 |
Nova col·laboració a la revista La Veu de Torre Llobeta, corresponent al número 73, de desembre de l’any 2019.
CARTA INSPIRADORA
A partir d’una imatge on es veuen dos ciclistes amb planxes de surf
envoltats d’un paisatge completament blanc, la Nora ha d’escriure un
relat per a la revista amb què col·labora. Fa dies que hi dóna voltes,
però no se li acudeix cap història.
Apaga l’ordinador i prepara l’estoreta vermella: uns minuts de meditació
l’ajudaran a centrar-se. No s’ha acomodat encara quan sona el mòbil.
L’ignora i el posa en silenci. S’estira. Inspira, deixa anar l’aire,
inspira… Toquen el timbre. Insisteixen. Esbufega i s’aixeca.
-La cartera, porto un certificat -sent a l’altra banda de l’intèrfon.
Obre, signa la notificació i deixa la carta damunt el moble del rebedor.
Se’n torna a l’habitació, disposada a continuar amb la sessió de
meditació. Cinc minuts després, i completament concentrada amb la seva
respiració, un soroll al pis de dalt la sobresalta. Els nens del sisè,
dos trapelles que no paren mai quiets, han començat a cridar, córrer i
saltar. Són només dos, però sembla que n’hi hagi vint.
-He triat mal moment per meditar -diu resignada.
S’aixeca i se’n va a la cuina. S’escalfa un te vermell. Agafa la carta,
l’obre i, excitada, torna a l’habitació. S’asseu a l’escriptori, torna a
engegar l’ordinador, es posa els auriculars amb música clàssica a tot
volum i comença a escriure:
Dos ciclistes amb planxes de surf envoltats d’un paisatge completament
blanc avancen per una carretera d’un poble de muntanya. En Pep i en Pau
travessen la muralla del carrer principal i es dirigeixen a la recepció
de l’hostal on els espera el següent repte: “Passejar pel poble amb
qualsevol disfressa”, llegeixen al sobre que els entreguen. Van al
vestidor on troben tot tipus de disfresses: de tortuga, de cigne, de
drac, d’aranya… els dos germans opten per posar-se una perruca i un nas
de pallasso i surten altre cop al carrer, on saluden altres veïns que,
com ells, participen en aquestes esbojarrades propostes que se celebren
durant la festa major d’hivern. Després de superar reptes del tot
estrambòtics, els participants són obsequiats amb vals de compra dels
establiments de la població.
Abans de tornar a l’hostal, en Pep i en Pau veuen dos veïns sobre unes
bicicletes amb dues planxes de surf… S’imaginen a ells mateixos. I
somriuen.
Satisfeta, la Nora guarda l’arxiu del seu relat i, com els
protagonistes, també somriu. S’ha divertit escrivint aquesta història i,
malgrat que li ha costat trobar un argument, la carta dels seus cosins
hi ha ajudat. En ella hi expliquen que una de les activitats de les
festes del poble on viuen es basa en disfressar-se, cantar sobre una
barca enmig d’un llac glaçat o anar en bicicleta amb para-sols
d’equipatge…
Quan el seu relat surti publicat, la Nora enviarà un exemplar de la
revista als seus cosins. Segur que la història els resultarà familiar.
Podeu llegir La Veu de Torre Llobeta clicant el següent enllaç: La Veu número 73
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada