Amb mal peu: una visita accidentada a Mura

Podria ser el títol d'un relat fictici el d'aquesta entrada, però resulta que no ho és, és un relat real. 

Després de molt de temps sense anar a Mura (comarca del Bages) i amb moltes ganes de tornar-hi perquè és un poble encantador, finalment ahir divendres vaig decidir passar-hi el dia. Però la visita va ser curta: quan feia poc que havia arribat i mentre passejava pels seus carrers empedrats, vaig ensopegar i em vaig torçar el peu; de seguida se'm va començar a inflar el turmell i ja vaig veure que la cosa no pintava bé. Així que retorn cap a Manresa i directa cap a urgències. Allà em van confirmar que tenia un esquinç al turmell. Malgrat tot, i després d'anar avui al fisioterapeuta, no és gaire greu. Així que uns dies de repòs i a deixar que faci el seu curs.
 
Un retorn a Mura poc reeixit, però sense perdre les ganes de tornar-hi. I abans que em fes mal vaig poder fer algunes fotos que comparteixo a continuació. Un poble que recomano visitar, vigilant on poseu els peus (a Mura i a qualsevol lloc, sempre).
 

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Església de Sant Martí

Comentaris

  1. No m'estranya gens que ensopeguessis amb aquestes fotos que has fet. Entre les meravelles que anaves mirant se't va oblidar mirar a terra. 😉
    Deixant de banda la broma, espero que el turmell no et doni molta guerra i que ho prenguis amb molta paciència. Descansa!

    Aferradetes ben dolces, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquests paisatges t'oblides de mirar a terra i després passa el que passa, hehe. Més val agafar-s'ho amb humor, i tant que sí!
      I sí, ara toca paciència, aprofitaré per llegir més, escoltar música... no m'avorriré pas, i deixar que faci el seu curs per tornar a la rutina diària :)

      Gràcies bonica i aferradetes dolces per tu també.

      Elimina
  2. Mura mereix un munt de visites. Jo només hi he estat dos o tres cops amb anys de separació entre mig. Toca tornar-hi.

    Cuida't molt i fes bondat amb el teu turmell. Que descansi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poble encantador, val la pena visitar-lo uns quants cops i conèixer-ne cada un dels racons. Jo no hi anava des d'abans de la pandèmia, i això que visc a prop, però ja fa temps que no tinc cotxe i depenc d'algú per anar a segons quins llocs.

      Gràcies Carme, faré repòs, de fet ja n'estic fent, i a cuidar-se!
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Mura és preciós. Fa dècades que no hi he tornat. Vas tenir mala sort. Jo ta,bé em vaig esquinçar un turmell i sé el dolor que fa.
    Espero que et recuperis bé i que quan hi tornis puguis gaudir de nou aquest bell poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, va ser mala sort, em va passar a Mura com em podia haver passat a qualsevol altre lloc. D'esquinços me n'he fet uns quants, als dos turmells, i ja sé el que és... aquestes coses volen descans.

      Gràcies i per descomptat que hi tornaré, per fer la pau, hehe. Passejar per un poble tan preciós omple de calma. Espero que hi puguis tornar algun dia també, val la pena.

      Elimina
  4. Un lloc que també m'agradaria visitar ! Et desitjo que milloris ben aviat i això quedi com una anècdota més :)
    Bona setmana i a fer bondat !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l recomano Artur, és un poble molt bonic, si un dia hi pots anar t'agradarà.
      I sí, espero recuperar-me aviat i tornar a la "normalitat". I una anècdota més per explicar.
      Bona setmana per tu també!

      Elimina
  5. Ja fa temps que no hi he estat, és el que té una casa de turisme rural que és una cova, oi?
    Jo el trobo molt bonic, malgrat hi ha una dita molt antiga , que no en sé l'origen que diu:
    Mura , Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort...( Ves per on)
    Petnets Núria, a veure si ens hi trobem algun dia, fent alguna caminadeta.





    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la casa del Puig de la Balma, hi ha un museu també i un restaurant.
      I el poble és molt bonic, sí. De fet, els tres pobles ho són, els de la dita que has escrit: a Talamanca hi ha un castell i Rocafort és el més petit de tots però també té un encant especial.
      A veure si algun dia ens hi veiem per allà doncs. Petonets, Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada