Serrat de la Beguda - Sant Vicenç de Castellet

Sortida aquest matí pel Serrat de la Beguda, un dels llocs habituals on vaig a caminar. Al final de l'entrada us enllaço amb fotografies del mateix camí publicades l'octubre de l'any passat aquí al blog.

I com que el camí té uns quants desviaments i es poden fer diferents rutes, més llargues o més curtes, avui he arribat fins al cim del Putxet, sostre del Serrat de la Beguda i des d'on es pot veure una magnífica panoràmica de Montserrat. Matí amb un cel blau, sol, temperatura càlida i la primavera que embelleix encara més els camins.

 

.

.

.

.

.

Cim del Putxet, 356 metres


.

.

.

.

.

.

.

.

* Serrat de la Beguda (31 octubre 2020): https://nurialaroca.blogspot.com/2020/10/cami-del-serrat-de-la-beguda.html

Comentaris

  1. Tot i que els colors de la tardor m'agraden, aquestes precioses floretes posen en evidència que m'agrada molt més la primavera. Has fet un bon reportatge de la passejada i ho has compartit amb tots noltros. Gràcies!
    Una pregunta... el gronxador (engronsadora, per a noltros) que hi ha a dalt del cim és per a baixar més ràpid? 😉

    Aferradetes, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi també m'agraden molt els colors de tardor, però també coincideixo amb tu que la primavera m'agrada molt més: més alegria, bon temps... sembla que la tardor porta a una enyorança, a un temps nostàlgic.
      Aniria bé que l'engronsadora (paraula que he après gràcies a tu), ens ajudés a poder baixar més ràpid, tot i que llavors no podríem gaudir tant de les vistes, hehe.
      Aferradetes, Paula

      Suprimeix
  2. Quin privilegi tenim cada vegada que contemplem Montserrat. De prop i de lluny.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que és un privilegi. Cada dia ho veig des de casa però són unes muntanyes que no cansen, les miris des d'on les miris.

      Suprimeix
  3. Has fet una passejada molt guapa, penso que no s'ha d'anar pas gaire lluny, per gaudir de la natura...Ja t'imagino asseguda al gronxador amunt i avall, intentar tocar el cel!!!
    Jo , ahir també vaig fer una bona caminadeta, per Collserola i és curiós , perquè em pensava no trobar ningú i caram la gent que hi havia i alguns sense complir les normes de seguretat!
    Bona mona, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que no cal anar gaire lluny, ben a prop de casa tenim paisatges ben bonics. Així que ahir em vaig quedar al poble mateix, amb unes vistes ben maques des d'aquest gronxador, notant l'escalfor del sol i l'aire a la cara...
      Aquest camí l'he fet altres vegades i normalment trobo poca gent, ahir encara menys, cinc-sis persones.
      Que bé que fessis una bona caminada per Collserola, el que no està tan bé és trobar-se amb més gent i que a sobre no compleixin les normes.
      Aquest any no ens podrem veure tots els qui voldríem per la mona però encara que siguem menys també ens la menjarem, hehe.
      Bona mona per tu també, Roser!

      Suprimeix

Publica un comentari