-se’n a un escenari completament nou per a ells. Amb el temps més persones anaven arribant a Pòntia dels Cards, i han convertit el poble en un referent on el respecte i la conservació vers la natura són part de la seva identitat.

Actualment són vint-i-cinc, les cases habitades, i cada una d’elles porta el nom d’un ocell: Ca l’Oreneta, Cal Pardal, Can Rossinyol, Ca l’Abellerol, ca la Cadernera, Can Cargolet, Ca la Cuereta... i els carrers també tenen el nom d’alguna espècie, així podem trobar el carrer de la Rosella, el passatge de les Ravenisses, la placeta de les Malves amb la font de la Dent de lleó, i a fora del nucli, l’Aiguamoll de la Fotja, un espai natural restaurat amb un mirador per a l’observació d’aus i un entorn amb camins senyalitzats per a fer rutes.

Al poble hi ha un hort comunitari, una escola de bosc i una botiga on es poden comprar productes fets pels mateixos vilatans com sabons i detergents, pa, pastissos, galetes, coques... a més cada setmana ofereixen tallers de cuina per preparar plats amb plantes silvestres que es poden trobar per l’entorn. A fora de la botiga la seva propietària hi va crear un jardí per atraure papallones, i tot sovint les plantes i les flors reben la visita d’alguna espècie: la blanqueta de la col, la bruna de bosc, la blaveta, la papallona reina i, com no podia ser d’altra manera, la pòntia comuna, el símbol de Pòntia dels Cards.

Avui, Dia Mundial del Medi Ambient i per a tancar la Setmana de la Natura es pot visitar, a l’escola de bosc, una exposició amb fotografies, il·lustracions, poemes i reflexions amb el títol de ‘Hi ha d’haver una altra manera de viure’. Tots els habitants han contribuït a l’exposició aportant fotos i aquarel·les d’espècies de la natura, altres han escrit poemes, i alguns han fet reflexions perquè tothom qui visiti l’exposició pugui qüestionar-se el model de vida actual, proposant alhora alternatives per a crear un món en què la connexió amb la natura hi sigui present i la sostenibilitat formi part del dia a dia de cada un de nosaltres.

Com que el respecte, la conservació i l’estima per la natura són la identitat de Pòntia dels Cards, a més d’aquesta exposició per a la Setmana de la Natura, a l’escola de bosc n’hi ha una de permanent, acompanyada d’un audiovisual, amb el títol de ‘Reduïm més, reciclem menys’, en què la reducció de residus i la reutilització passen per davant del reciclatge, que sempre ha de ser l’últim pas. A l’exposició i l’audiovisual es proposen alternatives als plàstics posant èmfasi també en comprar només allò que és necessari. 

La divulgació i l’educació ambiental són constants en aquest poblet dels Pirineus, que és un exemple de com viure en harmonia amb la Mare Terra. Despertar la consciència, reflexionar sobre el model de societat i implementar canvis en el dia a dia és el que els mou, el que els empeny a transmetre-ho a altres persones, perquè els habitants de Pòntia dels Cards saben molt bé que... hi ha una altra manera de viure.

---

La meva aportació a Lletres i fils, especial Setmana de la Natura 2025. 

(*) El poble de Pòntia dels Cards i els noms de cases i carrers són ficticis: he jugat amb el nom d'espècies, algunes d'elles publicades durant la Setmana de la Natura.

Les hores isardes - Xavier Pujol - Enric Domingo

Un llibre fantàstic escrit per en Xavier Pujol, on descriu una ruta pel Pirineu Català durant set dies. Les narracions van acompanyades de fotografies, fetes pel mateix Xavier, i aquarel·les d'Enric Domingo, i totes són una autèntica meravella. En unes i altres hi podem trobar bells paisatges com estanys, muntanyes, animals, boires, flors com l'àrnica, el marcòlic groc, el clavell de pastor, el gerani de bosc, la genciana, etc., i papallones com l'Apol·lo, la Tornassolada, la Cleòpatra llimonera, l'Argentada de muntanya, etc... Text, fotografies i aquarel·les fan una combinació excel·lent que fa de Les hores isardes una lectura per rellegir i unes imatges per admirar una vegada i una altra.

Les hores isardes és més que un simple dietari d'una setmana de ruta. La capacitat descriptiva del Xavier és, realment digne d'elogi. El que fa les seves narracions tan interessants és que les seves paraules estan impregnades de la seva actitud.

L'Enric té un mèrit indescriptible: arribar a un refugi cansat després de triscar durant tot el dia i posar-se a pintar. No hi va haver ni un sol dia que no ho fes.

-Jordi Sant al pròleg-

La passejada de després de sopar la fem envoltant el llac en direcció a la presa de Colomers. Una boira, lleugera com un mantell de seda, reposa sobre l'aigua. Infon una mica de misteri al capvespre, com si fóssim dins d'un núvol.

La humitat i la visió fantàstica dels entorns em fa sentir com si passegés dins d'una de les aquarel·les de l'Enric.

La felicitat va i bé com les nuvolades, com la pluja, com les boires... De sobte t'arriba i no saps quant durarà.

-Fragment de Les hores isardes-

· Blog d'en Xavier Pujol: Fita

L'home que fabricava caixes niu - Javi Gómez - Gemma Solà

"Els parcs i carrers del barri es van anar omplint de les caixes niu d'en Paco. Quan alguna persona li preguntava què era allò que penjava, ell els explicava la importància d'ajudar els ocells i els mostrava les diferents espècies que es podien arribar a veure amb una miqueta d'atenció."

L'home que fabricava caixes niu és la història real d'en Paco, que un bon dia decideix que es dedicarà a ajudar els ocells del seu barri construint caixes niu. Un projecte viu i motivador que ens ensenya que si fem les coses amb il·lusió, amb dedicació i en companyia d'aquells que estimem, podem canviar el món i fer-lo una miqueta millor per a tothom.

Al conte hi ha il·lustracions d'ocells amb els seus noms, ideals per a introduir petits i grans en el món de les aus. També explica com fabricar una caixa niu, quins materials utilitzar i quines són les mides adequades segons el tipus d'ocell.

El títol del conte està inspirat en el de l'obra 'L'home que plantava arbres', del francès Jean Giono (1895-1970), que explica la història d'un pastor, de nom Elzéard Bouffier, que decideix recuperar el paisatge d'un lloc desolat dels Alps plantant-hi arbres cada dia al llarg de la seva vida.

Al conte hi surt la frase: "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món", d'Eduardo Galeano (1940-2015), periodista i escriptor uruguaià. La cita s'ha convertit en part del pensament i la motivació de les persones que es dediquen a l'educació ambiental. Dones i homes que transmeten valors i actituds que aposten per formes de pensar i de fer més justes i respectuoses amb la natura i amb les persones. 

L'home que fabricava caixes niu

Text de Javi Gómez, il·lustracions de Gemma Solà.

Miniguies de camp

Continuem amb la Setmana de la Natura i en la publicació d'avui porto aquestes miniguies per a descobrir la flora i la fauna de Catalunya. A cada una s'hi han inclòs totes aquelles espècies més comunes i abundants que cal conèixer.

Són desplegables i plastificades, això fa que siguin pràctiques de portar. Jo tinc aquestes quatre: arbres, flors, ocells i papallones. Però n'hi ha més: de mamífers, insectes, arbusts, cetacis, tortugues, orquídies, plantes medicinals... fins a un total de 18 publicacions fins al moment.

Si voleu tenir una guia còmoda, amb informació bàsica però útil per a iniciar-se en la natura i conèixer la biodiversitat que ens envolta, aquesta és una bona opció. 

Miniguies de camp, de Cossetània Edicions i Oryx, amb il·lustracions de Toni Llobet i textos de varis autors segons la guia.

Miniguia de camp - La Finestra Lectora

Les flors són la part més vistosa de plantes que ens expliquen, només pel fet de ser-hi, el tipus de terreny on arrelen. Amb la seva bellesa atreuen i alimenten, a més de les abelles domèstiques, un munt d'insectes salvatges, pol·linitzadors i pedradors, tant o més amenaçats, fonamentals en la dinàmica dels ecosistemes. Moltes també tenen usos culinaris i medicinals per a nosaltres. Costa, doncs, pensar-hi en termes de "males herbes". 

Malgrat això, l'ús –i abús– d'herbicides les ha fet desaparèixer gairebé del tot, en alguns punts dels nostres paisatges agraris. Hi pot haver motivacions productivistes, en determinats conreus, però tot sovint, en marges i vores, sobretot, l'erradicació d'aquestes plantes és un empobriment no només estètic, sinó també com a ecosistema viu i dinàmic.

Conèixer-les millor és un primer pas per a valorar-les més. 

De la miniguia: 101 Flors de camp, de marges i vores de Catalunya que cal conèixer

Dent de lleó

Nom en català: Dent de lleó

Nom científic: Taraxacum officinale

La dent de lleó, o pixallits, és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les asteràcies o compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes i té més renom com a planta medicinal per les seves propietats depuratives i diürètiques (d'aquí el nom de pixallits).

Es pot trobar en prats humits, millor si han estat de pastura, racons ombrívols del bosc i indrets frescos. És present al llarg de l'any, però a partir de la primavera ja treu les seves flors groc llimona. La floració pot durar ben bé fins a finals de tardor. Cada flor és com un petit sol que enlluerna. Els fruits són aquenis (*) allargats i rugosos, acabats en un bec molt fi rematat amb un plomall esfèric conegut popularment com a angelet. 

Aqueni (*): fruit sec que no s'obre en madurar, la llavor del qual no s'adhereix a les parets.

FONT:

· Flors silvestres comestibles: Una guia + Un quadern de camp - François Couplan

· Gastronomia salvatge

Que boniques són les dents de lleó! M'agrada veure-les, especialment a la primavera, als marges de camins, als prats enmig d'altres flors. Quan són grogues són precioses, i també quan són com un angelet i  ens ve de gust demanar un desig, oi? Jo demano que hi continuïn sent, que les dents de lleó i altres plantes hi siguin presents, no només per a alegrar-nos la vista, sinó com a importància per a la natura, per gaudir d'ecosistemes rics en biodiversitat.

Pòntia comuna

Nom en català: Pòntia comuna
Nom científic: Pontia daplidice

La pòntia comuna és una papallona diürna de la família dels pièrids, coneguda també com a papallona de la mostassa. En el revers de les ales es combinen els colors verd groguenc i blanc, i a l'anvers, en posició oberta de vol, les ales no tenen to verdós sinó que dibuixen un escaquer amb més blanc que negre.

És molt comuna per tot Catalunya, però assoleix la màxima abundància a les zones àrides de la Depressió Central. Es pot veure de març a novembre però és més freqüent a finals d'estiu.

FONT:

· El medi natural del Bages i del Moianès

· Catalan Butterfly Monitoring Scheme

Només l'he vista un cop, la pòntia comuna, va ser un dia de maig de fa dos anys tornant del castell de Torre Baró, on també era la primera vegada que hi anava. El castell, situat entre els barris de Roquetes i Torre Baró, al districte de Nou Barris de Barcelona, és actualment un centre d'informació i educació ambiental del Parc de Collserola. 

Aquell dia de maig, baixant del castell i després de passar pel mirador i contemplar la panoràmica de la ciutat de Barcelona, va ser quan vaig veure, entre unes fulles verdes, uns altres tons verds que no eren pas d'altres fulles, sinó els d'una papallona (en aquells moments encara no sabia de quina espècie es tractava). Vaig anar-la observant i vaig poder fer-li algunes fotos abans que alcés el vol.

Després, en passar les fotos i revisar la guia de papallones va ser quan li vaig poder posar nom: pòntia comuna. De moment no n'he tornat a veure cap més, a veure si algun dia hi ha sort. I vosaltres, la coneixíeu? L'heu vista algun cop?

Card marià

Nom en català: Card marià

Nom científic: Sylibum marianum

El card marià és una planta amb flor que pot arribar als dos metres d'alçada. Es troba a tota la regió mediterrània. A Catalunya, el País Valencià i les Illes és força comú. També se l'anomena card gallofer, cardot, carxofa de burro, escardot gros, card clapat, card calapatós, card tacat, card de la llet de la Mare de Déu i escardot de Nostra Senyora. 

Creix de manera silvestre, espontàniament en ambients molt diversos. Tot i així prefereix terrenys erms, nitròfils, de sòls profunds moderadament humits. Es troba amb freqüència a vores de carreteres i camins, prop de nuclis urbans. Floreix a partir del maig i es recol·lecta a principis de la tardor. Els fruits mòlts del card marià i les fulles retallades per treure'n les espines tenen tradició d'ús en herboristeria.

FONT D'INFORMACIÓ:

Viquipèdia

El medi natural del Bages i del Moianès

Pardal comú | Pardal xarrec

Mascle de pardal comú

Femella de pardal comú

Un mascle i dues femelles de pardal comú

Nom en català: Pardal comú

Nom científic: Passer domesticus

És un dels ocells més habituals, tot i que els últims anys se n'ha observat una disminució de la població a nivell europeu. El podem trobar arreu: pobles, ciutats, parcs, jardins... S'alimenta bàsicament de llavors, tot i que també pot menjar insectes i restes de menjar que troba a les ciutats. Les femelles i els joves tenen un plomatge de to marronós, menys contrastat que el dels mascles que tenen tons rogencs al voltant de l'ull i a les ales, i taques negres al pit. 

Nom en català: Pardal xarrec

Nom científic: Passer montanus

Molt semblant al pardal comú, es caracteritza per tenir les galtes força blanques amb una visible taca negra. Mascles i femelles tenen els mateixos colors. És molt habitual a conreus i masies, i a diferència del pardal comú no li agraden les zones urbanes, així que evita el centre de pobles i ciutats. Es pot alimentar tant de llavors i fruits com de petits invertebrats.

FONT:

· Birding Catalunya. Pàgina amb molta informació relacionada amb el món dels ocells.

Ravenissa blanca | Ravenissa groga

Avui parlem de les ravenisses, dues brassicàcies, que són espècies que presenten fulles simples, amb disposició alterna, i flors hermafrodites agrupades en raïms. Aquestes tenen 4 pètals disposats en creu, i 6 estams: 2 d'externs i curts, i 4 al centre i més llargs. Els fruits són beines que contenen una làmina fina que els divideix en dos. Quan són allargats s'anomenen síliqües, i quan són més amples que llargs silícules. De brassicàcies se'n coneixen més de 3000 espècies.

Ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium). Silvestre comestible de flor groga amb el limbe de la fulla molt retallat, i siliqua prima i llarga. Abundant en camps de conreu i espais ruderals, tot i que també creix als codolars dels rius i altres llocs de sòl pedregós. 

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Silvestre comestible de flors blanques. Molt abundant en vinyes, fruiters de secà i vores de camins, especialment a la primavera. Els fruits són síliqües linears de fins a 4 cm, amb dues rengleres de llavors petites, una a cada valva, que queden en posició més o menys erecta, obliqües al voltant de l'eix de la inflorescència.

FONT:

· El medi natural del Bages i del Moianès

· Eixarcolant

Bruna de bosc

Nom en català: Bruna de bosc

Nom científic: Pararge aegeria

Una de les papallones més comunes a Catalunya i a les Illes Balears. Encara que colonitza hàbitats molt diversos, com parcs i jardins urbans, té preferència pels ambients forestals, sobretot de caire humit. L'anvers de les ales és de color marró fosc amb taques entre taronja i groc segons l'hàbitat. Els extrems de les ales anteriors tenen un ocel (*) negre amb la pupil·la blanca, i les posteriors en tenen tres o quatre d'iguals a la vora. El revers de les ales anteriors és de color marró groc tirant a taronja i té a la vora cinc o sis punts blancs més o menys visibles.

(*) Ocel: taca rodona, més o menys acolorida, que sembla un ull petit.

FONT:

· Una guia + Un quadern de camp - PAPALLONES - Vincent Abouu i Lucas Baliteau

· Catalan Butterfly Monitoring Scheme; I la web de seguiment de papallones que vaig compartir també amb la blanqueta de la col, aquest cop amb enllaç a la bruna de bosc.

Una papallona que he vist força últimament: el primer lloc va ser, aquest passat mes de març, a l'Aiguamoll de la Bòbila a Santpedor. I ahir justament en vaig poder veure i fotografiar una també (primera foto d'aquesta publicació). Sempre fa il·lusió observar-les mentre volen, o aturades, ni que sigui per uns instants, a sobre d'alguna flor, una fulla, un camí.

Malva

Nom en català: Malva major
Nom científic: Malva sylvestris

La malva major, malva comuna o malva de cementiri és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present arreu d'Europa. És força comuna a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, on creix fins als 1600 metres d'alçada, als erms, vora els camins i a prop de les poblacions. Requereix un clima temperat càlid o muntanyós. 

També es coneix amb els noms de formatgets, malva borda, malva de camp, malva de fogasseta, malva de prat, malva vera, malvera o vauma.  

Les fulles són de nerviació palmada i de contorn arrodonit, amb 5 o 7 lòbuls al seu torn dentats. Les flors de la malva mostren una bonica i inconfusible simetria radiada. El color rosa o porpra dels seus pètals és molt característic. Els seus fruits, que recorden una petita carbassa del voltant d'1 cm de diàmetre, són comestibles quan són verds.

FONT:

Viquipèdia

El medi natural del Bages i del Moianès

Comparteixo també aquesta web per a qui vulgui ampliar informació sobre usos culinaris, en aquest cas de la malva, però es poden consultar moltes altres plantes.

Gastronomia salvatge