Traducció de Margarita Gutiérrez |
Los árboles soportan peor la sed que el hambre, ya que éste pueden calmarlo en cualquier momento. Como un panadero, que siempre dispone de pan suficiente, a través de la fotosíntesis pueden acallar rápidamente las protestas del estómago. Pero incluso el mejor panadero no puede hornear nada sin agua. De la misma manera, los árboles no son capaces de procesar los nutrientes si les falta agua.
Los árboles son seres majestuosos, bajo cuya copa parecemos sólo hormigas en la hierba.
En el mundo de los árboles viejo no significa débil, encorvado o vulnerable, sino todo lo contrario, dinámico y productivo. Así pues, los árboles viejos son claramente más productivos que los jovenzuelos, y en relación con el cambio climático, importantes aliados de la humanidad. Rejuvenecer los bosques para revitalizarlos como mínimo puede considerarse una estrategia que induce a error y como máximo, en términos de la explotación maderera, implica una disminución del valor a partir de cierta edad del árbol. Los hongos pueden producir la podredumbre en el interior del tronco, lo que afecta al crecimiento posterior. Si lo que queremos es utilizar los bosques para combatir el cambio climático, entonces debemos dejarlos envejecer, tal y como abogan las grandes asociaciones de defensa de la naturaleza.
Totalment d'acord en que hem de deixar envellir als arbres (Potser també es podría traslladar a les persones) i no pels beneficis que es veuen ben clars, sinó perquè són més macos com més vells són.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Un bosc d'arbres vells és molt bonic, emociona de veure. I estic amb tu, perquè no trasllardar-ho a les persones també?
EliminaAferradetes, nina.
Acredito que seja um livro muito interessante de ler.
ResponElimina.
Cumprimentos. Feliz fim de semana.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
És un llibre interessant per conèixer més els arbres, el bosc i la natura que ens envolta.
EliminaBon cap de setmana, abraçades poètiques, Ryk@rdo
Vaig llegir aquest llibre fa un temps i em va agradar molt. Aquest any passat vaig llegir el segon del mateix autor i del mateix tema. Al començament també em va agradar molt, la primera meitat està molt bé, però al final es fa meys interessant i avorridot. Els arbres són gegants bons i els hauríem d'estimar més.
ResponEliminaRecordo que quan el vaig començar em va costar entrar-hi, el trobava molt "tècnic", el vaig deixar però el vaig tornar a agafar i llavors m'hi vaig enganxar. És interessant conèixer més a fons tot el que amaguen els arbres, tan necessaris i tan bells.
EliminaHe vist que té altres llibres aquest mateix autor, tots relacionats amb la natura, però de moment no m'he posat amb cap més. Si m'hi poso ja et diré si tinc la mateixa impressió que tu.
Una abraçada gegant, Carme.
I que bonics que són els arbrers vells, com per exemple les oliveres centenàries amb el tronc tan recargolat...
ResponEliminaBon vespre Núria.
Són preciosos els arbres vells, com tu dius les oliveres centenàries fan goig de veure. A l'entorn on visc hi ha un roure centenari. Ara fa temps que no hi vaig, però sempre que passo per allà i el veig és maco d'admirar.
EliminaBon dia, Roser.