La Veu de Torre Llobeta - Número 74



Col·laboració al número 74 de La Veu de Torre Llobeta, corresponent al mes de juny. Cada cop que surt un nou exemplar de la revista se celebra una festa de presentació al Centre Cívic Torre Llobeta, enguany a causa de la crisi sanitària no ha estat possible.

Comparteixo el text publicat en aquest número (enviat abans del confinament).


DIA ONZE

Avui amb en Marc hem quedat per anar al Parc del Llac. Ell farà fotos i gaudirem de l’entorn. En aquesta època el terra està cobert de fulles ocres que adoro trepitjar mentre noto el tacte que em produeix als peus. Amb una mica de sort potser també hi haurà algun salt d’aigua on em refrescaré les mans i la cara. Quina sensació tan revitalitzant notar l’aigua freda a la pell!

Mentre espero en Marc, asseguda en un banc del Parc de la Font Vella, recordo les últimes sortides que hem fet. A ell li va agafar la dèria d’anar a retratar llocs abandonats. Redéu, hem visitat indrets realment tètrics; l’últim fa dues setmanes a l’antic balneari de la Puda. Quina experiència més angoixant i incòmoda! Allà dins, entre passadissos i sales en estat ruïnós, semblava que ens estiguessin observant en tot moment, fins i tot notàvem com si algú o alguna cosa es refregués contra els nostres cossos. Vam sortir d’allà esperitats cap al cotxe perquè a més començava a fosquejar.
De tornada i quan passàvem per l’aeri de Montserrat vam contemplar aquella muntanya, imponent i màgica. Com que hi havia poc trànsit en Marc va reduir la velocitat per observar unes llums molt estranyes que s’apreciaven a dalt el santuari, semblava que es calés foc. Jo vaig entrar a les xarxes socials per si es feien ressò d’algun incendi, però res. L’endemà també vam estar pendents de les notícies però no semblava que hi hagués hagut cap catàstrofe a la muntanya màgica. Què era allò que havien vist els nostres ulls?

–Hola Alícia, som-hi? –la veu del Marc em retorna al present. Ens fem dos petons i emprenem el camí mentre ens expliquem les anècdotes del dia.
–Abans pensava que l’onze del mes que ve podríem anar a Montserrat, aquest dia s’hi poden veure ovnis –proposa en Marc– Recordes quan vam anar a la Puda i en tornar vam veure aquelles llums a la muntanya? Doncs era dia 11 –afirma convençut.
La meva cara és de circumstàncies però li segueixo la corrent.
–I possiblement aquell foc que vam veure era un ovni que havia xocat contra la muntanya, oi? –remato aguantant-me el riure.
Finalment deixem anar una gran riallada. Tot seguit ens mirem i, tots dos alhora, exclamem:
–El dia onze cap a Montserrat!


Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu número 74
 
 

Comentaris