Temps de roselles, temps de flors

 
Caminada pel voltant de camps ben verds i plens de pipiripips, així en diem de les roselles al Bages, aquesta flor típica de la primavera que es pot anomenar de diferents maneres segons el lloc: badabadoc, gallaret, quiquiriquic, paparota... i vosaltres, com en dieu?
Comparteixo doncs fotografies de pipiripips, arbres, camins... una bona passejada per l'entorn amb bones vistes i la companyia dels ocells cantant a les branques dels arbres, el brunzit dels insectes i el so de l'aigua del riu.
 
 
. 
.

.

. 

Fàbrica dels Carburos - Castellgalí

.

Pipiripips i el pont del tren dels 'Catalans' al fons

.

Una pausa a sota d'uns arbres

Vistes des de sota els arbres

.

.

La "fàbrica cremada"

La "fàbrica cremada"

.

.

.

 


Comentaris

  1. Quines fotos tan boniques, algunes amb Montserrat a l'horitzó...Jo que ja saps que també sóc del Bages en dic roselles o quiquiriquics...Jo penso que el nom varia més per pobles que per comarques...Jo, avui he fet un bon passeig per Collserola, però no he fet fotos, feia un dia esplèndid i he rigut perquè hi havia un noi que anava corrent i de tant en tant es parava i es feia "selfis"...Jo li he dit si eren records per a la posteritat i m'ha dit que si no ensenyava les fotos, els seus amics no es creien que hagués anat a còrrer per la muntanya i em rigut molt!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des d'aquí Montserrat es veu des de moltes bandes i sempre és bonica de mirar. I sí, és veritat que va més per pobles que per comarques ara que ho dius, perquè m'has fet recordar que a Terrassa en diuen paparotes i a Sabadell badabadocs, i són de costat, hehe.
      Que bé que anessis Collserola i gaudissis d'un dia esplèndid i a més riguessis amb el noi que es feia selfis! A mi m'agrada molt fer fotos, però de selfis no me n'acostumo a fer, prefereixo retratar els paisatges.
      Petonets, Roser

      Elimina
  2. M'agraden molt les teves fotos. Les roselles sempre són maques de veure, tenen un color preciós i viu i alegre. Els meus pares eren de Roda de Ter i sempre a casa en dèiem un nom compost: gallgalleret, (no sé si s'hauria d'escriure amb guió o no) encara que algunes vegades, també, galleret a seques. Estic escoltant la sardana que fa honor al seu nom, ja que també és molt alegre. Se me n'hi van els peus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Les roselles alegren els camps a la primavera amb el seu color tan viu, val la pena gaudir-ne perquè hi són poc temps. També l'he sentida aquesta paraula, gallgallaret, però com tu desconec si s'hauria d'escriure amb guió o no, la qüestió és que es pot dir de moltes maneres, una única flor, molts noms.
      I mentre pujava les fotos em va venir a la memòria la sardana amb el títol, la vaig buscar i vaig pensar la posaré. Jo que n'havia ballat també se me'n van els peus en sentir-ne a vegades.

      Elimina
  3. Unas fotos precioses d'aquests llocs plens de vida.
    No podría triar, cadascuna té el seu punt màgic.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi sempre em costa molt quedar-me amb una o dues fotos, com dius, cada una té alguna cosa especial, màgica. I poder passejar per aquests llocs i omplir-se de vida és fantàstic.

      Aferradetes per tu també, bonica

      Elimina
  4. Se m'havia oblidat escoltar la sardana...De joveneta amb ma germana, seguíem tots els aplecs. A l'escola ensenyava la mainada a ballar sardanes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són maques les sardanes. L'àvia me n'havia ensenyat de ben petita, i a l'escola també en vaig aprendre, amb l'agrupació sardanista del poble. I uns anys més tard també recorríem la majoria d'aplecs i ballades amb la meva mare. Ara, amb totes les restriccions també s'han vist afectades les activitats de sardanes...

      Elimina
  5. Aquestes fotografies ho tenen tot: color, paisatge, fragància de verd... I les he contemplat amb la música de la sardana del Saderra. És un dels grans de la sardana. Immortal!
    De la pregunta : "i vosaltres, com en dieu?" Jo en deia rosella, però com ja saps perquè hi vas participar, al "Primer de maig" del blog Fita, el darrer comentari el meu cosí, que viu a Bellcaire d'Empordà en proposa uns quants més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! I sí, en Saderra un dels grans, les seves sardanes fan de bon escoltar.
      He tornat a passar pel teu blog per llegir el comentari del teu cosí, i com tu, hi ha uns quants noms que no coneixia: babol, colet, paramà i lloca. Sempre és positiu conèixer més vocabulari.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada