Tardor - El temps de les curacions


.

Després de l’estiu, aquest temps d’abundància d’experiències, arriba la tardor. A poc a poc, tranquil·lament, les energies decreixen, les cremors “s’ofeguen”, allò que funcionava sense esforç és més laboriós. És el temps de les últimes collites, dels últims banys de sol, de les resplendors vermelles, grogues i ataronjades. El temps en què, si portes a terme massa activitat sense tenir en compte tota l’energia que has gastat, et fas mal, t’esgotes.
Ara és necessari el foc, que es llança sobre la tardor. Sembla que la naturalesa desitgi cremar en una gegant foguera d’alegria per anunciar la seva gran transformació. Última ronda. Aviat, l’inici del gran repòs. 
No hi ha cap necessitat de veritables flames. Amb el vent que xiula entre els houppiers (*) n’hi ha prou per generar l’ondulació dels vermells, els grocs i els taronges, mentre fa crepitar les branques exhaustes per aquest pes sostingut des de l’inici de la primavera. Un cansament molt comprensible.
Ara, aquest foc s’apaga a la vista. El bosc sencer cal que cremi, netegi, incineri allò que ha experimentat. És el temps de la transmutació en mode decreixement. Aviat no hi haurà prou llum per mantenir el procés de fotosíntesi, ni prou pressió per enviar la saba cap a les copes dels arbres. Branques als núvols, ara molt altes.
Potser també cremin les tristeses, els enutjos i altres pors del món, allotjats junt a les nervadures. No és fàcil deixar les fragàncies d’una estació tan bonica, no és fàcil sentir com s’esgota l’onatge de la saba, no és fàcil abandonar.
Tot i així, les fulles brillen per darrera vegada amb aquesta impetuositat de vida que anima els moribunds just abans que s’apaguin. Separació anunciada.

(*) La paraula houppier designa el conjunt de branques, ramificacions i fulles que es troben per sobre de la primera gran corona de branques de l’arbre.

Fragment del llibre “La saviesa dels arbres” de Vincent Karche

Vols escoltar el fragment? Ho pots fer en el següent vídeo: 


Comentaris