La meva mare - Tahar Ben Jelloun

Traducció d'Eulàlia Sandaran

La mare ha treballat tota la seva vida; a les cuines, per tota la casa. No ha tingut la vida fàcil. Recordo la vida sense nevera, sense cuina de gas, sense aigua corrent, sense telèfon. La mare s'ha cansat molt.

---

La mare també ha esdevingut "gemegaire i capriciosa". La malaltia, l'avorriment i la solitud li han afavorit les males inclinacions. Insisteix, es repeteix i cansa els que estan al seu costat. A vegades se n'adona i demana que no donem importància a aquestes "petites coses"

---

Què estava dient? Recorda'm el que deia, ja no em recordo de les coses recents, però recordo molt bé les coses llunyanes, és curiós, els records més antics em són fidels, no ens abandonen, mentre que els d'aquest matí, no els he conservat, no sé què n'he fet, potser han caigut per terra com les ulleres. Els vells records ens acompanyen fins a la tomba. En què es converteixen després?, no ho sé pas.

---

Des que hem vingut a aquesta casa no tinc sol; sembla que l'hivern visqui a casa nostra, un llarg hivern. M'agradava aquesta estació, a Fes, quan el fred em mossegava els dits i la punta del nas. M'embolicava amb unes quantes flassades de llana i tremolava tot rient. Avui les flassades són velles, no són de llana sinó d'una matèria que no conec.

---

La mort, la veritable, la insuportable pèrdua i absència, és la malaltia: dies i nits interminables de degradació, de sofriment i d'impotència. És això la mort, i no la fracció de segon en què el cor es para.

Tanka El Brogit - Número 485

Foto: Gonçal Portabella

Damunt de l'aigua
els arbres xiuxiuegen
ecos de somnis.
Remoguts per les ones,
ben altius, persisteixen.

Continuem amb la publicació a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, aquest cop amb una tanka, publicada al darrer número del mes d'abril. En aquesta ocasió amb un article sobre el mite de Narcís i Eco, escrit per Miquel Palau, que és qui publica un article cada mes sobre algun tema, i la col·laboració d'una companya i la meva en aquesta secció d'Haikús, Tankes i més... 

.

Vola la fulla 
remolí vers l'aigua
sura pel mirall.
-qui sap si-

Només la gota
desfà amb els seus cercles
la pau dels arbres.
Les branques esbotzades,
els troncs ben clivellats.
-Carme Rosanas-

Reflex a l'aigua
d'uns arbres que respiren.
Gota que romp.
-sa lluna-

Plora la gota
de rosada matinal.
Cau molt lentament
en son llit humit i fred
bàlsam de ma tristesa.
-qui sap si-

Ondes sonores
entre els arbres arrelen
al mig de l'aigua.
-Xavier Pujol-

Els nens són reis - Delphine de Vigan

Traducció de Jordi Martín Lloret

"Desenes d'adults que havien creat canals amb els noms dels seus fills i que ni tan sols es plantejaven la qüestió de l'exposició o la sobreexposició. I aquests no eren els únics. N'hi havia prou de donar una ullada a les plataformes d'intercanvi de continguts per veure que la noció d'intimitat, per regla general, havia evolucionat profundament. Les fronteres entre l'interior i l'exterior ja feia temps que havien desaparegut. Aquella exposició de si mateix, de la pròpia família, de la pròpia quotidianitat, la recerca del m'agrada...
Avui tot allò era una manera de viure, de ser al món. Un terç dels nens que naixien ja tenien una existència digital. I per tot el món centenars de famílies compartien la seva vida quotidiana amb milions de subscriptors. 
Quantes ecografies es publicaven cada setmana a Instagram o Facebook? Quantes fotos de nens i familiars, quantes selfies? I si la vida privada ja no era res més que un concepte caduc, antiquat, o encara pitjor, una il·lusió?"

Temps de flors

Per un camí amb vistes a Montserrat

I una de les primeres flors que he trobat, amb companyia

Elles també estan acompanyades

Una que no hi pot faltar, la margarida

Temps de roselles

Un pipiripip ben eixerit

                                                     

Si us hi fixeu bé, a part del gallaret, què més hi veieu?

Aquesta imatge no hi podia faltar

                                                                 

Unes campanetes, ben blanques i pures

Entre el verd, surt el lila de les malves

Demanem un desig?

Minúscules però ben unides, fan un bon conjunt

A l'exterior d'una casa, aquest test tan ben cuidat, quin goig

I abans de tornar a casa, una darrera amiga, avui prenent el sol

Doncs avui comparteixo les fotografies d'un camí que faig tot sovint. I ara que és temps de primavera hi ha una bona varietat de flors que el fan encara més atracctiu. Una d'elles, la rosella, ja sabeu té molts noms segons la zona; n'he posat de diferents a cada una de les fotos que he compartit on surt aquesta flor primaveral.

I per acabar, dir-vos que si alguna imatge us inspira per escriure algun text, la podeu agafar lliurement.