dijous, de març 20, 2025

Lletres i fils - Març 2025


Avui comença la primavera i amb ella el retorn de Lletres i fils que, tal com vaig comentar, sortirà a l'inici de cada estació. 
I la proposta ve amb una imatge ben primaveral, extreta del llibre El gran llibre dels nostres boscos, amb text i il·lustracions de Blanca Millán.
Es pot escriure el que es vulgui i de l'extensió que es vulgui a partir del que us inspiri aquesta imatge.

Som-hi doncs, us animeu a participar-hi?

dilluns, de març 10, 2025

A l'esmorzar | Relats conjunts

Zinaïda Serebriakova, 1914, За завтраком

Com cada dissabte en Pol, la Mar i en Roger es troben a casa d’algun d’ells per esmorzar, xerrar i idear plans de tot tipus. Tots tres són amics de l’escola, i passen bones estones tant a classe com fora d’ella. Avui són a casa d’en Pol i la conversa que tenen és prou significativa.
Què voldreu ser de grans? comença demanant en Pol Jo ho tinc molt clar: biòleg, com la mare. M’encanta el món dels animals i les plantes.
A mi l’assignatura que més m’agrada és la de dibuix diu en Roger Podria dibuixar animals i plantes i els podries fer servir per la teva feina, Pol.
I tu, Mar què hi dius? Què t’agradaria ser de gran? demanen tots dos alhora.
A mi m’agrada explicar històries diu la Mar amb timidesa, és la que menys parla de tots tres sempre.
Pots ser periodista doncs li fa en Pol.
El que m’agrada és escriure i explicar històries sobre animals, i plantes, i arbres, i flors...diu la Mar emocionada– a casa tinc molts llibres sobre natura, boscos, mars i rius, m’encanta llegir-los.
Ostres doncs podríem crear alguna cosa, no trobeu? proposa en Pol A veure, tu Roger dibuixes, la Mar pot escriure una història a partir dels teus dibuixos i jo explico la part de ciències.
I quin nom li podem posar a la nostra empresa? demana entusiasmat en Roger.
Mmm... i si en pensem un i votem el que més ens agradi? -suggereix en Pol.
Sí! Va, la setmana que ve, que esmorzarem a casa meva, hem de dir tots un nom i triarem diu la Mar.
La mare d’en Pol, que ha sentit tota la conversa mentre els serveix l’esmorzar, també hi diu la seva.
Apunteu maneres, eh! Sembla que teniu les coses ben clares!
Mare, ja saps que vull fer el mateix que tu, sempre t’ho he dit. I si a més tinc col·laboradors que són amics meus serà fantàstic -expressa en Pol mentre es beu un got de suc de taronja.
En Roger es va menjant la sopa, però ja està pensant quin serà el seu proper dibuix. La Mar, que no té gaire gana, pensa quina història escriurà. I en Pol ja pensa en un nom per a la seva empresa.
Entusiasme, innocència, il·lusió. Que aquestes ganes de crear les porteu sempre dins, i feu el que feu quan sigueu grans, que la creativitat us acompanyi d’una manera o altra -expressa finalment la mare d’en Pol.


La meva aportació a Relats conjunts del mes de febrer:
Relats conjunts: A l'esmorzar

dissabte, de març 08, 2025

La filla de la bòbila - Ascen Capel

Una novel·la inspirada en la primera dona que va conduir un camió a les comarques de Lleida. Una història ambientada en una bòbila durant uns anys en què ser pionera significava enderrocar els murs d'un món d'homes. 

Les peces d'argila s'amuntegaven al pati de la bòbila, endreçades en pilones que creixien o minvaven segons el dia. Eren de diferents mides i formes, i també n'hi havia de diferents colors. A més de les teules, hi havia maons, totxos, cairons, rajoles, pitxolins, toves, barretes i mitjans. El pare deia que les peces són com les persones, cadascuna és diferent i fa un servei que no pot fer l'altra.


Hi ha la gent que vol una vida millor i es reuneix i es planta i fa la revolució en contra dels patrons opressors. Jo no m'hi assemblo, al pare, sempre fent fenya, fenya, fenya... Ell és un patró, petit, però patró i els obrers tenen drets i cal canviar-ho tot. (...) Les paraules «vaga», «patró»«obrer», «lluita» i «revolució» corrien de boca en boca i al bar de la fonda sovintejaven opinions encontrades que, a vegades, acabaven en batusses i baralles.


