divendres, d’octubre 25, 2024

Ànec collverd

Ànec collverd mascle - Estany de Banyoles - 10/10/2023

Ànec collverd femella - Estany de Banyoles - 10/10/2023

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànec collverd mascle - Jardins Torre Girona - 28/9/2024

Ànecs collverds als Aiguamolls de la Bòbila - Santpedor - 14/10/2023

Nom en català: Ànec collverd
Nom científic: Anas platyrhynchos

L'ànec collverd és un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i 95 cm amb les ales obertes. Habita en rius, rieres, aiguamolls, estanys i grans basses. És dels més comuns i també es pot trobar en zones urbanes com llacs de parcs urbans. 
La femella és de color marronós amb taques, i el mascle té el cap i el coll de color verd, però durant l'estiu canvia el plomatge i el color verd del coll es torna marronós. 
Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d'arbres. S'alimenta de plantes aquàtiques i també de granotes i insectes. 

diumenge, d’octubre 20, 2024

Emboscats - Sergi Monrabà Net


No cal anar lluny per allunyar-se. Tanmateix, si volem creure que una altra manera de viure és possible, no n'hi ha prou amb dir-ho, és necessari experimentar-ho, ser curiosos i provar alternatives al sistema on vivim. Per a nosaltres, l'estada al bosc no només va ser una manera de trencar la quotidianitat i d'experimentar una forma diferent de viure. Per damunt d'això va esdevenir un veritable aprenentatge. Vam obrir els ulls a tot un món que es mostrava davant nostre i que, fins al moment, havia romàs ocult.


La societat de consum ens domina amb l'estímul positiu, i això fa que a vegades consumim sense plantejar-nos quins efectes pot tenir comprar un producte determinat. Evidentment és impossible ser totalment conseqüents amb tot el que comprem; ara bé, és important que si més no intentem prendre consciència d'on provenen aquests productes i que procurem que siguin de proximitat alhora que mirem de reduir el consum superflu. 


Durant el mes del bosc, passàvem llargues estones callats, asseguts a la vora del foc sense fer res, absolutament res. I no era perquè no hi hagués feina, al contrari, sempre hi havia coses per reparar, llenya per recollir o aliments per recol·lectar. No obstant això, ens permetíem el luxe de parar. Avorrir-se és una forma necessària de ser al món. És una manera de dialogar amb el jo interior i de deixar anar la ment. 


La salut de l'ànima passa per estar més en contacte amb la natura. I no és una qüestió purament espiritual, només el fet de respirar immers entre arbres té infinitat de beneficis per a la nostra salut física.

dimarts, d’octubre 15, 2024

Retorn


Després de molt de temps sense passar per aquí torno a actualitzar. La veritat és que em vaig plantejar deixar d'actualitzar durant un temps, no volia anar-me'n sense dir res, però els mesos van anar passant i això va quedar abandonat.

Amb alguns ens hem anat seguint a Instagram, i tot i que també m'agrada actualitzar allà, prefereixo el blog: perquè es pot tenir tot classificat, va més bé buscar per temes i també perquè aquí hi ha més proximitat; les xarxes socials sovint les trobo fredes, distants, amb comptes gestionats per gent que només té la finalitat d'acumular seguidors i "m'agrades".

Doncs bé, m'hi torno a posar amb les actualitzacions de forma puntual: compartint frases i fragments de llibres, textos propis... i hi afegeixo l'apartat de fotografies d'espècies de la natura (ja hi ha algunes actualitzacions fetes el mes passat). Quan passejo per boscos o camins m'agrada fotografiar aquells ocells que trobo, flors, papallones (difícils de captar aquestes últimes), i m'agrada saber quina espècie són.

Amb ganes de llegir-nos i compartir comentaris novament no m'allargo més per avui.
Gràcies a tothom qui continua mantenint vius aquests espais.