Tieta | Lletres i fils

 

.

T'estimarem
I et recordarem sempre
En els nostres cors seràs.
Tieta. Mare. Germana.
Avia. Amiga.

La setmana passada va morir una tieta meva, germana de la meva mare. Al llibre de records del tanatori hi vaig deixar aquestes paraules, les que em van sortir en aquells moments. Ha estat un cop molt dur per a tots, una mort sobtada que ha arribat massa aviat (68 anys), no tinc més paraules encara i és que costa tant de creure... 
Temps, temps per anar-ho assimilant i deixar que el dolor vagi minvant i recordar, amb un somriure, tots els moments compartits.



Comentaris

  1. Homenatge sentit que molts elogis. La pèrdua d'algú estimat per a nosaltres sempre és dolorosa.

    .
    Salutacions cordials
    .
    Pensaments poètics i somnis desperts
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quan perdem a una persona estimada ens deixa una tristesa i dolor immens.

      Moltes gràcies per les teves paraules, salutacions.

      Elimina
  2. Moments de gran tristesa i dolor interior. Les teves paraules seran un elogi per Ella i un escalf per vosaltres.
    Una abraçada ben forta per vosaltres !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són moments molt difícils en què et preguntes "per què"? I ho trobes tan injust...
      Però no s'hi pot fer res, acceptar-ho i anar-ho superant mica en mica.

      Moltes gràcies, Artur, una abraçada!

      Elimina
  3. Dins els cors de molta gent, anirà fent amb el seu record.
    Unes paraules sentides que ben segur les sabia .
    Descansi en pau.

    Aferradetes ben fortes, per a tu i tota la família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, serem molts els qui ens portarem sempre el seu record dins nostre.
      Les paraules també són una gran ajuda per aquests moments.

      Gràcies per les teves aferradetes, unes quantes per tu també.

      Elimina
  4. Una abraçada d'acompanyament, Núria!
    No puc evitar de pensar que la teva tieta era més jove que jo, per tat, sí, massa jove per morir.
    Les paraules sempre ens consolen una mica. Aquest teu poema deixat al llibre dels condols és una petita carta per a ella, que des d'on sigui potser li arribarà. Però li arribi o no, ens serveix per a nosaltres que ens quedem. Poder dir el que sents, ajuda.
    T'ha sortit un acròstic preciós i ben autèntic.
    Una altra abraçada de comiat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves abraçades, Carme, són virtuals però les sento i són molt necessàries en aquests moments.
      I sí, massa jove per morir, no tocava encara, és el que més hem dit aquests dies a casa. Però no hi podem pas fer res, anar-ho acceptant, cadascú al seu ritme, i deixar que el dolor i la tristesa vagin passant.
      I com bé dius les paraules sempre són una forma de consol, ens ajuden a portar-ho una mica millor i deixar anar allò que tenim dins.
      Gràcies de nou Carme, una abraçada més.

      Elimina
  5. Em sap greu Núria, També era m´s jove que jo...Quan algú que estimem ens deixa, hi ha una frase molt adient que diu: No ploris perquè l'has perduda, dona gràcies pel temps que n'has pogut gaudir...

    Una abraçada de condol, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser. Conec aquesta frase, i és cert, hem de sentir agraïment per haver conegut a qui hem perdut i per tot el que hem compartit, ara encara és massa d'hora però arribarà el dia en què el seu record no serà dolorós.

      Un petó Roser, gràcies de nou.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada