diumenge, de gener 24, 2021

Natura, sols i cels

La sort de tenir aquests paisatges a prop de casa i poder sortir a cuidar la salut física, mental i emocional, totes necessàries per al benestar.
Les primeres fotografies són d'ahir al matí, i les de la posta d'aquesta tarda de diumenge.












10 comentaris:

  1. Quina sort viure a llocs tan bonics! Jo també m'hi compto, encara que Montserrat la vegi molt més de lluny, també la veig!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bé que tu també puguis veure Montserrat, encara que sigui de més lluny. Quan em desplaço per Catalunya (sempre que es pot) i torno en tren o cotxe, en el moment que veig Montserrat sempre penso: ja soc més a prop de casa, hehe.

      Suprimeix
  2. Doncs sí que ets afortunada, sí. Això de no poder sortir del municipi a mi m'està matant una mica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aix, sí que fa ràbia sí, no poder sortir del municipi, i segons on es visqui no hi ha gaire on poder anar.
      Em sento afortunada de tenir camins a la vora amb aquests paisatges tan macos, però també espero que el confinament municipal s'acabi per conèixer més llocs.

      Suprimeix
  3. Sí que és sort tenir aquests paisatges tan preciosos. Estar tancada no ajuda gens a la salut.

    Aferradetes, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és gens bo no, estar tancat, no ajuda gens. Va bé sortir i respirar aire pur per renovar-se. Tinc la sort de poder gaudir d'aquests paisatges on ve de gust passejar-hi.

      Aferradetes, sa lluna

      Suprimeix
  4. Quines fotos més boniques Núria, es nota que estàs envoltada de natura i pots passejar-te tranquil·lament, per aquests paratges...Gairebé val la pena està confinada si en llocs com aquests!
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, val la pena passejar per llocs amb aquestes vistes tan fantàstiques i amb la tranquil·litat que em trobo ben poques persones, i els camins són prou amples per poder mantenir distàncies.
      Petons, Roser!

      Suprimeix
  5. Quina sort, de poder "patir" un confinament en un indret com aquest ! :)
    Salut !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, i tant, el "patiment", en indrets així, no és tan patiment, hehe.
      Salut, Artur!

      Suprimeix