Em vaig estirar boca amunt per admirar el cel, clar. Avui podria veure la posta de sol, amb tots els tons de vermells i grocs, i amb sort la lluna, al capvespre, a l'altre cantó. I això sí que m'emocionava com quan era menuda, i em feia adonar que potser la vida era això, anar-me acomiadant de persones que li donaven sentit per quedar-me amb mi mateixa, amb qui de ben segur hauria de conviure sempre, la dona forta que volia seguir també el seu camí i triar-lo mentre gaudia del cel immens, i que saludava amb la mirada unes orenetes que el travessaven, xerrotejant.

dijous, de febrer 27, 2025

Garsa

Anella Verda de Terrassa (abril 2024)

Lleida (novembre 2024)

Lleida (novembre 2024)

Sant Vicenç de Castellet (novembre 2024)

Nom en català: Garsa
Nom científic: Pica pica 

La garsa és una espècie d'ocell de la família dels còrvids. És resident durant tot l'any a la nostra zona i s'adapta a tot tipus d'hàbitats. És de color blanc i negre, amb irisacions de to blau o verd a les vores de les ales i la cua. És un ocell molt sociable, a l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i l'hivern s'aplega en estols més grans. 
S'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, fruita en general, patates i pastanagues. És molt adaptable pel que fa a l'alimentació. 
Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals, situat habitualment a la capçada d'un arbre, però de vegades també entre matolls.

FONT: VIQUIPÈDIA

PD: Un constipat m'ha deixat ben baldada durant una setmana, entre tos i cansament. Avui és el primer dia que he tornat a treballar, encara a mig gas. Aniré passant pels vostres blogs i responent comentaris de mica en mica.

dissabte, de febrer 15, 2025

Bambi. Història d'una vida del bosc - Felix Salten


El bosc tornava a cantar amb mil veus, el sol penetrava amb amplis raigs entre les capçades, la claror s'escampava arreu, el fullatge començava a marcir-se; a dalt, en l'aire, cridaven els falcons, i aquí, molt a prop, un picot reia. En Bambi se sentia amenaçat per una cosa obscura, no entenia com els altres podien estar tan alegres i despreocupats, si la vida era tan difícil i perillosa. 


Un vespre, després de llamps i trons i tempesta, el cel resplendia blau, net per la pluja, i il·luminat pels raigs del sol de la posta. En les capçades dels arbres del voltant cantaven les merles, els pinsans refilaven, en els matolls xiuxiuejaven les mallerengues, a l'herba i sota els arbusts, a terra, sonava el grallar metàl·lic i trencat dels faisans en crits breus, el picot reia fort i els coloms parrupaven amb un neguit profund d'amor. 


Cal estar sol, li havia ensenyat l'Ancià feia temps, quan en Bambi encara era una criatura. I l'Ancià li havia revelat molts coneixements, molts secrets. De tots els seus ensenyaments, el més important havia estat aquest: cal estar sol. Quan hom vol ser conscient de si mateix, quan es vol entendre l'existència, quan es vol arribar a la saviesa, cal estar sol.

dimecres, de febrer 05, 2025

Corb marí gros

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (febrer 2024)

Riu Cardener, Manresa (març 2024)

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (desembre 2024)

Riu Llobregat, Sant Vicenç de Castellet (desembre 2024)

Nom en català: Corb marí gros
Nom científic: Phalacrocorax carbo 

Els corbs marins són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria tenen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies tenen plomatge blanc i negre. Moltes espècies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc. El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes.
Són ocells costaners, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Tots són pescadors, se submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, en profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Niuen en colònies, arbres, illots rocallosos o penya-segats.
Als Països Catalans se n'observen dues espècies: el corb marí gros, com a hivernant molt comú, i el corb marí emplomallat, com a sedentari més freqüent.

FONT: VIQUIPÈDIA

· En aquesta altra entrada també esmento els corbs marins:


divendres, de gener 31, 2025

El bosque - Anne Sverdrup-Thygeson


¿Es la muerte distinta en el bosque? Allí no se esconde ni se reprime ni se oculta. La decadencia y la descomposición son una parte como otra cualquiera. Desde una perspectiva individual, la muerte es el final, pero desde la perspectiva del ecosistema, también es un comienzo. El reciclaje de materia orgánica constituye la mitad del ciclo de la vida y es la base imprescindible para que se genere vida nueva.
¿Podemos sacar algo de todo esto? ¿Una relación más ecológica con el mantenimiento, la descomposición y los desperdicios? ¿Tal vez algo que pudiéramos aprovechar cuando pasemos de la economía lineal, de usar y tirar, a una economía circular, donde los desechos se convierten en recursos?


