 |
| Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Anna Casassas |
–En realitat no és el temps que passa, noiet.
–Els qui passem som nosaltres?
–Sense nosaltres el temps no tindria agulles.
–I doncs què fa el temps?
–El temps cura totes les ferides. I en fa de noves.
–O sigui que és bo i dolent alhora – vaig comentar.
–Sí, totes dues coses.
(...)
–Aquí el temps gairebé s'ha parat del tot.
–Gairebé del tot. Perquè és impossible amagar-se del temps. Qui juga a amagar amb el temps, només juga a amagar-se d'ell mateix.
«Buscar una criatura que s'ha perdut en un bosc gran deu ser prou difícil», vaig pensar, «però encara deu ser més difícil trobar un nen que s'ha perdut en un somni.».
–Ni jo ni el teu avi podem sortir a córrer pel món i sentir l'escalfor del sol a la cara igual que tu, perquè només som una fantasia. I encara que no hagi estat assegut a la falda del teu avi ni a la de cap altra persona de carn i d'ossos, he estat present a molts dels contes que t'explicava. O has oblidat que el teu avi t'explicava molts contes sobre gnoms i prínceps i palaus alts i blancs on sempre passaven coses emocionants?
