Camins de vida

Traducció de Dolors Udina   Vaig preguntar a la Iasmina què volia dir estar tancada en un harem, i em va donar diverses respostes diferents, que òbviament només van servir per confondre'm. De vegades deia que estar tancada en un harem volia dir que una dona havia perdut la llibertat de moviments. Altres vegades deia que un harem significava una desventura, perquè una dona havia de compartir el seu marit amb moltes altres. Per què rebel·larse i canviar el món si no pots aconseguir el que et falta a la vida? I allò que més clarament falta a les nostres vides és amor i passió. Per què organitzar una revolució si el món ha de ser un desert emocional? Un cop alliberades, moltes esclaves estaven massa febles per lluitar, massa espantades per protestar i eren massa pobres per tornar a la seva terra. De fet, no volien res més que una cambra tranquil·la per ajaure's i deixar passar els anys, un lloc on poguessin oblidar la successió absurda de dies i nits i somniar un món mill

Traducció de Margarita Gutiérrez   Los árboles soportan peor la sed que el hambre, ya que éste pueden calmarlo en cualquier momento. Como un panadero, que siempre dispone de pan suficiente, a través de la fotosíntesis pueden acallar rápidamente las protestas del estómago. Pero incluso el mejor panadero no puede hornear nada sin agua. De la misma manera, los árboles no son capaces de procesar los nutrientes si les falta agua. Los árboles son seres majestuosos, bajo cuya copa parecemos sólo hormigas en la hierba. En un puñado de tierra del bosque, se esconden más seres vivos que hombres hay sobre la tierra. En sólo una cucharadita, hay un kilómetro de filamentos de hongos. Todos estos seres actúan sobre el suelo, lo conforman y son imprescindibles para los árboles. En el mundo de los árboles viejo no significa débil, encorvado o vulnerable, sino todo lo contrario, dinámico y productivo. Así pues, los árboles viejos son claramente más productivos que los jovenzuelos, y en r

Del blog de la Carme "Col·lecció de moments"   Il·lusionada i feliç, així em sento per la sortida que faré la pròxima setmana a la cala de Sa Tuna, a Begur. Només l'he vista en imatges, i és d'una bellesa indescriptible. Hi ha llocs ben a prop de casa on no hem estat mai, i Sa Tuna és un d'ells. Però no és només per això que em fa il·lusió anar-hi, sinó que també hi podré visitar una exposició titulada “Col·lecció de moments: Quinze de quinze”. I quins moments són aquests? i de qui són?, us demanareu. Doncs de l'amiga Carme, que té un blog on publica fotografies, aquarel·les i dibuixos acompanyats de poemes i contes. Enguany fa quinze anys que té el blog i ho vol celebrar a Sa Tuna amb aquesta exposició on hi haurà quinze de les seves obres. Ja ho diuen, l'escriptura ens fa imaginar, somiar, viatjar... i ens fa conèixer persones i llocs especials. Amb aquest text fictici participo a la celebració dels quinze anys del blog de la Carme, això no

Jan van Kessel the Elder, 1641-79, Stilleven van insecten en vruchten   20 abril 2022 Avui he començat la formació de “Guia de natura” on ens han explicat el funcionament del curs i totes les sortides que farem. A més, ens han regalat unes llibretes per als apunts. Cada quadern fet amb papers reciclats, cosit a mà i amb unes cobertes inspirades en elements de la natura: jo he triat una portada on hi ha papallones, insectes, una branqueta amb fulles i fruita. La trobo molt bonica, i ja l'estic estrenant amb aquestes primeres línies. Tot just acabo de començar però tinc molt bones sensacions i ganes d'aprendre. Sempre he viscut a pagès, a casa hem cultivat fruites i verdures al nostre hort i tinc moltes ganes de transmetre l'amor per la natura. 29 abril 2022 Ahir vam fer la primera sortida: vam anar a la platja i les seves dunes. Ens van explicar d'on prové la sorra de les platges, les diferències en la textura entre platges del nord i del sud i ens van comentar

. Avui fa deu anys que vaig començar el blog, no va ser aquest sinó el que tenia primer i que vaig actualitzar fins l'octubre de 2020. A partir de llavors em vaig traslladar aquí, eliminant les entrades de l'anterior i traslladant-ne algunes en aquest espai. Des de sempre m'ha agradat llegir i escriure, però és des del maig de l'any 2012 que m'hi vaig posar de forma regular i he mantingut al llarg de tot aquest temps. Algunes èpoques més, altres menys, però amb l'escriptura acostumo a mantenir una constància que amb altres activitats em costa. Ja siguin poemes, haikus, acròstics, relats curts... de tot això n'han sorgit llibres artesans, llibretes i quaderns, tallers, fires, presentacions, recitals... en aquests deu anys han estat vàries les activitats portades a terme al voltant de les paraules. M'agrada mantenir aquest compromís amb l'escriptura publicant al blog, animant també a escriure a tothom qui vulgui mitjançant la proposta Lletres i fil

Fotografia feta a Sant Vicenç de Castellet   La pau desperta ben xopa d'esperança. Els odis moren.   * * * P etits i grans A rreu del món U neixen els cors. . Doncs de moment un haiku i un acròstic per a la proposta Lletres i fils del mes de maig. Us animeu a participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2022/05/lletres-i-fils-maig-2022.html  

. Continuem amb una nova proposta de Lletres i fils , aquest cop amb una fotografia on es pot llegir el mot 'PAU'. Quina història se us acudeix? Algun poema? Una reflexió? Posem-hi una mica de pau?  Cadascú pot escriure el que vulgui i compartir-ho. I per cert aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat el mes passat, fins ara ha estat la proposta amb més participació. Moltes gràcies!  PROPOSTES REBUDES En Pau és obligat a anar al front, on hi passa 3 mesos suportant bombardejos constants. Justament un dia abans de que acabi la batalla és ferit mortalment. Quan arriba la pau en Pau fa dies que descansa en pau. -Xavier Pujol-   Que n'és de bonica la Pau, però hi ha qui no l'ha viscuda mai, ja que des del seu naixement, només ha vist foc de les bombes i ha sentit el seu retronar com si el món s'acabés... Pau per a totom!!! -Roser Algué- · Núria: Pau · Artur: La missió · Salluna: Maleïda nit    · Carme: Envia'm un bocí...