Por desgracia, los humanos podemos dejar los finísimos mecanismos de la naturaleza fuera de juego cuando nuestra huella ecológica se vuelve demasiado grande. Si construimos y fragmentamos hábitats más allá de aquello a lo que las especies están adaptadas de manera natural, sus adaptaciones para hacer frente a la rareza dejarán de funcionar. Si hay demasiada distancia entre las «islas» de bosque natural en un «océano» de bosque de producción, las especies naturales especializadas no llegarán a los bosques donde podrían vivir. Así, esas especies especializadas acaban desapareciendo del bosque.


Me encantan esos árboles viejos. Tienen algo magnífico que me tranquiliza y me hace feliz, que me hace pensar de otra manera. Y justo los árboles y los bosques viejos han demostrado ser importantes en los estudios científicos que buscan saber qué tipo de bosques tienen mejores efectos para la salud.
Hay investigaciones que demuestran que estar en el bosque es bueno para la salud mental. Disminuye la frecuencia cardíaca, la presión arterial y el nivel de estrés. 


Es evidente que tiene que haber conflicto para que avance el relato. Los idilios y la armonía no venden bien. Aun así, igual nos vendría bien tener novelas que nos hablen de una sociedad en la que nos gustaría vivir, para que la lectura no solo sea decadencia y tristeza, sino que también nos permita pensar en aquello a lo que deberíamos aspirar. Para que podamos imaginarnos más fácilmente el futuro bueno y verde que aún podemos crear. 

diumenge, de gener 26, 2025

26 de gener - Dia Mundial de l'Educació Ambiental


Avui, dia 26 de gener, se celebra el Dia Mundial de l'Educació Ambiental, una eina necessària per a generar consciència i educar en valors de respecte i estima cap a la natura, una eina que cada dia ha de ser present a la nostra vida per aprendre, ensenyar i actuar a favor del medi ambient. 

Com els llibres i l'escriptura, que des que era petita m'han acompanyat, la cura cap a l'entorn sempre m'ha despertat interès i curiositat. Motivada per aquest interès, fa tres anys vaig fer una formació en Educació ambiental que m'ha servit per ser encara més conscient de la situació que estem vivint a nivell climàtic i per transmetre els valors i la necessitat de disposar d'una educació que tingui en compte la cura, el respecte i l'estima cap al planeta, a més de generar accions de canvi per a minimitzar el nostre impacte ambiental.
Recordo que una activitat de la formació va ser la proposta de fer un dibuix sobre què significava per a nosaltres l'educació ambiental. Com que dibuixar mai no se m'ha donat bé, vaig recórrer a les paraules i vaig escriure un acròstic, definint el que és per a mi l'educació ambiental. 


Vull compartir també tres haikus que vaig escriure fa un temps a partir d'aquests dibuixos que hi havia en una paret aquí al poble, a Sant Vicenç de Castellet.  


Plora la Terra,
fums de cotxes l'ofeguen.
Canviem els hàbits.



Cuida el planeta
deixa bones petjades
arreu on vagis. 



Mou-te en bici,
de flors omple el paisatge.
Olora la vida!


Crec que va ser l'estiu passat que aquests dibuixos es van esborrar. A la paret on eren s'hi pot pintar el que es vulgui, i ara el que hi ha són guixades amb missatges de molt mal gust, i alguns dibuixos que a mi no m'agraden gaire. Preferia aquests altres, per això en vaig crear aquests haikus que m'hauria agradat veure escrits a sota o al costat dels dibuixos, d'aquesta forma s'hauria reforçat el missatge que transmetien. Malauradament això ja no podrà ser. 
Tot i així, tant els haikus com l'acròstic els vaig incloure en el llibre 'Camins de vida', a l'apartat de textos de la natura. 

I això és el que he volgut compartir en aquest Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Per part neva sempre intento generar consciència ambiental, llegir llibres i articles de divulgació i fer aquells canvis que són a les meves mans per a deixar un món millor, un món on tots els éssers, persones i animals, tinguem l'espai en les millors condicions possibles per a viure.