Que Al·là em perdoni - Laila Karrouch

.

Les taules eren plenes de nois i noies amb la vista clavada al mòbil. Entre mos i mos, feien anar els dits sobre la pantalla com desesperats. Ningú no parlava amb ningú. Em vaig preguntar a mi mateixa si tenia sentit aquella companyia si, al cap i a la fi, acabaven envoltats de la seva pròpia soledat.


– No vull jutjar una cultura que desconec ni caure en prejudicis; tenia una idea errònia sobre la dona marroquina. Pensava que éreu poc sociables. Ja saps, la tele ens ven molta merda. Ens creiem el que ens mostra i fiquem a tothom al mateix sac. I critiquem com si els catalans fóssim perfectes. (...)

– (...) Al revés també passa. Nosaltres també tenim prejudicis. Ens pensem que la vida dels catalans és fàcil, que tenen la vida solucionada, i no és així. Seria molt bonic que la gent es parlés sense fronteres i amb respecte. Obrir-nos més i no ser tan reservats, perquè cada cultura és especial i única.


Ja feia molts dies que havia deixat de fer bondat. Què era la bondat? Renunciar a tot el que volia i no podia fer? Fer feliç els altes ignorant la meva pròpia felicitat? Abans que la meva moral s'interferís entre el que és bo i el que no, la vaig ignorar, com acostumava a fer últimament. Només desitjava escoltar el meu interior, aquella preciosa melodia que em despertava l'amor.

En aquesta vida tot és tan complicat! L'home és complicat, l'ésser humà és repugnant. T'imagines un món igualitari? Un món únic amb una única religió? El respecte, aquesta seria la creença de tots. Sense prejudicis ni rebuig, sense odi ni ràbia.


Comentaris

  1. Signo la darrera frase, sense deixar de banda les anteriors.

    Retalls d'un llibre interessant. Gràcies!

    Aferradetes de nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Signem totes dues per un món així, tenint en compte tot l'anterior, seria bonic i el món un lloc millor on cada persona s'hi sentís a gust i en pau.

      Aferradetes de nit per tu també.

      Suprimeix
  2. "L'amor tot s'ho val" cantava la Maria del Mar Bonet en una cançó original d'Stevie Wonder traduïda pel Pi de la Serra al català.
    El que no sabem és quan arribarà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. He anat a buscar la cançó i l'acabo d'escoltar, bonica veu la de la Maria del Mar Bonet i bonica la cançó. 'L'amor ha guanyat', diu una estrofa. Tant debò aquest dia arribi.

      Suprimeix
  3. Tot seria més fàcil o menys complicat, si s'escoltés més a l'altre i comprendre la seva realitat, en lloc de posar barreres . La diversitat és riquesa !.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Completament d'acord amb tu, Artur! La diversitat suma i enriqueix, a vegades costa entendre-ho, segurament a causa de pors, però si les deixem anar i ens obrim més tothom té alguna cosa per aprendre.

      Suprimeix
  4. Són fragments del llibre? Doncs segur que és molt bonic, miraré de trobar-lo.
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tots són fragments del llibre. Espero que puguis trobar-lo i el gaudeixis, a mi m'ha agradat. Suposo que a qualsevol llibreria el deuen tenir.
      Bon vespre, Roser, petonets.

      Suprimeix
  5. No deixa de ser una utopia que l'amor i el respecte guanyin, però no la podem abandonar mai... és l'única salvació de l'ésser humà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, és una utopia en la qual no podem deixar de creure-hi, és l'únic camí per aconseguir un món millor per a tothom...
      Bon vespre, Carme

      Suprimeix

Publica un comentari