Avui la vida... | Escriptura i els Quatre Elements

Imatge extreta de la web Pixabay

Avui la vida m'ha deixat
dutxar-me amb aigua calenta i sabó,
dormir sota sostre, llevar-me,
sortir abrigada al carrer
i anar a treballar.

Avui la vida m'ha deixat
tenir menjar a taula,
prendre un te amb menta
en una pastisseria
i assaborir el gust d'uns dolços.

Avui la vida m'ha deixat
gaudir de la mirada
i les carícies d'un gos,
notar l'escalfor del sol d'hivern,
passejar per un bosc 
i contemplar els arbres nus
tot abraçant-me als seus troncs.

Avui la vida m'ha deixat
llegir les paraules d'un llibre,
escriure en un quadern
i en espais digitals
compartint textos
i intercanviant mots
amb persones d'arreu.

Avui la vida m'ha deixat
viure envoltada de molt més
que necessitats bàsiques.

Un altre poema sorgit en el Taller "Escriptura i els Quatre Elements", de Pilar Llompart de "Escritura de interior". Un taller per conèixer-nos a través de l'escriptura i com els quatre elements (foc, terra, aire i aigua), formen part de nosaltres i com hi són presents. Aquest forma part de la proposta 'Abundànica' referent a l'element Aigua. A partir de la frase 'Avui la vida m'ha deixat'... escriure sobre què és el que ens ha permès la vida avui per agrair i prendre consciència de les petites coses que formen part del nostre dia a dia i que omplen el nostre interior.



Comentaris

  1. Hoje a vida me deixou ... ler tão brilhante e profundo poema
    .
    Saudações cordiais
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Saber aprofitar i gaudir tots els bons moments que es presentin.

      Elimina
  3. Les petites coses, siguin o no bàsiques, ens van omplint dia a dia.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val la pena valorar totes aquestes petites grans coses que ens van omplint.

      Aferradetes, bonica

      Elimina
  4. La vida cada dia ens deixa petites coses que hem de saber gaudir, la llástima és que a molts , només els deixa penuries, por, fam, i fred... només cal mirar la corrua de persones obligades a dixar la seva llar!
    Bona nit, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt trist que hi hagi persones que no tinguin ni el mínim per viure, i si a sobre n'hi ha que de marxar obligades perquè els qui tenen poder volen més poder i tenen set de matar és horrorós.
      Per això em va sortir aquest poema, perquè com bé dius cal agrair el que tenim i valorar les petites coses que podem gaudir. A vegades ens queixem per allò que ens falta i no sabem valorar prou el que tenim.

      Petonets, Roser

      Elimina
  5. Quina sort que tenim, quan la vida ens deixa fer tantes coses! I quin tresor, l'aigua!
    Un text molt bonic i com d'agraïment. L'agraïment ens omple i ens fa molt de bé.
    Abraçades, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no en som prou conscient o no ho valorem prou allò que tenim i de tot allò que podem gaudir. Com li deia a la Roser, he volgut fer aquest poema pensant en totes aquestes elementals coses que són al nostre abast, i que malauradament hi ha moltes persones que ni un lloc on viure tenen...
      És important agrair cada dia i valorar tot el que podem fer.
      Abraçades, Carme!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada