Amagades dins del meu cor... | Escriptura i els Quatre Elements

Imatge extreta de la web Pixabay 

Amagades dins del meu cor
hi ha una petites llavors
d'amor i pau que alimento
per poder compartir.

Amagades dins del meu cor
hi ha unes petites llavors
de paraules per escriure
i sentiments per expressar.
 
Amagades dins del meu cor
hi ha unes petites llavors
de somnis i desitjos,
una fam inesgotable
per créixer interiorment
i superar obstacles.
 
Amagades dins del meu cor
hi ha unes petites llavors
de paciència, perserverança
i una força interna nascuda
des de les arrels més profundes.
 
Amagades dins del meu cor
hi ha unes petites llavors
que cal que cuidi
respectant tots els seus cicles,
que deixi reposar per renovar-se
i tornar a renéixer.
 
Amagades dins del meu cor
hi ha paraules, somnis
i esperances que alimentades
amb paciència i constància
fan créixer les llavors
d'amor i pau que tots necessitem
per viure en un món millor.

Un altre poema sorgit en el Taller "Escriptura i els Quatre Elements", de Pilar Llompart de "Escritura de interior". Un taller per conèixer-nos a través de l'escriptura i com els quatre elements (foc, terra, aire i aigua), formen part de nosaltres i com hi són presents. Després del poema per a l'element foc, aquest ha estat escrit per a l'element terra a partir de la proposta 'Una petita llavor', descobrint quines són les petites llavors que habiten al nostre interior a partir de la frase: "Amagades dins del meu cor hi ha unes petites llavors..". Igual que amb la proposta del foc la clau ha estat escriure deixant que sortís el primer que vingués, connectant amb allò que hi ha al nostre cor.

Comentaris

  1. Molt ben escrites les petites llavors que amagues dintre el teu cor.
    Crec que per a què el món sigui millor, totes aquestes llavors que portem tan amagades, haurien de créixer i sortir cap a l'exterior.

    Aferradetes dolcetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, cada un de nosaltres hem de posar-hi de la nostra part per cultivar aquestes llavors perquè puguin créixer i sortir cap a fora. Tant debò fos així.

      Moltes gràcies nina, aferradetes per a tu.

      Elimina
  2. Unes llavors precioses com el poema...

    Costa de veure com, des de les nostres llavoretes d'aquestes coses tan necessàries, tan boniques i que canviarien el món si s'estenguessin, podem fer-ho realitat, però per més que costi no hauríem de deixar de creure-ho. NI deixar d'intentar-ho cada dia.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa molt de creure-hi, sí, ens sembla impossible. Malgrat tot penso com tu, no podem deixar d'intentar-ho encara que l'entorn i les circumstàncies no hi ajudin, i si som capaços de veure que tots tenim aquestes llavors dins, hem de fer tot el possible per fer-les créixer i estrendre-les.

      Una abraçada, Carme

      Elimina
  3. Preciós aquest poema, totes les estrofes tenen algunes paraules que se'ns endinsen al cor...I aquí, amb molt d'amor, les veurem créixer...
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser, m'alegro que t'agradi. No podem deixar de creure que l'amor i les paraules poden fer canviar el món...
      Petonets.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada