 |
| . |
En Manel circula pels revolts que el condueixen a Can Cisteller, masia del segle XVII, actual centre d'informació turística on es poden trobar propostes d'excursions i on es porten a terme activitats d'oci i cultura. Després de conduir sota una boira espessa, els raigs de sol s'han anat imposant i, en arribar al centre, l'astre brilla sobre un cel blau en un dia que serà especial per en Manel.
La jornada transcorre amb normalitat i un cop finalitzada els treballadors s'ajunten en una de les sales de la primera planta de la masia. La projecció d'un vídeo amb diferents moments dels trenta-dos anys de la tasca d'en Manel al centre capta l'atenció de tots.
–Magnífic reportatge, companys! Content d'estar envoltat de bons professionals i millors persones. M'emporto molts bons records i anècdotes –expressa en Manel somrient.
Després d'intercanviar comentaris un altre obsequi l'espera: un telescopi.
–Coneixem la teva afició per l'univers i les estrelles: Sírius, Canopus, Arcturus... –detalla la Mercè, la més jove de la plantilla.
–Caram Mercè, coneixes el món estel·lar? –demana amb admiració en Manel.
–El meu avi era un apassionat de l'astronomia –explica la noia– ell em va transmetre els seus coneixements sobre els cossos celestes i tot el que forma part del cosmos.
–És un regal fantàstic, us estic molt agraït –pronuncia en Manel, visiblement emocionat–. Però el millor, repeteixo, sou vosaltres. Us trobaré a faltar, tot i que us vindré a veure sovint.
–No en tenim cap dubte, can Cisteller forma part de la teva vida –diu en Fermí, un altre dels més veterans.
–Com que tindré més temps vull explorar tots els corriols i escrutar cada racó.
Amb un pica-pica i cava les converses s'allarguen fins més enllà de l'hora de tancament.
El sol s'ha amagat rere les muntanyes i la foscor va guanyant terreny sobre la carretera per on en Manel retorna a casa. La boira torna a imposar-se i a fora el fred és intens, però dins seu l'acompanya un veritable caliu humà.
La meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de febrer.
